dilluns, 26 de maig de 2008

Entre pineda i garric

·
·
És quan dormo que hi veig clar

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar,
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
Foll d'una dolça metzina.

Abril 1939

Josep Vicenç Foix i Mas
(Sarrià, Catalunya 1893 - Barcelona 1987)
·
· Poema cantat per 'Dijous Paella' i per 'Joan Manuel Serrat':

·
·
·
· Fotos : [ - m a r i a - ] · [ ferran ] · [ esta_ahi ] ·
·

2 comentaris:

Ibèria ha dit...

Quant de bó te la natura, que amb un petit record, unes fotos i un poema.... m´ha tornat a fer una nena que es passejaba pel bosc !!!!
salut i ecologia !
Ibèria

Anònim ha dit...

Quin prodigi, la natura,
Quina cosa més garrida:
una nena va pel bosc...
quan sigui gran, un dia,
escriurà el seu record.

Quin prodigi, la natura,
que amb un petit record,
unes fotos i un poema...
m’ha tornat a fer una nena
que passejava pel bosc.