dijous, 28 d’abril de 2011

Sota els cirerers florits a Masquefa

Celebració de l'Hanami 2011
Un matí entranyable i molt agradable


El passat diumenge dia 10 d’abril es va celebrar a Masquefa la segona edició del “Hanami” i quarta edició de “Poesia sota els arbres”. La trobada de la gent va ser a la Plaça del Pla de l’Estany i d’allà es va anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers. Va fer un dia esplèndid, gairebé d’estiu.
A l’Hort dels Cirerers, mentre la gent esmorzava, el Francesc Mas, d’Amics arbres • Arbres amics, va donar la benvinguda als assistents, va fer la presentació de l‘acte i explicà que aquest any el Hanami de Masquefa es feia en record i en solidaritat amb el poble del Japó, ja que feia poc havia petit un greu terratrèmol.
Tot seguit, mentre s’encenien espelmes a sota un cirerer es van recitar poemes en record del Japó. La Mariona Cabello i l’Alba Rodríguez van recitar uns haikus d’unes noies de Cocentaina i la Elena Fàbregas, el Juli Molano i la Rosa Miralles, de l’Alzinar, van recitar poemes de poetes japonesos.
Després la Iberia Soler va recitar un poema d’Ovidi Montllor enviat per la Antònia Munar d’Alaró i un poema seu, i el Biel Liñán va recitar un poema de Mercè Bastida.
A continuació recitaren els poetes que s’havien anunciat, Trini Casas, Rossend Sellarés, Pere Urpí i Jordi Muntané i també es va recitar un poema de Marisa Olivera. L’espectacle que ens oferia la natura era tan bonic i gratificant que en aquells mateixos moments van inspirar a Rossend Sellarés un nou poema que, sense haver-lo escrit encara en un paper, ens va dir allà mateix. Per acabar, la Isabel Lloret, de l’Alzinar, va recitar un poema de Pau Vallvé.
Al finalitzar el recital de poesia, L’Alzinar va agrair l’assistència a l’acte i les nenes Eva i Gal•la van lliurar als poetes i versadors participants una petita corona de flors i plantes silvestres en senyal d’agraïment. A continuació es va convidar a tots els assistents a un piscolabis de coca, te, moscatell i d’altres menges que havien portat alguns dels assistents.
Va fer un dia esplèndid, gairebé d’estiu, la calor d’aquests dies va fer que els cirerers florissin molt de pressa i molts d’ells ja estaven plens de fulles, tot i així els cirerers florits ens van regalar una preciosa pluja de pètals de les flors dels cirerers durant tota la vetllada. Tot plegat, els poetes i els poemes, els cirerers, el bon temps, el camp i la natura, el piscolabis, la gent, ... van fer que fos un matí entranyable i molt agradable.

Les flors florixen
Però Japó sofreix.
Primavera no desitjada!

Araceli
(1r d’ESO del col•legi Sant Francesc d’Assis de Cocentaina)
~

Ara és de dia,
Però a Japó cau la nit
Sense alegria.

Andrea
(2n d’ESO del col•legi Sant Francesc d’Assis de Cocentaina)
~

Una veu em crida:
de cop i volta un xàfec d'hivern
en aquest món que sura.

Yaba
(1740)
~

Que trist...

entre les flors de l’equinocci de primavera
un viatge cap a la mort.

Sakyoku
(1790)
~

És una rosa

Hi ha un horitzó que tremola
en una rosa

Hi ha un horrible mapa de somnis
en una rosa

I no hi ha rosa
en una rosa

Ichiro Ando
~

A la sortida del sol

A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré

Ovidi Montllor
~

Oanami 2011

Caminava,
sol i brut sense esperança
davant dels meus ulls,
el mar.

Deambulava,
sense esma i sense valor
davant dels meus ulls,
el blau.

Rebuscava el pensament ,
per trobar,hi algun record,
res em sembla conegut.
però al revolt d’ un camí…
un plor.

En el silenci del vent,
en les onades del mar,
en el batec del meu cor,
hi escolto la veu humana,
aquell que plora , soc jo.

El record de l’ horitzó
abocant-se sobre mi
de la terra tremolant,
afamada de dolor,
de la força de la vida
destrossada en un instant,

Tanmateix,avui,el meu cor,
com un rellotge cantant
em recorda a cada instant…

Que els cirerers floriran.

Iberia Soler
10 abril 2011
. Hanami a Masquefa
~

Cirerer

Ets tu, florit cirerer
el signe de l’alegria,
que avances la primavera
tots els mitjans de gener.

Tu, escuma voladora
de flor blanca com la neu
que una ventada cruel
t’escamparà per la plana
sense dir-nos ni un adéu.

Pobre cirerer florit
ets igual que un ganivet
anuncies la primavera
i de cop ens torna el fred.

Mercè Bastida
~

Maniobra

La persiana es gronxa a caprici del vent.
El cordó feble i la remor creixent.
La darrera batzegada, a tocar de sol ponent.
Ja no té qui cura tingui del volgut allunyament.

Tothom brama a l’hora:
eixordar impertinent!
Buida és la cantimplora,
buit el pressentiment.

Anem doncs a caçar ràbia
on sigui, n’hi ha arreu.


Jordi Muntané
~

Hanami

Entre cendres i ciment
en camps que no reconeixen
van bambolejant al vent
mentre un altre vent sacseja.

Belles polpes de dolçor
com petites llunes plenes
tenyides de sang vermella
i de crepuscles de sol.

El seu suc dolç ofereixen,
anunci de primavera,
no coneixen altre temps
més que el temps de les cireres.

Marisa Olivera
21 mars 2011
~

D’un angle llunyà prové
la penitència de no veure’t

però em cals tu, tota tu i
et prenc molt fort la mà
per redreçar l’angle que ens apropi,
per beneir la presència íntegra d’avui
que et guardaré demà
i demà demà
i l’altre

fins que torni la inconsciència d’aquell dia,
fins que vingui el temps de la llum,
fins que els angles es despleguin.

Pere Urpí
Sabadell, abril de 2011
~

Camps màgics

Màgia d’abril
De les flors blanques
plouran gotes vermelles

Cirerers florits
Gotes de primavera
de fruits efímers

Sota la lluna
tremola el cirerer
quan passa el vent

Flors dels cirerers
com papallones blanques
voleu pels camps

Quan les cireres
envermelleixen
l’estiu truca a la porta

Trini Casas
~

Terratrèmol

La veu digué el nom
i se li enroscaren serps a la llengua

Sota els meus peus
tremola la terra

Tot va enfosquir de nou

Futur
No en queda

Trini Casas
~

El niu del cirerer

Arbre verd del meu record
puntejat d'espurnes grana,
qui et pogués tornar a trobar
pel camí sense tornada!

En els meus somnis em veig
enfilat dalt d'una branca
amb la vermellor a les mans
que del meu cistell vessava.

Jo era tal com un ocell
que tenia el niu a l'arbre
i la rodona dolçor
un bes que m'embriagava.

L'arbre s'anava fent vell
quan jo era al niu encara,
van fer llenya del brancam
i pilons de la socada.

Ja no vaig tenir mai més
ni arbre ni niu. La branca
de la infantesa va ser
tallada amb el cirerer.

Rossend Sellarés
~

Amics dels Cirerers

Trencant-nos fèmurs l'un a l'altre
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi
en la que hem entrat de ple.
Tan amor cert que s'encerta
i tan poca conjunció.
Cremen fort les margarides
que eren totes de cartró.

De debò que jo t'estimo
i se que tu a mi també,
prô això ja no és comestible.
Això ja són esbarzers.
Mantenint la compostura.
Recosint els descosits
delineem les noves guies
per no ser desagraïts.

Per poder seguir veient-nos
que això nostre ha estat molt be
i no perdre l'esperança
de ser amics dels cirerers.
Prô seguim trencant-nos fèmurs
sense fer-ho expressament.
És l'errònia simbiosi.
Algun dia n'aprendrem.

Pau Vallvé
~
Fotos de Trini Casas, Pilar Sànchez

3 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

M'hagués agradat molt ésser-hi i participar-hi. Potser qualque any...

Una abraçada.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Hola amic Joan Vicenç,
La gent d’Alaró hi vau estar presents en el record i en la poesia, però espero que l’any vinent hi puguis estar amb tota la família i els amics d’Alaró. Ja sabeu que hi esteu convidats.
Salut.

Oriol López ha dit...

Felicitats per la iniciativa.