dijous, 14 de gener de 2010

La servera d'Oliclar


La servera d'Oliclar

Ahir vaig anar a Oliclar. Aigua per tot arreu. En arribar a les cases vaig trobar, ajaguda la servera. Tan gran com era, ara tombada en terra. Arrabassada per el vent del nord gràcies a la mollor del sòl després de tants dies de pluja. Vaig telefonar a en Miquel i li vaig comentar, li vaig proposar que aprofités la fusta, l'amarés en un safareig durant un any o dos i l'emprés per fer un moble guapo. Quan vaig penjar, tot d'una vaig pensar que potser encara seria possible salvar-la. Cavar un clot fondo ben devora, alçar-la amb la pala del tractor i mirar de fixar-la ben en terra. Abans convé podar-la una mica. Tanmateix no va ser fins al vespre que li vaig enviar un sms amb aquestes darreres recomanacions. No sé com acabarà. El mal de tot plegat és que a poc a poc, aquests arbres, diguem-ne especials, com la servera, la nesplera, atzerolera, ginjoler... de cada vegada es planten menys per aquests indrets de muntanya allunyats de nuclis urbans o habitats. Cada vegada serà més difícil topar amb cirerers de pastor empeltats i amb aquella sorpresa tan agradable de la troballa i el gust dels seus rars fruits. Aquesta de la foto és la servera d'Oliclar, en aquest temps sense fulles.




FotosJV09.10