Amb aquest títol tan suggerent em vaig apuntar a una sortida organitzada des de Bellver de Cerdanya per Isidre Ricart.
Ens varem trobar a la plaça Sant Roc i des d'allà vàrem anar per sobre d'All, en un lloc on l'Isidre tenia localitzades pomeres joves que havien sortit de llavor.
l'Isidre ens va explicar els diferents tipus d'empelt i el temps per a fer-los. També ens va fer una explicació de quins peus eren més convenients, depenent de la mena, la grandària d'arbre que cercàvem, ja que alguns donen més vigorositat que d'altres. I que malgrat ja era una mica tard per empeltar, ja que els empelts estaven massa encebats, la tradició feia que fos en divendres Sant quan es feien aquestes feines, doncs en èpoques anteriors, era prohibit treballar en aquest dia, i fins i tot la Guàrdia Civil feia plegar i sancionava qui trobés treballant al camp, i que la feina d'empeltar, com que feia poc soroll i era poc vistosa, es reservava perquè era molt dissimulada. Després, també es va fer una explicació religiosa de l'oportunitat del dia, ja que ja que en Setmana Santa es celebrava la mort i resurrecció de Crist, l'empelt més o menys feia el mateix, morir quan el tallaves i després ressuscitar en una altra branca.
El primer que haurem de fer es trobar peus de pomera que vulguem empeltar, i també els empelts adients.
Després, depenent de quina mena d'empelt haurem triat, farem l'encaix entre el peu i l'empelt. En aquest cas els va fer d'estaca, però també ens va mostrar l'empelt anglès, el d'escut, i el d'estella (chip).
Una vegada fets els encaixos a les dues peces, es procedeix a la unió, procurant que els càmbiums vasculars de peu i empelt estiguin fermament units.
Un cop fet això, es procedeix a segellar la unió, per tal que no s'assequi ni hi entrin malalties.
Després, ens va explicar que calia dissimular la feina, ja que animals de tota mena tenien fal·lera per a espatllar-nos la feina. Des dels isards que marcaven el territori i es grataven contra l'empelt per tal de treure-li l'olor de la pega d'empeltar, fins a persones que ens podien prendre la pomera empeltada si l'empelt havia tingut èxit, o simplement que algun vehicle sense veure-ho li passés per a sobre. Vaja, una colla de perills es precipiten ara sobre les noves pomeres empeltades. Esperem que tinguin sort.
Ens varem trobar a la plaça Sant Roc i des d'allà vàrem anar per sobre d'All, en un lloc on l'Isidre tenia localitzades pomeres joves que havien sortit de llavor.
l'Isidre ens va explicar els diferents tipus d'empelt i el temps per a fer-los. També ens va fer una explicació de quins peus eren més convenients, depenent de la mena, la grandària d'arbre que cercàvem, ja que alguns donen més vigorositat que d'altres. I que malgrat ja era una mica tard per empeltar, ja que els empelts estaven massa encebats, la tradició feia que fos en divendres Sant quan es feien aquestes feines, doncs en èpoques anteriors, era prohibit treballar en aquest dia, i fins i tot la Guàrdia Civil feia plegar i sancionava qui trobés treballant al camp, i que la feina d'empeltar, com que feia poc soroll i era poc vistosa, es reservava perquè era molt dissimulada. Després, també es va fer una explicació religiosa de l'oportunitat del dia, ja que ja que en Setmana Santa es celebrava la mort i resurrecció de Crist, l'empelt més o menys feia el mateix, morir quan el tallaves i després ressuscitar en una altra branca.
El primer que haurem de fer es trobar peus de pomera que vulguem empeltar, i també els empelts adients.
Després, depenent de quina mena d'empelt haurem triat, farem l'encaix entre el peu i l'empelt. En aquest cas els va fer d'estaca, però també ens va mostrar l'empelt anglès, el d'escut, i el d'estella (chip).
Una vegada fets els encaixos a les dues peces, es procedeix a la unió, procurant que els càmbiums vasculars de peu i empelt estiguin fermament units.
Un cop fet això, es procedeix a segellar la unió, per tal que no s'assequi ni hi entrin malalties.
Després, ens va explicar que calia dissimular la feina, ja que animals de tota mena tenien fal·lera per a espatllar-nos la feina. Des dels isards que marcaven el territori i es grataven contra l'empelt per tal de treure-li l'olor de la pega d'empeltar, fins a persones que ens podien prendre la pomera empeltada si l'empelt havia tingut èxit, o simplement que algun vehicle sense veure-ho li passés per a sobre. Vaja, una colla de perills es precipiten ara sobre les noves pomeres empeltades. Esperem que tinguin sort.
2 comentaris:
M'ha fet molta gràcia llegir aquesta entrada d'empelts i a la Cerdanya. La meva mare és filla de Talltendre, un agregat de Bellver.
Què vàreu empeltar, alguna varietat tradicional?
¨Moltes gràcies.
Josep
Es vàren empeltar dues menes, una era poma reineta i l'altra de Ger, si mal no recordo.
Publica un comentari a l'entrada