dilluns, 30 de juny de 2008

Catalunya lliure de transgènics




El debat sobre els transgènics arribarà al Parlament de Catalunya

La plataforma Som lo que Sembrem recull prou signatures per prohibir-los als conreus catalans

La plataforma Som lo que Sembrem ja ha recollit 52.000 signatures per impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament debati la proposta de llei sobre els transgènics. L'bjectiu és prohibir-los als conreus, perquè Catalunya és un dels territoris europeus amb més cultius d'aquest tipus. Tant els agricultors, ecològics o no, com els grups de protecció del medi, fa anys que batallen per demanar-ne la prohibició, perquè no se sap l'afectació a la salut i l'entorn.

L'organització supera de dues mil les signatures necessàries un mes abans del termini establert. Tot i això, Som lo que Sembrem seguirà amb la campanya, especialment als mercats, platges i festes locals. La recollida de signatures es va iniciar el 29 de febrer a la Fira Natura de Lleida. L'objectiu és aconseguir aturar el cultiu i desenvolupament d'aliments transgènics en l'àmbit territorial de Catalunya, així com garantir un etiquetatge exhaustiu dels productes que en contenen matèries primeres i la investigació dels seus efectes.

Els adversaris dels transgènics diuen que l'administració protegeix 'els interessos del lobby biotecnològic' i que la gent no té cap més manera de defensar-se que emprenent iniciatives com aquesta. Però la comunitat científica argüeix, en favor d'aquests cultius, que faciliten la producció i que els aliments arribin als països més necessitats.

A Catalunya, la recerca en aquest camp va a càrrec de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries IRTA, i al País Valencià, se n'ocupa l'Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.

A les Illes Balears aprovaren proposició no de llei que les declarava 'territori lliure de cultius transgènics'. A Europa, també rebutgen aquests conreus França, Alemanya i Suïssa.

Els organitzadors

Som lo que Sembrem és la plataforma creada per donar suport a una ILP que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Sorgeix des d'Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions disposades a col·laborar en la campanya.


6 comentaris:

Mercè ha dit...

Doncs la meva signatura no la trobareu pas entre aquestes 52.000 que dieu que s'han recollit per demanar que es prohibeixi el cultiu de transgènics. I això no vol dir que estigui a favor de tot tipus de cultius transgènics. Per diversos motius. En primer lloc perquè moltes vegades, l'enginyeria genètica fa allò que els humans havien fet al llarg de moltes generacions de la planta: obtenir noves varietats. Abans s'anaven seleccionant les que es dediquen a la reproducció; ara es pot fer en una sola generació.

Per altra banda, perquè en un moment en què hi ha tanta gent en el planeta que es mor de gana o desnutrició, els transgènics poden contribuir a pal·liar aquesta epidèmia del segle XXI. Pregunteu a la gent de Somàlia, de Nigèria, de Burkina Fasso, de Lagos o de qualsevol altre país africà on la fam és el pa nostre de cada dia --i disculpeu l'expressió-- si els faria res poder menjar cada dia, encara que fossin aliments transgènics.

També estic a favor dels cultius transgènics (no per als països del primer món, sinó per a països en vies de desenvolupament on la població tampoc té accés a complements nutricionals i de vegades tampoc a vacunes) que poden dur incorporada una vitamina (per exemple, l'arròs amb la vitamina A que desapareix quan se li extreu la pellofa) o la vacuna de la polio (sabeu quantes criatures contrauen encara la polio en el món?).

En canvi, estic en contra dels cultius transgènics que busquen millorar l'aspecte del producte; per exemple, una fruita més bonica. O dels que --em sembla que ja no els fan-- duien incorporat el gen "assassí" que impedia la reproducció de la planta, perquè els pagesos es veiessin abocats a comprar-ne de nou. (Tot i que, amb el blat de moro híbrid, també els calia comprar cada anys les llavors.)

I estic absolutament en contra que el cultius transgènics puguin dependre d'unes quantres empreses --multinacionals, naturalment-- que tinguin les patents de les llavors.

Per altra banda, s'ha de tenir en compte que cada planta transgènica que s'aprova ha passat uns controls molt rigorosos. Dir que sí als transgènics no vol dir que en aquest camp tot pugui estar permès.

I no entenc que sovint es presentin com un perill per a la salut i en canvi no es promoguin accions en contra de perills per a la salut que sí que són coneguts. Fa alguns anys vaig anar a una reunió sobre transgènics en què persones que van adduir el possible perill a llarg termini d'aquests productes, en la pausa estaven fumant (era abans que es prohibís fumar en espais públics), quan fa anys que es té la certesa del mal que causa el tabac en la salut. Ho vaig trobar xocant.

zel ha dit...

Jo tinc una opinió contràtia, però no la podria pas argumentar ben bé, no sé gaire quines repercussions (en conec algunes) ens porta això a la llarga, però la base d'anar contra natura em commou i aquest és el meu joc. Petons!

Mercè ha dit...

La pràctica de l'agricultura i de la ramaderia ja és anar contra la natura. Les planures de Castella amb mars immensos de blat o d'altres cereals i només algun arbre de tant en tant és un paisatge artificial. En temps antics allà hi havia alzines, savines i altres arbres i arbusts.

I la majoria de fruites que arriben a les nostres taules, encara que siguin de cultiu orgànic o ecològic (em nego a dir-ne a biològic, perquè 'biològics' ho són tots), s'assemblen molt poc a les espècies silvestres de les quals deriven. Heu vist alguna vegada un magraner silvestre? fixeu-vos quines miniatures de fruits!

És cert que abans no ens adonàvem d'això, però allò que ara s'impedeix --i amb molt bon criteri-- de fer a l'Amazònia (talar arbres per fer-hi camps de coltiu), els europeus ho han estat fent durant segles en els seus països i en els que van conquerir més enllà de les seves fronteres. Està bé que ara es posi fre a aquesta disbauxa, però els països rics haurien de compensar els que tenen regions 'verges' i que per haver-se despertat més tard no en poden treure el profit que el altres van treure durant segles destrossant boscos per tot el planeta (però això ja és una altra història).

Chestnut ha dit...

Hi ha coses en les que estic d'acord amb tu Mercè i d'altres no.
En primer lloc, el Cuní l'altre dia va comparar un empelt amb un transgènic, cosa que em sembla força xocant. Tot depèn de com t'ho miris, es clar. Fins i tot depèn de com ens ho mirem, es poden justificar les guerres...

Seria el mateix dir:
a la natura hi ha perturbacions que es carreguen boscos sencers.
Per tant,
Cremem-los i destruïm-los nosaltres, la natura ho ha estat fent sempre.

Des del meu punt de vista, en poques ocasions els transgènics estan justificats. Sé que a Lleida se'n abusa i per altres raons que les que has exposat. En molts llocs no fan falta transgènics i bé se'n planten. Diga-li per marketing, moda o també diga-li falta d'una bona gestió agrícola o comoditat.

El tema de la gana ja és més delicat, el problema no és la falta de menjar ni el clima ni res d'això, el problema de fons és el mateix que el del petroli, el planeta és limitat i la població humana de moment no. Els transgènics de cap de les maneres incideixen en aquest problema sinó que construeixen un altre pis de creixement per la humanitat, fonaments del qual no acaben de ser massa segurs. Millor posar el pal a les rodes que no esperar a que el cotxe s'estimbi. En altres paraules, amb dos pisos, el cop serà més dolorós.

Sobre el tabac, la gent sap el que s'està fent al cos. Jo quan compro al "super" no sé mai que m'estic menjant...

Com bé dius, la pràctica de l'agricultura és anar contra natura, és domesticar vegetals, seleccionar-los i maximitzar-ne la producció. De fet, depèn de com ens ho mirem, en aquest planeta ja no hi ha pràcticament natura. El que fa por és que d'aquí 50 anys sigui igual considerada l'agricultura amb la crema dels boscos o destrucció de tot bitxo viu. Suposo que hi ha diferències entre una cosa i l'altre, tot i que ambdues van contra natura (o no)...

Amb el tema dels transgènics no crec que s'hagi de parlar del passat ni de comparar-lo amb altres coses quotidianes que poden arribar a semblar-se als transgènics.

Joan Vicenç ha dit...

Jo crec que aquí es parla de transgènics a molt gran escala. De interesos d'unes multinacionals sense escrúpols i implicades en vertaders genocidis (Vietnam per exemple). Com deixar en mans d'aquesta gent l'alimentació de milions de persones? Amb quin dret, amb quin poder imposen els seus cultius? De la Revolució Verda no n'he sentit parlar gaire bé.

No és comparable de cap manera el procés d'obtenció d'un fruit o una llavor en base a l'obtenció de selecció de varietats i pol·linitzacions creuades o de la seva extensió amb empelts i esqueixos.

Aquí estem parlant més de la imposició d'un negoci i fins i tot d'una manera de viure i d'alimentar-nos.

El meu vaixell romp mars cap a l'Utopia, en aquest lloc esper trobar-hi un respecte per el que és petit.

El vertader desenvolupament agrícola i alimentari ha de ser, al meu punt de vista, el de la agrobiodiversitat lliure i compartida.

Quan a Àfrica o als altres països del sud el que cal és tornar tot el que va ser robat. Les polítiques agrícoles europees i nordamericanes tenen molt a veure en el fer passar fam als altres i els transgènics també hi tenen la seva part en la tragèdia.

Valoro no obstant totes les opinions malgrat no s'assemblin a les meves.

Els aprofitats de la ignorància de molts són una minoria.

Chestnut ha dit...

Es clar, per aquest motiu ara hem de dir no als transgènics. És el mateix funcionament que el petroli, windows i qualsevol mercat de producte que imaginem.

Poca cosa cal esperar d'aquestes empreses, estan protegides.
Poden produïr la varietat que vulguin i amb l'aspecte que vulguin i patentar-la (patentar-la seria com ficar-hi el gen assassí). Es clar, si els hi vols treure aquest dret, et diran: Quina empresa no ho fa, això?

Si impedeixes que aquestes empreses comercialitzin el seu producte a l'exterior estaras violant el dret a lliure mercat (cosa impensable avui dia). Amb la fusta va passar el mateix, els polítics europeus de torn van tenir la meravellosa idea de prohibir el comerç de la fusta de selves tropicals i el resultat va ser que una mica més i els embarguen a tots per atemptar contra el dret a lliure mercat. No ho van ni aconseguir amb la fusta ilegal, que ja convindria. Per cert, la solució després d'aquest tràngol va ser el segell FSC i PEFC...

Si esperem a que això es solucioni, probablement s'haurà enfonsat el sistema capitalista, perquè precisament el que estem criticant són les bases d'aquest sistema. Si les empreses de transgènics van a piqué, també hi aniràn els seus productes i amb ell, el pagès, vet aquí l'altre perill de dependre dels transgènics. Per tant, jo no vull transgènics.