dijous, 19 de juny de 2008

La profanació dels santuaris naturals


Els torrents de Mallorca

El progrés que en tecnologia hem aconseguit no es correspon, malgrat hom pugui pensar el contrari, amb el d'assolir una consciència de respecte cap als drets de la natura, de les altres espècies, dels seus hàbitats, de les seves funcions com ecosistema. Paradoxalment el mal que ens hem acostumat a provocar ens ho estem infringint a nosaltres mateixos. O a allò que és pitjor, a les generacions futures. Que hagi de ser precisament la Conselleria de Medi Ambient la que faci entrar maquinària pesada per "acondicionar" els torrents al seu pas per àmbits agrícoles o no urbans, és una demostració del baix grau de consciència i respecte al medi natural que la nostra societat ha estat capaç d'assolir. Arrasar, desolar, eliminar, destruir les voreres denses de vegetació i fauna dels torrents i en plena època primaveral i de nidificació amb maquinària pesada és fer una feina mal feta, bruta, sense consciència ecològica. Qualque tècnic de la Conselleria que cobri per protegir les espècies de flora i fauna ha inspeccionat les zones sotmeses a tractament? Torrents com el d'Almadrà al seu pas pel Cocó o el de Solleric entre el pont Trencat i el pont del Tren, han estat profanats des dels despatxos de la Conselleria de Medi Ambient que mouen les pales excavadores.

Què hi guanyam amb aquest tracte ofensiu contra els torrents?
Hem de tenir present que els torrents, a més de ser les venes de la nostra terra que regulen els moviments hídrics, són també el refugi i hàbitat d'una biodiversitat acorralada i maltractada. Les úniques zones que es poden considerar relativament verges i que travessen Mallorca, són els torrents i xaragalls. Aquests són avui usats com abocadors de tot tipus de residus i productes industrials tòxics i perillosos, que al cap i a la fi acaben als aqüífers, als productes agrícoles que ens alimenten o finalment a la mar també tan maltractada. La prioritat hauria de ser la d'evitar aquests abocaments i retirar els que ara mateix hi són. I denunciar els culpables.

És possible una eliminació assenyada de la vegetació que pugui destorbar o embossar el normal recorregut de l'aigua dels torrents? És evident que sí. Com? Fent la feina ben feta. Amb estudis previs de la biodiversitat de la zona. Amb operaris preparats per emprar eines adequades i de manera proporcionada a un espai ric i delicat en biodiversitat, d'interès públic: els torrents. Amb coneixements en flora i fauna. Amb respecte a les èpoques de nidificació. Amb respecte també a l'estimació que la gent dels voltants dels torrents ha adquirit al llarg de la seva vida, als gorgs on quan eren infants se n'anaven a banyar, a les alzines de picornells primerencs, als fleixos que aporten menjar al bestiar els mesos durs de l'estiu. Això no és tan mal de fer i encara menys per l'administració que ha de ser la garant de la conservació de la natura a la nostra terra. Finalment els torrents haurien de ser declarats, pels polítics, espais naturals protegits. De manera urgent.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

3 comentaris:

Juan Hernández Jover ha dit...

Estoy de acuerdo con tu exposición con tan sólo una observación: Si hasta ahora la administración hacía oídos sordos a nuestras quejas y por fin se ha decidido a limpiar los torrentes,sea en horabuena,aunque no de cualquier manera,por supuesto.En nuestra Asociación de Vecinos del Rafal-Vivero estamos hartos de quejarnos por dicho abandono,hasta haber tenido que hacer una demostración "manual" el mes pasado,que salió publicada en la prensa diaria.
Esperamos se pongan en marcha acciones urgentes de limpieza general con las debidas precauciones y cuidados que mencionas para no dañar el medio ambiente.

Joan Vicenç ha dit...

Agraeixo el vostre comentari, Juan, és molt important l'aportació de la gent d'àmbits urbans, especialment a les grans ciutats cap al reconeixement dels torrents com espais de vida. És una vertadera llàstima que al seu pas per dins el casc urbà, els torrents siguin formigonats i cimentats sense compassió i no se'ls permeti cap resta de vida silvestre. La seguretat pel que fa al perill de les inundacions pot ser compatible amb la preservació d'aquestes venes com espais naturals. Segur. Només mancaria amb el progrés tècnic que hem estat capaços d'assolir. Cada cas és per estudiar.
Vos agrairia per altra part, que si voleu publicar qualque notícia, comunicat o opinió a amicsarbres ens ho envieu, si pot ser acompanyant fotos. Aquest espai també pot ser vostre.

Salut

Chestnut ha dit...

Tota la raó amb que la seguretat és compatible amb la preservació. El problema és que moltes vegades només interessa la part més econòmica. Els embassaments, per exemple, és extrany que tinguin pas per fauna piscícola...
Un altre tema és que n'hi ha que permeten que s'edifiqui en zones amb risc d'inundabilitat. En moltes ciutats això és així, ho ha estat des de fa segles, però aquest és un altre tema molt diferent. Més aviat parlo de moltes de les urbanitzacions que s'han aixecat vora els rius o si més no, en zones inundables, i que davant d'un episodi extraordinari (que tard o d'hora succeeix) tothom en dóna culpa al riu. Dic això perquè no son poques les urbanitzacions (mitg legals, mitg ilegals i d'altres directament ilegals...) que s'han vist afectades pel creixement d'un riu. Llavors la culpa és del riu i la millor manera d'arreglar-ho és encimentar i ja et dic jo Joan Vicenç, que fàcil serà que escollin el pedaç més barat...

Salut!