diumenge, 24 d’abril de 2011

Resposta a una opinió del Col·legi d'Enginyers de Forests de les Illes Balears


Boscos vells, boscos bells

Fa uns dies es va publicar un article del Col·legi d'Enginyers de Forests de les Illes Balears titulat “Balears, única comunicat sense Pla Forestal vigent”. De la seva lectura en faig públiques dues opinions personals. La primera fa referència al fet que hi ha certes opinions que, sense que jo sàpiga ben bé on varen néixer, es mantenen en el temps i envelleixen i es fossilitzen, és la que fa referència a la recurrent i per a mi infundada, absurda i irreal teoria de la “maduració, envelliment i fossilització dels boscos”. Com si els boscos portassin un gen d'autodestrucció en el seu propi procés de maduració i que només es salvaran amb la intervenció humana, és a dir amb la inapreciable gestió dels enginyers forestals. Ja sé que aquestes paraules poden semblar ofensives a persones d'aquest cos professional, res més lluny de la meva intenció, car no crec que la majoria defensi aquesta teoria de clares intencions intervencionistes. El “bosque animado”, que la gestió forestal de la Xunta de Galícia va devastar, literalment, ara fa pocs dies, ho va ser per raó del seu envelliment o fossilització?. Un bosc vell és un bosc bell, però sobretot viu, també els seus arbres morts.

Una altra cosa és, i aquí la meva segona opinió, que el desgavell ignorant o malintencionat, en la gestió agrícola i forestal, ha provocat durant anys entendre com enemiga a la vegetació que participa en el procés dinàmic d'establiment dels boscos en antics territoris incendiats o que es conraven. Especialment la vegetació capdavantera, és a dir càrritx, pins, argelagues, estepes...autèntica flora heroïna que estableix els primers campaments bases del futur bosc. Allà serà on aniran a posar els ocells que reforestaran. Gairebé no cal altra gestió.

En canvi la mala gestió governamental i privada, que dura encara fins als nostres dies i que pot empitjorar amb l'entrada del PP en el govern, ha permès el descontrol d'una espècie ramadera herbívora especialment nociva i destructora per a la nostra flora i boscos, les cabres. Aquestes sí, ho he de reconèixer, han aconseguit fossilitzar les pobres masses d'alzinar de la serra de Tramuntana i del Llevant de Mallorca, han aconseguit que aquests alzinars deixin de ser boscos, car ni sotabosc i regeneració natural no tenen. Aquest sí que és un problema extraordinàriament greu per als nostres boscos i que una Llei o Pla Forestal hauria de solucionar per sempre de manera urgent.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró 24 d'abril de 2011.

Fotos JV

3 comentaris:

Oriol ha dit...

Hola Joan, la nota de premsa que va emetre el col·legi la setmana passada anava en la línia de denunciar l'absència de gestió actual de les masses forestals de les illes per part de l'administració. Això no vol dir, en cap cas, que gestió sigui equivalent intervencionisme total: no es proposa fer tallades arreu, ni obrir camins per tota la serra ni fer tractaments aèris massius contra plagues i malalties. De cap manera. Per començar per una raó: la nostra demanda és que es faci el pla, els continguts cal consensuar-los i aconseguir que no siguin "paper mullat".

Estem d'acord en que un bosc, en absència de perturbacions intensives, no s'autofossilitza. Evidentment que no. Que passa? Que els nostros boscos, tot i que cada any presenten més superfície (matolls), van perdent la seva capacitat de regeneració. I aquest és el principal problema. L'ordenació forestal "clàssica" estableix tres objectius bàsics: persitència de la massa, rendiment sostingut i màxim d'utilitats. El segon objectiu es pot transformar si es vol en "màxima capacitat de mitigació del canvi climàtic.

Doncs el problema està en el primer ítem: la persistència s'aconsegueix amb regeneració, perpetuació. I amb això ja saps el que passa en molts boscos d'aquí. No cal dir que les cabres en tenen part de la culpa com bé sabràs. La solució hauria de ser fàcil.
Quin és el problema? Mandra de l'administració i 90% de la superf. forestal de la serra privada.

Que hauria de dir un pla forestal? Això es el que cal treballar i els enginyers forestals haurien de tenir molt a dir.

Desconec que faran els que venguin al maig. M'agradaria molt que ens escoltassin, a tots. Espero que no facin un altre "Un Milió d'Arbres ...... per a les cabres".

Crec que estem al mateix "bàndol" per dir-ho d'alguna manera.

Salut.


Oriol Domenech (Vocal Col·legi Enginyers de Forests)

Joan Vicenç ha dit...

No tenc cap dubte, Oriol, de la meva coincidència pel que fa a la gestió i conservació dels boscos, amb la majoria dels enginyers forestals que conec. Això no lleva que el que tu exposes ara, no és el mateix que diu l'article d'opinió del Col·legi publicat al D.deM. Així ho veig jo.

Quins criteris silvícoles, de conservació de la foresta o de simple rendiment per explotació forestal s'han aplicat en el cas que jo citava de Cecebre, Cambre a La Corunya? Al meu parer són recurrents certs anacronismes de les escoles forestals en l'opinió d'alguns professionals del sector. Res no a dir si no existeixen temptacions de posar-los en pràctica. Crec que cal actualitzar moltes teories i pràctiques apresses en altres temps on conceptes d'explotació forestal, envelliment o fossilització dels boscos, millora de la massa, ajuda a la regeneració natural,.... a la pràctica es demostraren devastadores a l'habitat. En tenc prou exemples per explicar, sense sortir de l'illa. Crec que cal actualitzar la teoria i pràctica de la gestió forestal a pensaments més propers a la pròpia autonomia i dinàmica de l'ecosistema i a la seva multiplicitat d'elements. Jo entenc que el medi natural s'ha de tractar amb la cura que mereix un estat salvatge. El rendiment dels nostres boscos ve donat pel seu paisatge, industria turística, biodiversitat, regulador hídric, oxigen.... i no tant per l'existència o no de masses d'arbres ben formades. Que de tot hi pot haver, és a dir no es poden generalitzar els criteris d'intervenció en el medi forestal. Dependrà de cada lloc i situació, jo entenc.

Per altra banda coincidesc amb tu amb la necessitat d'augmentar la propietat forestal pública, d'evitar l'accés de les cabres a l'entorn forestal, de crear la nostra pròpia Llei o Pla Forestal adequant-la a la nostra realitat. Dubto molt però que siguin els interessos de l'ecosistema forestal els que finalment es defensin. Els humans entre altres coses, soim massa arrogants. Caldrà escoltar i sobretot deixar accedir a la participació de tothom però amb un nord clar: el respecte a l'ecosistema mediterrani propi que gaudim i pel qual no es poden aplicar els mateixos criteris de gestió forestals que es fan servir a Sòria, als Pirineus o a Centre Europa.

http://www.lavozdegalicia.es/coruna/201 … C11991.htm

Salut, Oriol.

Joan Vicenç ha dit...

L'article d'opinió dels Enginyers Forestals al Diario de Mallorca:

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2011/04/16/balears-unica-comunitat-sense-pla-forestal-vigent/662152.html