diumenge, 8 de juny de 2008

Glamour a la mallorquina


Dia mundial del medi ambient
a la mallorquina

Una desfilada de moda per celebrar el dia mundial del medi ambient seria com una degustació d’aliments naturals per celebrar el dia mundial contra la fam en el món. Ho seria, si no fos que la fam és una infàmia sense comparació possible amb totes les altres maneres de degradar la vida i la mort en el planeta. Però Déu n’hi do. Si les persones que presentaren cara per la desfilada de moda "ecològica", aquesta setmana, entenen que d’aquesta manera se contribueix a difondre la consciència conservacionista, és obvi que les grans qüestions que ens hem de plantejar globalment no estan en les millors mans, almenys en la nostra illa. Aquestes persones són les senyores Cristina Cerdó (UM) i Catalina Julve (UM), responsables de medi ambient a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca respectivament. El mateix partit també assumeix les responsabilitats medioambientals en el Govern de la comunitat, i espanta pensar que ho pugui arribar a fer amb la mateixa filosofia.

És cert que l’alegria és una energia necessària per obtenir els millors resultats en la lluita pel medi ambient —i en tantes altres coses de la vida. També és cert que l’alegria ha estat arruixada d’algunes nobles causes que, sense ella, no arribaran a bon port. L’alegria és el millor mitjà de socialització de les bones pràctiques. El problema sorgeix quan es confon amb la banalitat i/o el glamour d’or passat per Manacor —ni amb el de bon de veres, si és que existeix alguna cosa de veritat en el glamour. En qualsevol cas, aquesta mena d’actes presumptament glamourosos no s’avenen, per definició, amb les polítiques medioambientals, des del moment en què per a la seva organització i per al seu desenvolupament és menester un consum energètic extraordinari i s’ajuda, així, a consolidar un model i uns hàbits de consum que es mouen en sentit oposat al que es proclama. (Una manera de celebrar el dia en qüestió hauria pogut consistir a prescindir de la il·luminació nocturna dels monuments, tot un símbol del malbaratament energètic.)

Es veu, d’altra banda, que no era el dia apropiat per denunciar la contaminació que genera, per exemple, el cultiu i el processament del cotó, a més de l’explotació ferotge a què són sotmesos els treballadors en algunes àrees de producció. Que els vestits de la desfilada fossin tallats en seda, en lli o cotó, o en cànem —"tot productes naturals", deia una senyora amb la impetuositat de qui acaba de ser objecte d’una revelació— no ens diu, d’entrada, que siguin productes ecològics: el paper es fa amb productes naturals, i bé que en pateixen els boscs. O com si el petroli fos un producte artificial. El discurs de la desfilada no s’aguanta per enlloc. I com a manera de celebrar el dia mundial del medi ambient, és una petita ignomínia que, sens dubte, no s’explica per la mala voluntat: i aquí tenim un altre problema.

Guillem Frontera | 07/06/2008 |