dissabte, 9 de gener del 2010

El Roure de Santa Maria del Montnegre ha caigut

La tempesta ha fet caure el Roure
de Santa Maria del Montnegre


Gràcies al Jordi de Jabalibikers, el Club BTT de Sant Cebrià de Vallalta, hem sabut que el Roure de Santa Maria del Montnegre havia caigut, la tempesta de neu i la força del vent del passat dijous dia 7 de gener del 2010 i l’estat de l'arbre amb símptomes de podridura a l'interior del tronc han fet caure l’emblemàtic roure. Fa unes hores els bombers i l'ADF estaven tallant el tronc i el brancatge per a obrir el pas de la pista forestal.
El Roure de Santa Maria del Montnegre, al terme municipal de Sant Celoni, era un roure martinec (Quercus humilis), era el roure més gran del Montnegre i un dels roures més grans del país. Tenia més de 200 anys d'edat, amb un perímetre de 4,65 metres, una alçada de 25 metres i una capçada espectacular de 24 metres de diàmetre. Estava catalogat com a arbre monumental d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Els excursionistes, els ciclistes i els amics de la natura tenien el Roure de Santa Maria del Montnegre com a referència per les sortides a peu ó en bici i com a motiu de moltes fotografies i ara es trobarà a faltar.
Aquesta és una imatge clàssica de les milers que deu tenir aquest arbre, guardades a les cases dels amants de la natura i l'excursionisme.
· Informació i fotos de :
· Rèquiem pel roure centenari del Montnegre. Ha caigut...!!

· La tempesta de vent i neu ha acabat amb el Roure de Santa Maria del Montnegre
· Un cop per al patrimoni natural del Montnegre
· Fermi Lloret > arbres

7 comentaris:

elmarge ha dit...

Descansi el pau aquest roure que tan m'estimava...

JORDI M. ha dit...

Ha estat un plaer col.laborar amb vosaltres, qui sap alguna persona hagués pogut anar a fer una excursió expresament a la zona i s'hagués trobat només amb la soca...
A reveure.

Margarida ha dit...

Quina pena! Fa uns anys vam recórrer Catalunya per visitar i fotografiar els arbres monumentals, però no teníem cap referència d'aquest roure. Em sap greu no haver-lo visitar i gaudir de la seva planta. Quantes històries deu haver viscut en aquests 200 anys!

Margarida

L´Esbarzer ha dit...

Una pena. El meu consol és que la menys el motiu de la trencadissa ha estat un fenòmen natural i no obra de la mà d´un humà.

Una llàstima

Anònim ha dit...

Sempre serà la pujada al roure gegant

David JABALI BIKERS

Anònim ha dit...

" El trobaré a faltar, era un vell i magnific arbre, la Mare del Cel es queda sense el seu guardià. Sort que ara te una taulada nova que la protegirà.Ha sigut un honor poder respirar sota la teva ombra ¡Adeu vell!

JP.

Anònim ha dit...

Una pena molt gran, ni alzines de Can Portell ni Roure de Santa Maria, etc.
Algú s'ha plantejat si es fa algun manteniment d'aquests arbres monumentals ? Entenc que amb podes i manteniments ben fets tindriem arbres monumentals per molts anys. Hi ha autèntics experts en podes, cicatritzacions, equilibri de fullatge, etc., em semlba que val la pena l'esforç.
Feia temps que no el visitava però em fa l'efecte que s'hauria pogut evitar la pèrdua.

Una altra cosa per posar-se a l'esquena, que hem de fer.