dilluns, 19 de maig del 2008

Llums i ombres sobre el morrut de les palmeres


Si poguéssim parlar amb el morrut...

L’altre dia actualitzant informació sobre el morrut vaig trobar el vostre blog i m’he decidit a escriure-vos. M’hi sento obligat.
Ha estat una agradable sorpresa veure la inquietud que teniu pels temes mediambientals però també ha estat desconcertant llegir un parell de posts sobre el morrut força curiosos per dir-ho d’alguna manera.
M’ha fet gràcia veure una traducció al català de l’article de “El País“: "De la lluita contra el morrut", on els representants del DAR es mostren escèptics, per no dir pessimistes davant la perspectiva de tenir controlada la plaga malgrat els avenços fets i els recursos que s’hi esmercen.
L’escrit remarca que segons el sr. Giné s’ha de conviure amb la plaga i que ara se saben més coses ( quines !? no es poden explicar ? ) i que Barcelona vacunarà 330 palmeres sanes ( és l’endoteràpia la única solució ? )
Sembla un article fet a mida per a justificar el treball de l’Administració i de llum sobre el tema, més aviat poqueta. Ens queda l’esperança de que les investigacions que s’estan duent a terme tan a Bellaterra com a Cabrils aportin solucions al problema.
Una cosa està clara però, i és que gràcies a la iniciativa dels tècnics de Parcs i Jardins, a Barcelona s’ha aconseguit salvar de la tala una vintena llarga de palmeres gràcies a un tractament adequat. I en aquest sentit enllacem amb el post següent: "Mètode "Guillem" contra el morrut", remarcable pel seu altruisme en oferir un mètode fulminant contra el morrut : El mètode Guillem.
El nostre amic ens explica el seu mètode, cent per cent efectiu diu ell, tan particular com que el seu caldo està fora del menú autoritzat pel DAR. El Diazinon és un producte que NO està autoritzat per a la lluita contra el morrut i aplicar-lo a 20 atm ja és una mala broma pel medi ambient. La deriva, per petita que sigui, matarà tota mena d’insectes i pot tenir efectes col·laterals no desitjats en d’altres éssers vius...i cada sis setmanes tornem-hi en el cas de tenir l’esmentada persistència.
Dels residus generats no en fa cap comentari però cal dir que la seva correcta gestió és vital pel control de la plaga.
Jo diria que quan un organisme oficial es pren la molèstia de redactar un protocol (Darp.plagues.protocol.pdf ) és pel bé de tothom. Cal tenir sempre present que l’aplicació de plaguicides és un atemptat contra el medi ambient i cal minimitzar els seus efectes perjudicials. La lluita química només té sentit dintre d’un control integrat de les plagues on s’ha d’aplicar de forma estrictament responsable. Sempre que es puguin fer servir controls biològics o culturals el medi ambient ho agrairà.
Cuidar el nostre entorn és una feina de tots. No es pot ignorar la repercussió de tot allò que fem i un bon professional ha de prendre consciència d’allò que fa i com ho fa. Responsabilitzar-se d’un tractament vol dir assumir-ne les conseqüències i per això cal saber què estem fent exactament a cada moment.
Estípit, secció
transversal.
Inexistèn-
cia de
creixement
secundari.
Vasos conductors propis de les monocoti- ledònies.


Em sento obligat a dir tot això: la meva formació acadèmica ha estat en escoles públiques i treballo en la funció pública. Si la meva aportació pot contribuir a aclarir el tema, a disminuir els impactes de la plaga en el patrimoni comú, a ser motiu de reflexió en els centres de formació, em dono per satisfet.
La preservació del medi ambient és una obligació de tots plegats i la lluita contra el morrut és declarada d’utilitat pública pel DAR.
D’ençà la primera palmera tractada a Barcelona he tingut el privilegi de fer-ne el seguiment de la plaga. Inventariar, sexar, fotografiar, diagnosticar i tractar les palmeres és una rutina per a mi. No sempre ha estat fàcil però és un repte engrescador. Cada dia un detall nou, un nou dubte i una reflexió més al pot. Qui sap si algun dia lligarem caps... encara no està tot dit.
Doncs sí, formo part d’aquesta massa de treballadors anònims que mai sortirem entrevistats ( ni ganes, total sempre s’acaba remarcant allò accessori i traient de context qualsevol comentari...) però estem tramitant la realitat quotidiana.
Ningú no en parla massa però el punt més important en la gestió de la plaga és l’estratègia de detecció. Qualsevol palmera afectada i sense detectar multiplicarà els problemes proporcionalment a la taxa de reproducció del bitxo.
Crec que la forma més eficaç d’observar el grau d’afectació és des d’una cistella ( plataforma elevadora ) montada en un vehicle. Quan la palmera no és accessible, en aquell moment, uns binocles ( 8x30 ) ens poden ajudar. Cal parar atenció en qualsevol detall que ens destorbi de la forma ideal de la palmera. De lluny es pot veure que la palmera presenta un dimorfisme a la corona : els exemplars mascles són com més planers a la part superior que les femelles, que són més rodonetes en conjunt.
Veurem que la densitat de fulles és superior a la part sudoest de la palmera i que les palmeres carregades de dàtils tenen tendència a obrir les fulles de la corona trencant la simetria radial d’aquesta.
Sovint hi ha danys provocats per rosegadors o nius de cotorres que poden emmascarar indicis de la presència del morrut. També les palmeres plantades massa atapeïdes dificulten una bona observació. Una bona diagnosi en aquest cas passa per observacions més freqüents.








Danys als verticils interiors de la corona.



Podem desconfiar quan observem fulles que han decaigut de la seva posició original, estan cloròtiques, trencades o pansides. L’espata de les inflorescències femenines, malgrat poder estar afectades, és molt resistent i triga a decaure.
En les proximitats d’un focus cal extremar la concentració en els detalls més insignificants per a una detecció precoç. En aquesta situació sembla ésser que el morrut no té més predilecció pels mascles que per les femelles.
De vegades trobarem que les fulles afectades són les de l’interior de la corona, al voltant de l’ull i invisibles des de l’exterior. En d’altres ocasions només tibant de la part superior de les mateixes les arrabassarem sense dificultat a l’estar malmeses o ja les veurem degradades i caigudes. Els foliols poden tenir rastres d’atacs diversos de quan la fulla estava plegada. A l’obrir-se com un vano observarem cribats o rossegades que retallen la fulla. Quan els indicis venen signats pel morrut recorden un tros d’espardenya esfilagarsada...
El decantament de l’ull o fins i tot l’aparent absència del mateix és l’evidència que tenim un problema greu. Un estadi molt avançat de colonització presenta danys evidents a la corona. L’estadi final en la simptomatologia és l’aspecte totalment decaigut de la corona com si li haguessin fotut un cop de mall o - diuen al DAR- com si li hagués caigut un piano al damunt. Mala feina pel tuf de les pudricions... Arribat aquest punt la palmera és difícilment recuperable i cal tenir clar el perquè s’ha localitzat en aquest estadi.










Cop de mall.



Un mètode dràstic però que sembla efectiu a l’hora de neutralitzar els efectes de l’atac del Rhynchophorus és el següent:
Després de balissar un perímetre de treball, en el qual no hi pot entrar ningú que no estigui proveït del seu EPI, i un cop esteses unes lones per tal de poder recollir millor les restes de la poda, es procedirà a eliminar totes les fulles de la palmera. Es deixarà la valona neta respectant una distància prudent entre la secció superior de l’escapçada de les fulles centrals i l’ull de la palmera, més gran com menys intens hagi sigut l’atac. Les fulles, cascabots i altres restes aniran a parar a l’astelladora.
Aquesta intervenció requereix tacte per part del jardiner. Si en l’afany de fer net treu massa matèria pot afectar irreversiblement la palmera. La seva resistència biomecànica pot quedar disminuïda o bé podem afectar-li el cor i, mort el teixit meristemàtic, mort l’exemplar. Una vegada acotada la secció de treball de la palmera caldrà sanejar tant com es pugui les parts afectades pel barrinador que ens hauran quedat a la vista amb claredat, malgrat la ràpida oxidació dels teixits i la trinxada de fibres.




El cor de la palmera amb el meristema apical assenyalat amb un traç de punts.



Les tabales més externes a l’ull que encara estiguin corcades es poden netejar, reduint-les amb la motoserra a un nivell més baix. Alerta ! Cal tenir present que la resposta de la palmera variarà fins a triplicar el nou creixement en relació a un exemplar que hagi estat massa repelat. Al mes de maig, a Barcelona, les fulles centrals poden reaccionar creixent 0,5cm diaris de forma aproximada!
Totes les galeries i els espais intersticials entre tabales s’han de burxar amb un estri per tal d’extreure’n larves i adults. S’ha de fer net de tots els detritus existents com ara restes de mantellina, serradures, fibres descompostes, etc...
Aquests els podem dipositar dins un cabàs que després abocarem a la tremuja.
Cal tenir en compte que en palmeres detectades precoçment trobarem poques galeries però poden haver-hi, a més a més de larves, adults a punt de vol i cal estar al cas, no es pot badar.










Valona sanejada.



Un cop enllestida la palmera el proper pas serà tapar la valona amb una mànega de plàstic ( amb un gruix d’unes 300 galgues n’hi haurà prou ) que per la part inferior s’acollarà a l’estípit precintant-la. La part superior es tancarà amb una brida després d’ésser tractada amb l’insecticida i es destaparà al cap de tres dies. Mantenir més temps el tancament només afavoreix la propagació de la podridura rosa ( Gliocadium sp ) i ofega la planta. Si al fer la neteja de la valona topem amb pudricions caldrà desinfectar la motoserra a l’acabar la palmera.
El tractament localitzat s’aconsegueix gràcies al plàstic tancat i a l’aplicació amb una motxilla de tractar amb 15 litres de solució d’insecticida sistèmic i de contacte. Amb la llança aplicarem el líquid per gravetat a les diverses galeries i cavitats i després deixarem ben xopa la valona fent passades fins a esgotar el volum de la motxilla.
Gràcies a l’atmosfera creada per l’insecticida sota el plàstic en aquest moment queda garantida la total eradicació del morrut.







Una tapada i l’altra brotant amb un colom guaitant.


La palmera després d’un esforç “sobrevegetal” es reestructurarà del no-res com aquell qui diu, però requerirà un seguiment constant, aplicant productes sistèmics en funció de la persistència d’aquests i del risc d’una reinfecció.
Sobre aquests sistèmics darrerament l’aplicació mitjançant injeccions al tronc -endoteràpia– és el producte més novedós i sobre ell recauen moltes expectatives. Té una avantatge essencial i és que és tracta del sistema d’aplicació més ecològic del mercat per ésser estrictament localitzat i sense riscos de contaminació ambiental.


















Exemplar recuperat.



Cal tenir la prevenció d’admetre certes limitacions relacionades amb la forma d’aplicació i el mecanisme d’actuació que de ben segur milloraran amb el temps. D’entrada en Shigo es mostrava contrari a la seva aplicació en els arbres : sort en tenen que poden compartimentar, la palmera ni tan sols això pot fer !
D’altra banda en temps de sequera factors primordials per al mecanisme de la traslocació com poden ésser la reserva hídrica del sòl, la salinització, l’evapotranspiració afecten el potencial osmòtic de la palmera. La disponibilitat d’aigua és un factor limitant així com també cal valorar no les lesions pròpies de les injeccions sinó els danys que poden haver quedat amagats.
En temes de seguretat cal recordar que paga la pena imposar-se hàbits proactius, com per exemple la inspecció sistemàtica de l’estípit de totes les palmeres malgrat l’objectiu principal sigui la detecció del morrut.








Detecció de defectes amagats a l’estípit.



La relació entre els estats fenològics de la palmera, el comportament del morrut i el moment d’aplicació de l’endoteràpia és prou confosa encara per a emprar-la com única eina de control.
Pel que respecta l’estratègia de gestió de la plaga qualsevol inversió en investigació i divulgació de la mateixa, en mecanismes de control, sistemes d’informació geogràfica, vigilància de la gestió del residus i de l’estat de les plantacions privades és tan decisiva com trobar la “recepta ideal” per al control del morrut.
Hi ha encara més coses per a dir però crec que m’he estès massa. Potser un altre dia...
Sabeu ? Mai no podré explicar la fascinació amb la qual m’atreuen les palmeres. L’enigma de la seva resilència, la dansa de les seves fulles, els bivacs sota els dàtils fugissers...

J. D. Fernàndez i Brusi ( jfbrusi@gmail.com )
Acreditació DAR nivells bàsic i qualificat Manipulació de Fitosanitaris
Membre AEArboricultura. Tècnic en Jardineria.
Tècnic. Sup. Gestió Recursos Nat. i Paisatgístics.
Certificació Post-Grau UPC Gestió d’Espais Verds.
·

10 comentaris:

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Algunes consideracions.
Primer, quan feia esment de que cal una màquina de 20ATM no és per mullar el fullatge de la palmera, això es pot fer amb una motxilla, és per omplir la cavitat que les larves del morrut han deixat amb la suficient força d'impulsió per que el líquid arribi fins al final de les galeries que els cucs minen.

Segon “quan un organisme oficial es pren la molèstia de redactar un protocol...”, segur que l'ha fet un funcionari que mai no ha vist una palmera ni un morrut. Penso, pensem molts, que l'actuació dels organismes oficials ha sigut nefasta vers el control de la plaga del morrut, que hi ha hagut molt diner i molts interessos pel mig que han acabat amb la vida i salut de centenars de palmeres, algunes d'elles insignes, catalogades o de gran valor paisatgístic. I, un protocol és una forma d'actuació, sí, però n'hi pot d'haver d'altres, i no pitjors.

Tercer, segueixo pensant que eliminar el 100% del fullatge de la palmera és un error.

Quart, és cert que el diazinon és tòxic, persistent, etc, Però l'àmbit d'actuació són uns pocs metres quadrats, sovint circumscrits a un entorn natural “no natural”. No ens enganyem, molts jardins són una natura artificial on no hi trobarem ni tritons, ni salamandres, ni eriçons ni .... ni cap fauna que no sigui una supervivent ferotge (rates i ratolins) o una colonitzadora (tortores turques, cotorres d'argentina) i poca cosa més.

Cinquè, “La lluita química només té sentit dintre d’un control integrat de les plagues”, sí, és cert, però les darreres notícies diuen que el control del morrut mitjançant fongs no estarà viable i comercial fins d'aquí a 18 mesos o més, els nematodes encara no han demostrat la seva vàlua lluny de laboratori, i la injecció o endoteràpia és cara (lògicament qui té l'injector vol treure-n'hi profit) i no he vist que els seus resultats siguin massa encoratjadors.

Sisè, ja era hora que el DAR prengués consciència de la magnitud del problema, que potser si l'hagués pres abans tots aquests articles foren una anècdota.

Unknown ha dit...

Per amor a l’art he aportat la meva experiència i el meu punt de vista amb tota la il.lussió del món. Pensava que podria ajudar a combatre la plaga no pas crear polèmiques inútils.
No seré jo qui t’expliqui què és una atmosfera, ni quins són els grans professionals de la de sanitat vegetal ( alguns jubilats no fa massa i, gràcies a la transmissió del seu coneixement, sempre referents ), ni per a què serveix un protocol. Tampoc t’he de recordar l’actitud de no delegar en l’Administració la responsabilitat col.lectiva quan els recursos són escassos, malgrat pugui semblar el contrari, i admeto que tot en aquesta vida és millorable.
No era la meva intenció ofendre ningú, ans al contrari la poca crítica que hi ha és constructiva i amb l’ànim de fer pensar en general. Crec que he fet una petita aportació partint del respecte per la feina ben feta i pel medi ambient. Que cadascú actuï segons la seva conciència professional o d’afeccionat amant del món vegetal.
D’entre les diverses espècies que configuren el gènere catàstrofes, a més a més de les plagues, la pitjor que hi trobem és la ignorància...tu dic jo que en pateixo les seves mossegades.

Anònim ha dit...

He llegit els vostres blogs i no puc estar-me d’encoratjar-vos i de fer algunes precisions, sobre tot a Guillem:

1- La marca de diazinon que fas servir: Puxis , no es troba al registre de productes fitosanitaris, per tant o no l’has escrit bé o no és pot fer servir, en cap cas.
2- La dosi que dones de diazinon és excessiva per a qualsevol ús, les màximes recomanades per productes de diazinon 60 % és de 120 cc/Hl ( o siguis 0,12 cc/l. ) tu llences 500 cc/Hl més de 4 cops la dosi màxima recomanada.
3- La dosi d’imidacloprid també és elevada però no tant.
4- D’on has tret aquestes dosi? Si és experimentant tú espero que ho facis amb palmeres de la teva propietat perquè la possibilitat que les matis per fitotoxicitat és molt elevada.
5- Parlar de barrejar diazinon i imidacloprid i de Lluita Integrada és un oximoron, són termes contraris. És Lluita química pura i dura i amb lluita química, mai s’ha eliminat una plaga.
6- Et dono la raó en quant a que no crec que s’hagin de treure totes les fulles, i tampoc crec que la endoteràpia sigui la solució, i molt menys en palmeres, és pa per avui i fam per demà.
7- Els protocols estan fets per a palmeres i els que os dediqueu només a jardineria oblideu molt ràpid que hi han palmeres que donen dàtils i que aquests es mengen e inclòs s’exporten. El diazinon te plaç de seguretat de 60 dies, però això no vol dir que sigui efectiu aquest temps.
8- Per contra els que es dediquen només a agricultura obliden que hi han palmeres que són només ornamentals (i que el morrut és comporta diferent en elles). Jo estic a tots dos mons.
9- Conec alguns dels tècnics que han fet els protocols (que han de servir per a totes les palmeres) alguns molt estretament, i et puc garantir que alguns d’ells han vist més palmeres de les que tu veuràs a tota la teva vida, suposo que això et pot ofendre però tu tampoc has pensat que podies ofendre a persones tan respectables com tu mateix.
10- El protocol garanteix que els productes i sistemes emprats són segurs i funcionen i te en compte un munt de factors que a tu, entre d’altres coses per la teva formació i dedicació, sense dubte se t’han escapat.
11- Segons la Llei 43/2002 de Sanitat Vegetal de 20 de Novembre estàs incorrent en una infracció greu (article 55 apartats i, i m) que es pot sancionar amb una multa d’entre 3.001 a 120.000 € i a més a més ho reconeixes per escrit i fas publicitat. I no pots al•legar desconeixement perquè la teva titulació és adient.
Salvador Garcia i López
Biòleg, fitopatòleg.
Professor associat de fitopatologia i tractaments fitosanitaris a la facultat d’Enologia de l’URV

Anònim ha dit...

En primer lloc penso que és bo i necessari que les persones que estan en un contacte més directe amb les palmeres i la plaga facin els seus propis petits experiments, només amb els protocols oficials (necessaris però insuficients) no ens en sortirem.

El meu coneixement i experiència amb aquesta plaga i aquests productes fitosanitaris és insuficient, per tant no penso entrar a valorar les actuacions. Només vull dir que caldria que siguem molt prudents ni amb l'ús excessiu de cap producte ni amb deixar perdre exemplars valuosos per certes limitacions normatives i mediambientals. Malauradament no som capaços de controlar un gran nombre de plagues letals sense els productes fitosanitaris.

Potser valdria la pena que aquests mètodes es poguéssin experimentar no com a alternativa als "oficials" sinó conjuntament i com a prova pilot. D'aquesta manera, amb la complicitat de l'administració i potser adaptant-se a les seves recomanacions específiques per a aquest experiment, es podrien salvaguardar els riscos legals.

També m'agradaria que aquests comentaris tinguéssin un caràcter constructiu i amb un esperit de col·laboració entre les persones més coneixedores de la plaga.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

En resposta a Salvador Garcia.

El Puxis 24% no sé si està al registre de productes (a l'etiqueta hi posa el nº 15289/14), però jo bé que el comprava a la cambra agrària i no crec que em venguessin cap producte il·legal. La dosi per mi usada (0,005%) era cent vegades inferior a la indicada en l'etiqueta del producte (0,3%-0,6%).

Jo no actuo sobre plantes de producció, si algú n'actua haurà de prendre les seves mesures de seguretat i protocols adients. I en quant a la fitotoxicitat, en les dosis que jo he usat mai no he tingut cap problema.

Jo no sé si aquests tècnics han vist més palmeres que jo o no. De fet jo sols sé que des que m'hi vaig posar he salvat un bon grapat de palmeres que d'altra manera eren segur condemnades a ser talades per que aquesta era la 'infame' norma a seguir, que sols ha portat uns portentosos beneficis a quatre empreses que no aconseguien ni tant sols fer bé la seva tasca, eradicar ràpidament els focus d'infecció (mesos d'espera, abandonament de troncs en descampats, etc...)

Mai no he parlat de barrejar el diazinon i l'imidalcoprid en la lluita integrada, ans al contrari, deia que mentre no poguéssim actuar plenament amb lluita integrada no ens quedava més remei que usar la lluita química pura i dura. I prego per que les espores d'aquest famós fong que es cruspeix el morrut estiguin ja a la venda.

En quant als protocols, segur que no són "dogma de fe" i que per això canvien, milloren o es suprimeixen, però per que passi això, algú ha d'actuar diferent, experimentar, i equivocar-se.

Es possible que estigui incomplint alguna norma, començant per la d'informar sobre palmeres infectades (que és obligatori), però es que me'n vaig cansar d'informar i veure que es podrien i contaminaven les de la vora.

Anònim ha dit...

Hola Àlex i Guillem.
Per començar, ahir no vaig caure, perquè no l’he fet servir gairebé mai (només contra formigues) , però el Puxis ja no té registre (encara que posi fins el 2014 que son les dos darreres xifres del registre) perquè el diazinon s’ha retirat el juny d’enguany, junt el malation i el fenitrotion, que eren els insecticides d’ampli espectre que ens quedaven. Es poden fer servir fins el novembre i desembre però després no. Per tant ni el teu “protocol” (que no ho és) ni l’oficial seran realitzables en uns mesos, això ja ho he dit en varies reunions.
No et discuteixo les dosi doncs ja veig que el producte te una concentració inferior de matèria activa i tampoc es troba ja disponible al registre.
Àlex et dono la raó en quant que cadascú ha de fer proves si té idees però com be dius coordinat amb l’administració, primer per ser útil a tots i després per no desenvolupar sistemes que ja estiguin provats (i no perdre el temps) o irrealitzables per raons que mai s’ens acudirien.
També m’agradaria saber d’on escrius Guillem perquè a lo millor parlem de realitats diferents.
Guillem el protocol adient per palmeres, és el que dicta l’administració i si no fa distincions és per a totes les palmeres, de fet en fa de distincions, entre les que estan en viver i les que no.
Ara Guillem imaginat que un particular llegeix el teu ”mètode”, tracta les seves palmeres, i ell o el seu veí, o algú que passi, es menja els dàtils, encara que la palmera sigui ornamental, i s’intoxica. Quan detinguin a aquest senyor dirà que ha seguit el teu “protocol” d’expert, i part de la responsabilitat caurà sobre tu. Això si no són palmeres tractades per tu mateix i per tant tota la responsabilitat és teva. ¿Podries jurar, assegurar, que cap dels dàtils serà menjat per ningú? ¿Es troben al teu jardí totes les palmeres que tractes?
I estic parlant de salut humana amb la qual cosa ja no parlem de falta greu sinó de delicte.
Segur que alguns dels que em llegiran diran que faig un gra massa, ¿però quanta gent s’ha d’intoxicar perquè no fos un gra massa? ¿Cent? ¿deu? ¿un?
Reconeixes que no saps si els tècnics de l’administració han vist més palmeres que tu o no, ja és un pas, en el teu escrit anterior els desqualificaves de sortida. Estaria d’acord amb tu de discutir si el mètode “infame” ho és o no, però s’han fet bastantes reunions per parlar d’aquesta plaga. ¿Has assistit per a discutir la bondat o no del protocol? ¿Quines empreses és beneficien i perquè?
¿Segur que seguint el protocol s’haurien mort les palmeres? No és el que tinc entès, una altre cosa es la seva viabilitat posterior.
Els tècnics de l’administració, que injustament confons amb els polítics, fan el que poden amb els medis que disposen, i els que jo conec si no fan més no és per mandra sinó per manca de medis, pensar el contrari és un prejudici i els prejudicis són mals companys per a la nostre vida. Col•labora amb ells en comptes de criticar-los i si veus el que fan segur que no tornaràs a repetir aquests estirabots.
Una altra cosa són els polítics, com ja va quedar palès al simposi d’Elx els polítics valencians no volen fer res del que recomanen els seus tècnics, no se des de on escrius, però no crec que aquí (Catalunya) l’administració de la Generalitat deixi, o llenci palmeres a descampats, jo no n’he vist cap, i em fixo un munt.
El problema que se que existeix és quan les palmeres es troben a jardins privats i no es pot contactar amb els amos del jardí, doncs legalment no pots entrar al mateix, i menys tallar una palmera, sense el seu permís o una ordre judicial, i amb això vol dir que per quant pots entrar la palmera ha mort i el morrut s’ha escampat.
Si veus palmeres afectades s’ha de comunicar, obligatòriament, i si l’administració no fa res llavors això s’ha de denunciar, primer a la mateixa administració i sinó fa cas als jutjats, però amb papers, ets i uts , no genèricament , llançant la pedra i amagant la mà.
Estic d’acord en que els elements singulars o monumentals han de tenir un tracte especial, el que sigui, però excepcional, i de l’excepció no podem fer la regla, ¿no?
Les espores del fong es troben a la venda, però les de la soca de l’estudi d’Alacant no. Temps al temps.
Ahhh i ni soc tècnic de l’administració ni funcionari, per si algú pensa que es corporativisme.

Salvador Garcia

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Vaig intentar col·laborar amb l'Administració fins que vaig veure que el meu esforç era inútil, les palmeres queien una rere altra. Vaig denunciar l'Administració al Sindic de Greuges, però la resposta que vaig rebre va ser que l'actuació era correcta, però les palmeres seguien caient una rere altra.
Palmeres infectades que havien estat posades en coneixement de l'Administració per part dels propietaris, passaven mesos abans no es treien, i no hi havia problema d'entrar en finca aliena. Puc mostrar-te algun descampat a Premià de Dalt on s'amuntegaven troncs de palmeres. Puc dir-te algun abocador on es tiraven troncs de palmeres infectades i on podien passar dies abans aquests no es destruïen. Per altra banda si hom té una vaca amb la infecció de les vaques boges, pot el propietari impedir que la sacrifiquin? I amb les palmeres no hauria de passar el mateix? Per que si tens un focus d'infecció en un lloc privat però no pots impedir que aquest sobrepassi els teus límits el problema no és teu, és d'aquells a qui pots contaminar. No?

Per altra banda, el Puxis ja fa un mes que no el trobo a les cambres. Però amb ell no he tractat cap P. dactylifera. els problemes (de moment) sempre els he tingut a P. canariensis, i no conec ningú que d'aquestes se'n mengi els dàtils. I per altra banda quina diferència hi ha en dir que li he posat pel morrut a dir que li he posat per treure-li les formigues?

En Miquel Servet i en Galileu tampoc van seguir el protocol, i així els hi va anar...

Anònim ha dit...

Hola de nou.
Si que soc conscient que l’administració de la Generalitat ha estat superada en molts llocs per l’evolució de la plaga. També que les empreses que han estat “beneficiades” com a “col•laboradores” (segons quin criteri?) eren totalment insuficients.
Això ja ho he deixat palès en converses i participacions en algunes de les jornades, reunions i en el foro mateix de l’APEVC.
El que dius de palmeres tallades abandonades em sembla increïble, per tant hauries de detallar-ho més. Tot això ho hauries de plantejar obertament al foro, i en aquestes reunions (i les que es faran) amb fotografies i dades. Crec que tots ho hauríem de conèixer-ho tot detalladament i amb interlocutors vàlids al davant, a veure que diuen.
Internet és una meravella per això en la meva anterior resposta et demanava que d’on escrivies doncs podies escriure d’Alacant i altres llocs on el morrut ataca palmeres datileres. Ja se que aquí ataca primer canàries, i mascles, però això es perquè pot escollir, després atacarà femelles i després datileres i després, com he mantingut sempre, no es morirà de gana.
El que vull dir es que et pot llegir qualsevol, en qualsevol lloc i pot tractar “palmeres” sense saber ni si són d’unes o unes altres. Ara ves i digues-li que només tracti les Phoenix canariensis. Per això es fan protocols oficials.
Respecte a lo d’entrar a propietats privades: Benvingut al mon real.
Aquest no és el mon de Yupi. Ni un país socialista o una república bananera sense garanties. És un país capitalista. No és EE.UU. però en hi acostem. Es defensa la propietat privada amb més garanties que altres drets de les persones.
Per a poder fer el que dius hauria de ser un problema de salut de les persones (com els tractaments incontrolats) i és un problema per a les palmeres, i fonamentalment dels seus propietaris. ¿Perquè l’administració ha de pagar la destrucció de palmeres particulars?
Es podrien fer bàndols municipals, decrets, etc. per a permetre-ho, però qualsevol que conegui, per exemple, els problemes que apareixen amb les expropiacions es tiraria dels cabells de pensar-ho.
Si és un problema de Sanitat Vegetal segons la Llei que et vaig anomenar els propietaris estarien obligats a carregar ells amb els costos. però si anem més enllà els responsables als que se’ls podrien exigir responsabilitats civils (diners) serien els viveristes i constructors que han importat les palmeres, els tècnics que hagin signat passaports fitosanitaris (d’una plaga que era completament impossible de comprovar i garantir), i els responsables del PP que van treure la prohibició d’importació de palmeres al 2002 (o 2000 no m’ho facis buscar) en contra de les recomanacions dels tècnics de la seva mateixa administració. Mira si n’és de complicat aquest mon.
A Mataró, a la jornada del 30 d’octubre del 2007 ja vaig proposar que es posessin burots a Catalunya, per impedir l’entrada de nous exemplars, que es prohibís el moviment de palmeres, i que es fes una aturada en la plantació de palmeres, posant d’exemple no les vaques boges, que és un problema de Sanitat humana sinó la pesta porcina que només és de cabana. El Sr. Jordi Giner (cap de Sanitat Vegetal de la Generalitat) va dir que si havia pressió per part de les ciutats ho faria, allí mateix els representants dels serveis tècnics d’un munt de ciutats ho van recolzar en un escrit, que sàpiga fins el moment (un any després) no s’ha fet res. Però tampoc fem pressió, la sequera ens ha assecat.
Sobre el que dius de dir que apliques el diazinon per a formigues a palmeres, la diferència l’hauries de saber abans de recomanar un producte: No es pot fer servir en aquest conreu ni per aquesta plaga, no està autoritzat, ni per morrut ni per formigues a palmeres. I això és una norma no per aquest “conreu” i aquesta plaga, sinó per a tots els conreus i usos, i plagues, malalties o males herbes.
Tots saben que el meu ego és desmesurat, però no arribo a comparar-me amb Galileo o Miquel Servet, enhorabona, t’envejo.
Salvador Garcia
www.sanitatvegetal.com

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Ha Ha Ha! Sí que tens sentit de l'humor. No, no vull comparar-me a Servet o Galileu, ni de lluny ... Sols volia fer veure que sent qui eren, el stablishment o la ortodòxia no varen tenir cap pietat alhora de matar a la foguera un i fer retractar públicament l'altre sota pena de mort, o sigui que un pelacanyes com jo no té cap oportunitat davant del mur de l'Administració.

Per altra banda, he estat reflexionant i potser sí que heu vist infinites més palmeres que jo. I penso que això és el factor que ens diferencia. Per a vosaltres si es mor una palmera, doncs això, s'ha mort. Per a mi, quan es mor una palmera, se'm mor una palmera, és com si m'arrenquessin un queixal i durant dies que no dormo.

Dius que hi ha espores de fong comercialitzades ... Em podries dir quin laboratori o casa les té? Que jo fa temps que pregunto a les cambres agràries i no en saben res de res. Que per a mi la lluita química, si no hi ha més remei, bé. Però si es pot substituir per altra cosa, doncs millor!

Anònim ha dit...

Potser masses palmeres a la ciutat???