Llibertat amb condicions a un arbre en una carretera de Pollença.
La maleïda reixa metàl·lica (requilla que en diuen a Mallorca), aquesta que barra el pas als amants del camp a través, de tombar els peus (turmells) per dins dels terrossos, d’escarrintxar-se amb els rostolls...aquesta maleïda té la culpa de que li hagin condicionat la llibertat de creixement a aquest ullastre.
La decisió va ser salomònica i provocà el xap d’alt a baix. Ferida que mai clourà per deixar en evidència com s’estima als arbres i com s’estima la propietat privada en aquesta roca.
Ferida que deixa en evidència el que som els habitants d’aquesta illa, generalitzant, és clar!
Requilla, No pasar, propietat privada, aixòscamevainocateva, arruix, verboten, per amunt!
Rafel Mas, Búger 22 de juny de 2008
Entrades
1 comentari:
Tart o prest havia de passar. Avui m'he decidit a fer una visita "oficial" a Andratx, on la propietat privada, i robada al poble, ha arribat al paroxisme. Ni requilla hi hòsties: paret i paratge cegat.
Publica un comentari a l'entrada