dimarts, 17 de juny de 2008

Escultures a l'aire lliure







Jo gairebé no m'atreveixo a posar-hi text o poesia. Hauria de ser a l'inrevés, és a dir primer topar amb les paraules i afegir-hi les fotografies. Avui, però, fent una volta he vist aquests troncs i branques seques. L'arbre, el pi, va tenir la seva vida: "...tempestes, rosades i llum ardenta...". Atalaiava mitja Mallorca i Cabrera. Avui conserva, als meus ulls, la bellesa que li confereix el lloc que l'atzar o la força de ser va triar per viure. En contrast amb el paisatge ha creat una escultura. Ha creat? S'ha creat? Com així sonen tant bé les branques seques? Assoleixen el gris de les roques i dels dies ennigulats, però contrasten amb els dies blaus i blancs posant-los més en relleu, fent-los més autèntics... al manco a la meva vista.

El que m'agradaria, però, és que vos, vosaltres, hi afegíssiu el text, les paraules, la poesia... si és que les hi voleu posar. he deixat una resolució alta per si la voleu deixar com a fons de l'escriptori. Jo solc canviar aquest fons quasi cada setmana o fins i tot més.







.

1 comentari:

Pere Llofriu ha dit...

Pot ser un príncep o una fada,
o un llamp caigut de Mart.
Jo li deia "NaturArt"
a sa Pòrtula estimada.