Les Moreres del carrer Roses
A Sant Feliu de Llobregat, Roses amunt des de l’estació, encara té un encant de foravila.
La vorera banda Molins de Rei, l’ocupa el Passatge Fargas, el parvulari abandonat i Pins d’Or, el centre d’atenció de malalties mentals. Tota la vorera acull una filera de moreres bordes, ara se les anomena fritless. Indiscutible, a mesura que el llenguatge millora, la gent viu pitjor. L’assumpte, no cal dir, és sensacional, quan passem d’avorrits a pedants. Vull dir que, ací, un homless és un ocupa, i vas que xutes si no t’agrada.
L’altre dia, van fer-me abandonar vorera banda Barna, a causa d’unes tanques que impedien la mobilitat des de Joan XXIII fins Plaça Dot. No vaig tenir més remei que passar a l’altra vorera, aconduït per un amable veí. Reconec que la invitació fou correcta i sense malícia. Però, a partir d’ací, la discreció es converteix en un episodi gens agradable.
Ningú no m’informa que, més amunt, hi ha un parell de moreres, completament tortes, molt perilloses per a incauts de la meva espècie. Tant és així,que aplego un formidable castanyot, que desmanega ulleres. Del cap, millor no informar-ne perquè, després, tinc vigilància familiar ben ensinistrada. Això em passa per refiar-me’n del proïsme, sense carnet de vianant. La pròxima vegada, prendré casc i GPS. Després de veure les estrelles, l’estupefacció encara em dura.
La vorera banda Molins de Rei, l’ocupa el Passatge Fargas, el parvulari abandonat i Pins d’Or, el centre d’atenció de malalties mentals. Tota la vorera acull una filera de moreres bordes, ara se les anomena fritless. Indiscutible, a mesura que el llenguatge millora, la gent viu pitjor. L’assumpte, no cal dir, és sensacional, quan passem d’avorrits a pedants. Vull dir que, ací, un homless és un ocupa, i vas que xutes si no t’agrada.
L’altre dia, van fer-me abandonar vorera banda Barna, a causa d’unes tanques que impedien la mobilitat des de Joan XXIII fins Plaça Dot. No vaig tenir més remei que passar a l’altra vorera, aconduït per un amable veí. Reconec que la invitació fou correcta i sense malícia. Però, a partir d’ací, la discreció es converteix en un episodi gens agradable.
Ningú no m’informa que, més amunt, hi ha un parell de moreres, completament tortes, molt perilloses per a incauts de la meva espècie. Tant és així,que aplego un formidable castanyot, que desmanega ulleres. Del cap, millor no informar-ne perquè, després, tinc vigilància familiar ben ensinistrada. Això em passa per refiar-me’n del proïsme, sense carnet de vianant. La pròxima vegada, prendré casc i GPS. Després de veure les estrelles, l’estupefacció encara em dura.
Uns dies després, prenc Marc Rius perquè faci un parell d’instantànies. No vull que la gent es pensi que tinc una imaginació massa enlairada. Sobretot les autoritats, les quals, segur que em diuen idiota per no sol·licitar ajuda, prèvia instància OAP. A veure si n’aprenc més de Carpanta i, deixo de banda, Dumbo. Agradi o no, la universitat és el TBO, no pas l’esplai, comunió inclosa. No puc entendre que el comú toleri arbres tan díscols, sense haver-los redreçat. Que jo sàpiga, la ventada, ja és record, a pesar que els seus estralls, encara es noten.Em demano, calen cecs perquè el Comú sigui més cívic? Potser sí, ho proposaré a ACIC, a veure què n’opinen. Al capdavall, els cecs savis són divertits, no els entén ningú.
Agustí Vilar
Sant Feliu de Llobregat
· Article publicat al bloc d'Agustí Vilar el 23.05.2011
Sant Feliu de Llobregat
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada