diumenge, 8 de juny del 2008

L'asfalt: estanca-sava

Rèquiem per un arbre singular


Fa uns anys, quan varen fer les obres de reforma i millora a la carretera que va del cementiri de Santa Maria a Sencelles, allà on s’ajunten el creuer de Palma a Sencelles i Santa Maria s Sencelles, just davant el camí d’entrada de la finca de Son Seguí, hi havia tres majestuosos arbres d’edat indeterminada de l’espècie Fraxinus angustifolia. Als Països Catalans el coneixem com a fleix i a Mallorca col·loquialment l’anomenen estanca-sangs. Sembla que antigament els barbers n’utilitzaven la saba per estroncar la sang quan havien fet un tall a algun client massa nerviós.

Dic hi havia perquè fa uns dies ha desaparegut de la nit al dia el que quedava a la banda de Santa Maria. No sé quina és la versió oficial per a la desaparició d’aquest bell arbre, inclòs al catàleg d’arbres singulars de la Conselleria de Medi Ambient.

Tinc la sospita que és mort i ben mort, malgrat que no n’he llegit cap necrològica als diaris ni cap article d’algú que segurament en sap molt més que jo, d’arbres, però el simple fet d’observar-lo, cada vegada que passava pel seu costat, em deia que no gaudia de bona salut: d’ençà de la reforma circulatòria, les seves arrels estaven tapades de quitrà i just li havia quedat una petita garingola per poder rebre la desitjada humitat. A més, cada any a l’hora de brostar ho feia amb menys força i al final no ha pogut més.

Als seus germans de l’altre costat de la carretera, probablement els espera la mateixa dissort si algú no hi fa res per evitar-ho. Jo mai no he vist cap brigada que els ajudi amb algun rec, ni sé si això és el que s’ha de fer; la veritat és que si tot el seu sistema d’arrels està davall el maleït asfalt, disposen de ben poca aigua per sobreviure.

Per què hi ha tan poca sensibilitat envers els amics arbres. Per què, si es fan actuacions que els poden perjudicar, no s’apliquen mesures per evitar-ho. Per què no se sanciona els qui ho permeten?.

Els arbres ens donen vida i demanen molt poc a canvi; siguem-hi més respectuosos.

Miquel Carbonell Amer

Palma

3 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

La seqüència dels fets que provocaren el deteriorament i posterior mort d'aquest fleix, es descriuen molt bé en aquesta escrit. Jo ho vaig veure igual. El que passa és que no és que els arbres no siguin normalment gens respectats, no ho és cap indret que encara es conservi, no ho som ni nosaltres mateixos, respectats. Aquests fleixos o estanca-sangs, estanya-sangs (a Santa Maria), eren excepcionals, per la seva esponerosa forma, pels seus troncs gruixats. Aquests fleixos (Fraxinus angustifolia) foren plantats per algú en aquest creuer de camins. Feia molts anys que devien fer ombra. Que donaven aire, fita als transeünts. (L'ajuntament de Santa Maria n'ha plantats al poble, però no ha mirat de quina espècie es tractava, en tot cas no la pròpia.)

El mateix cas que ha passat a aquests fleixos, ha esdevingut a altres arbres. Record que fa anys, quan vaig veure que anaven a "arreglar" un carrer, vaig avisar el qui era batlle aleshores de l'Ajuntament de Santa Maria, que seria prudent i necessari salvar la vida als tres darrers oms que restaven a aquell lloc. Eren d'un gruix considerable, la qual cosa indicava que feia molts i molts anys que eren allà, la seva presència també indicava el tipus d'indret on havien crescut: alguna antiga zona humida del que ja no quedava més empremta que la presència d'aquests oms. El tractament a aquests arbres fou groller, amb gens de mirament, segurament la meva sol·licitut degué ser una nosa més en la reforma del carrer. El que varen deixar va morir aviat. Ja poca gent deu recordar que allà hi havia hagut oms qualque vegada.

Quan als fleixos d'aquest creuer, per a mi eren un monument a la bellesa senzilla. Que com ésser viu pogués visualitzar-los d'enfora per passar després entre els seus ben col·locats a banda i banda, era com un bany de fe solida amb la natura.

Juan Bibiloni ha dit...

Jo també he viscut la seqüència d´aquesta mort provocada i anunciada. Els pobres arbres han aguantat tot el que han pogut, però viure amb la boca tapada amb asfalt és molt molt dificil. Pobres arbres: han mort de sed i de fam, una mort terrible i lenta. Els tècnics o son curts de gambals o polissons. Qualsevol persona amb un minim d´intel.ligència sap que si sembra una tomatiguera i després cubreix la terra amb asfalt, la pobra morirà ofegada i assedegada. Lo mateix amb els arbres. Totes les ciutats, pobles i carreteres estàn plens d´arbres amb la terra tapada amb ciment o asfalt. És un miracle que alguns puguin sobreviure. No sé d´on treuen s´aigua i s´aliment. Per tant, si els tècnics no son curts de gambals, és que son polissons, que ho fan aposta per a eliminar els arbres que legalment no podríen eliminar.

Bones tardes a tots: Joan

Anònim ha dit...

El cas aquest és complex. Per començar són, o eren, tres exemplars desiguals, en aquests casos, fins i tot, o més que ningú, l’Administració, sol parlar en conjunt, així que quan es fan espants, hom no sap si es refereix a la mitjana del conjunt, al més gros o al que t’ha agradat més. Els anys passen, les agressions naturals i antròpiques continuen i la informació útil de què disposem és molt minsa, endarrerida i difusa, així que es fa difícil establir amb precisió les relacions causa-efecte.
En qualsevol cas els fets bàsics són que eren arbres bastant vells, protegits, i que fa uns 4? anys es va fer una remodelació dura de la cruïlla on s’ubiquen.
Aquí doncs topem amb els usos i costums nostrats i preocupants: uns arbres estan protegits, però... de què, de qui, per a què, per a qui...? Només serveixen per a fer una excursió el dia del Medi Ambient? ¿Hi ha un seguiment, manteniment, prevenció contra les agressions, protecció ad hoc en cas d’obres i maniobres...? i tot això, d’ofici, o cal esperar si a un veïnat li ve de gust denunciar-ho? Més: a l’Estat Espanyol es fa res d’ofici? Les lleis, són per complir-les o per a tapar la boca als pesats habituals i, de tant en tant, atupar el més desgraciat?
Potser agafant uns quants enunciats d’aquests pel cap que crema, ja està tot explicat.
Antoni Canyelles