dimecres, 27 de gener de 2010

Una bomba atòmica en el teu jardí

Aquest article el varem publicar pel gener del 2007, vista la seva malaurada actualitat, he volgut tornar a oferir-lo, especialment per a la gent que no el va poder llegir aleshores. Gràcies. JV



Canvi climàtic i energia nuclear


En un món cada vegada més insegur i inestable, defensar la generalització de l’energia nuclear de fusió en el planeta per a resoldre el problema del canvi climàtic és un dramàtic sarcasme, científicament insostenible, a més d’ètica i políticament impresentable.

L’energia de fusió que coneixem és una energia no renovable. L’Urani 235 és cada vegada més escàs i la segona generació de reactors regeneradors (breeder) un perill encara major per a la proliferació d’armament nuclear (Pu. 239). Els reactors nuclears representen, creixentment, objectius bèl·lics i terroristes de primer grau. Una central nuclear és una bomba atòmica “en el teu jardí” que, encara que no pugui “explotar”, no pot ser utilitzada directament contra altres, però sí poden utilitzar-la contra tu per a provocar una incommensurable catàstrofe a la regió-nació en què s’ubica (Xernòbil). Un accident fortuït o provocat, fallo tècnic o humà, sabotatge o terrorisme, en una central nuclear, fàbrica de reciclatge, magatzem de residus etc. pot signinifar una immensa tragèdia per generacions, al manco on es trobi ubicada.

El terrorisme internacional ho sap i des del 11-S de 2001 aquesta qüestió ha alterat fatídicament el marc de reflexió polític i científic que envolta a la fusió nuclear, afectant tant al sector militar com al civil, en estar íntimament entrellaçats.

És en aquest context on s’ha d’analitzar i valorar la singular solució donada a la desesperada per James Lovelock per a resoldre el problema del canvi climàtic. Lovelock (84 anys), presenta en la seva superficial i sectorial reflexió, una absurda i irreal fugida cap a la total nuclearització del planeta per a intentar fer front a l’escalfament de la Terra. Aquest científic, brillant per altra banda amb la seva hipòtesi Gaia, fuig i esquiva l’anàlisi sistemàtica, holística, integral, present precisament en la metodologia Gaia referent a la Terra. La seva anàlisi en defensar la nuclearització del planeta enfront del canvi climàtic resulta sorprenent, reduccionista i simplificador del problema, compartimentalitzant unidimensionalment l’anàlisi i solució, a més oblidant els efectes col·laterals, cada vegada més greus, d’una generalització de l’energia nuclear de fusió.

El canvi climàtic té molt a veure amb l’actual model de producció i consum de la nostra civilització, amb l’absurd tudada de recursos, desforestació, model energètic i de transport, etc. Aquí hi ha la principal arrel del problema. És en la eficiència energètica, en la conservació i racionalització dels usos d’energia i en la ferma i decidida aposta per les energies renovables on està l’alternativa energètica de les pròximes dècades. Contràriament, la massiva expansió de l’energia nuclear per tota la Terra multiplicaria els problemes no resolts de l’energia nuclear de manera dramàtica, afectant mínimament el canvi climàtic, si no va acompanyada d’un profund canvi en el model de producció i consum imperant.

Ni s’ha resolt el greu problema dels residus radioactius, ni s’ha clarificat la potencial gravetat de les baixes dosis de radioactivitat. Els creixents costos ocults de l’energia de fusió segueixen absents en la factura del Kw nuclear (desmantellament, seguretat civil i militar en l’entorn de les centrals nuclears, subvencions militars-civils...)

Essent una de les raons de la pràctica paralització d’aquest alternativa els seus costos creixents, cada vegada està més present la demoníaca vinculació entre els usos bèl·lics i els usos “pacífics” de l’àtom, amb el consegüent risc per a la proliferació d’armament nuclear. A això s’ha d’afegir la constància del secretisme i sistemàtica ocultació d’incidents i accidents nuclears (Winscale, Txoruga, Harrisburg, Xernòbil..). A Xernòbil, amb milions de persones afectades, milers d’hectàrees greument contaminades (Bielorrússia, Ucraïna, Rússia...), milers de càncers, malformacions congènites i costos faraònics que s’allarguen en el futur, se segueix, tanmateix, parlant oficialment de sòls 45 morts. És l’estil del lobby nuclear.

Milers de milions de ciutadans del Tercer Món i de molts països desenvolupats no poden dependre energèticament, i en conseqüència econòmicament, d’una tecnologia nuclear sofisticada que controlen uns pocs països desenvolupats, cosa que agreuja la vulnerabilitat dels primers.

La difusió massiva de l’alternativa nuclear, com proposa J. Lovelock, seria econòmicament inviable, ambientalment de gran risc, energèticament insostenible, èticament rebutjable i geopolíticament inacceptable per les seves implicacions a la poderosa centralització del poder i control. La gran majoria d’aquestes atribucions negatives s’aguditzarien amb la segona generació de reactors regeneradors, en afavorir aquests la proliferació nuclear, els accidents catastròfics, i l’accés directe a armament nuclear. La Terra seria un polvorí, militaritzada, obsessionada amb la seguretat, i molt fràgil respecte a les llibertats individuals i col·lectives que resultarien coartades fins extrems insostenibles.

Paradoxalment, els combustibles fòssils no deixarien d’utilitzar-se, encara que potser a menor ritme, fins el seu total esgotament, com succeiria amb l’urani. Amb aquest escenari, pot afirmar-se, raonablement, que l’energia nuclear massiva és la solució al canvi climàtic?

Finalment vaig a tractar l’aspecte que, al meu criteri, adquireix avui major gravetat en relació amb l’energia nuclear de fusió: les centrals nuclears, magatzem de residus, plantes de repro-cessament, etc., com objectius bèl·lics i terroristes de gran atractiu.

Aquell dia fatídic a EUA, el gran temor va estar entorn a la seguretat de les centrals nuclears. Immediatament organitzaren la defensa militar amb míssils, avions caça, etc. protegint les centrals nuclears. Aquest cost de seguretat, que avui segueix, no està internalitzat en el kw nuclear. França, EUA, Anglaterra i altres països mantenen avui activat tot un costosíssim sistema de seguretat al voltant de les seves centrals nuclears davant el possible assoliment de l’amenaça terrorista. El cas del reactor de Dimona, a Israel, resulta paradigmàtic. L’11-S ha incorporat definitivament una nova percepció de la seguritat-vulnerabilitat que situa a l’energia nuclear de fusió en una posició dramàtica: en primer lloc facilita i propicia la proliferació d’armament nuclear i, en segon lloc, les centrals nuclears apareixen com objectius terroristes de primera magnitud.

L’aviació israeliana va destruir un centre nuclear que construïa Irak el 1981. Recentment Tony Blair insistia: “farem el que sigui necessari pe a impedir que Iran desenvolupi la seva capacitat nuclear”

Israel, Sudàfrica, Pakistan, Corea del Nord, han aconseguit saltar la vigilància de la AIEA, menyspreant el Tractat de No Proliferació Nuclear i disposant avui d’armament nuclear gràcies a instal·lacions “pacífiques” d’energia de fusió. Què farà J. Lovelock quan Líbia, Síria, Egipte, Iran... per centrar-nos només en aquesta zona, fonamentin la seva producció d’energia en les centrals nuclears o “breeder”, i no en els combustibles fòssils? Ho permetrà Israel, EUA, Anglaterra...?

Els experts militars d’EUA parlen ja de “guerres de quarta generació, operacions asimètriques i bombes nuclears brutes”, marcant una altra nova dimensió de la confrontació bèl·lica-terrorista en la que la fusió nuclear representa una inquietant amenaça.

Fins fa molt poc el president de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA), m. Baradei, afirmava: “El terrorisme contra instalacions atòmiques és una amenaça real i tothom ha de prendre mesures de seguretat especial per a prevenir-lo; el perill d’accions terroristes contra centrals nuclears s’ha incrementat considerablement des dels atemptats de l’11-S...; els atemptats de l’11-S han multiplicat els riscs de que es produeixi un atac amb armes nuclears o contra instal·lacions nuclears... hem estat alertats del perill de que els terroristes ataquin instal·lacions nuclears o usin material nuclear per a desfer el pànic, contaminar propietats...”. Com a conseqüència de tot això “EUA ha prohibit als avions privats sobrevolar les seves 103 centrals nuclears, mentre que França ha decidit protegir amb míssils terra-aire les seves instal·lacions”.

Cada dia estem més a prop d’un nou holocaust nuclear. Quan es repeteixi un accident com el de Xernòbil (fallo tècnic, humà, sabotatge, terrorisme...) el seu impacte sobre l’alternativa energètica nuclear pot ser demolidor. Els països fortament depenents d’aquest energia apareixen amb una fragilitat estratègica molt alta. Si l’accident és de caràcter tècnic, probablement tots els reactors d’aquest tipus hauran de ser paralitzats. El cas de França, amb una forta dependència de la energia nuclear, és paradigmàtic, doncs rere una fortalesa energètica aparent viu, després de l’11-S, a la vora d’un precipici en una situació d’enorme fragilitat.

Si l’accident és conseqüència d’un acte de sabotatge o terrorisme, quedarà fatídicament confirmada la seva vulnerabilitat i perillositat, així com el seu atractiu com objectiu terrorista. No sé si J. Lovelock s’ha aturat a pensar les conseqüències ambientals, socials, econòmiques i polítiques d’un món que substitueixi els combustibles fòssils per centrals nuclears i altres instal·lacions de fusió.

José Allende
Catedràtic d’Economia Aplicada de
la Universitat del País Basc

Gara

4 comentaris:

JD ha dit...

Molt ben trobat JV ! L'Allende és un home amb un bon cervellet!
Saps? A vegades observes i no veus respostes adequades a segons quins temes.Et quedes sol i pensant: és que ningú no ho veu ?
Hi ha quatre gurus consagrats, que un dia van ser brillants i d'aquí no passem.Deu fer un parell d'anys que em vaig assabentar de que en Lovelock pensava així i d'entrada em costava de creure.Vaig pensar que o bé li havien fotut una pistola al pit, o senzillament no havia vist mai els Simpson.
Ara gràcies a l'Allende,i a tu per contribuir a divulgar-ho,respiro més tranquil: Nuklearra ? Nooooo!

Carles Oriach i Font ha dit...

No saps el què és l'energia nuclear de fusió, oi? L'urani es fissiona, és l'hidrògen i l'heli el què es fusiona! No barregis termes, perquè aquesta barreja l'únic que fa és liar mentalment la gent!
Fallar en un punt tant bàsic fa que em miri amb mals ulls la resta de l'argumentació...

Joan Vicenç ha dit...

He de reconèixer que segurament vaig ser jo, en fer la traducció, que em vaig errar. En deman disculpes i t'agraeixo l'aclariment.

Josep (Benaguasil) ha dit...

Recolzar l'energia nuckear és, senzillament, hipotecar la vida al planeta, la nostra, la dels nostres fills i la de tots els éssers vius.
Aquells que aposten per aquest tipus d'energia demostren una gran manca d'intel·ligència i d'empatía per tots el motius que tu has descrit tan bé. L'única sol·lució: CONSUMIR MENYS I AMB MÉS SENY.

SALUT I TERRA.