dijous, 8 de maig de 2008

Mort al Tibidabo

Estat actual de l’Alzinar del Tibidabo

Des del novembre del 2006 l'Associació de Veïns del Cim del Tibidabo, SOS Tibidabo, la Plataforma SOS Tibidabo, juntament amb 30 entitats adherides i el suport de més 40.000 signatures, han intentat per via judicial, per via normativa municipal, per via d'accions mobilitzadores, enviant escrits a alts càrrecs polítics, culturals i científics, evitar la tala de les alzines de l'alzinar madur i sa, ecosistema catalogat i en vies de protecció, ubicat en el Parc d'Atraccions del Tibidabo, al Cim del Tibidabo, dintre del Parc de Collserola.
Malgrat els esforços legals, normatius i socials, l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Hereu, i el seus co-cervells i ecos (PATSA, B:SM, entre altres) el 15 d'abril de 2008, sense haver acabat el termini de presentació normativa i amb actitud stalinista, van talar un gran nombre de les alzines de l'alzinar, amb la conseqüent mort del sotabosc i de les arrels de les alzines no talades, així com la fauna i avifauna. A dia d'avui els responsables d'aquesta gran destrossa han declarat als medis de comunicació que no caldria destruir-ne més per instal·lar la muntanya russa gegant, excusa oficial per arrasar aquest emblemàtic alzinar. Els que el defensem sabem de sobres que aquesta tala es clarament insuficient per ubicar la enorme andròmina i que tot l'alzinar anirà a baix. , destruint una altra part de la natura del Parc de Collserola. Natura de vital importància per la salut i qualitat de vida dels barcelonins per la seva aportació plujosa i oxigenació. El temps demostrarà que aquest crim ecològic ha estat inútil i que només ha estat efectuat pels propis interessos econòmics dels governants d'avui (PSC i IC-EV) a la ciutat de Barcelona i de tots aquells sectors que tenen com a objectiu convertir el Parc d'Atraccions i part del seu entorn en equipaments i urbanitzacions de luxe.
Els artífexs del projecte, Jordi Hereu, Carles Martí i Imma Mayol, han demostrat, com a protagonistes, la seva fallida democràcia tirant endavant un projecte rebutjat, en no ser votat, per la majoria de la representació política, en quatre Plenaris del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i en dos Plenaris de L'Ajuntament de Barcelona, i per més de la meitat de la població de Barcelona. La tala de les alzines ha arribat a ser notícia a indrets europeus que manifesten el seu desacord i no entenen com partits ecologistes i d'esquerres poden gestionar i executar accions contra la natura.
L'estrall ha estat fet, i està a punt de ser irreversible. Restarà en la llista de greuges de la classe política governant a Barcelona, i no tindrà retorn si arriba a estar totalment consumat . La ciutadania, i concretament les associacions i les persones que han donat suport a la conservació de l'alzinar, esperançades en les fonamentades accions judicials, han constatat la dura realitat de que cap jutjat ni fiscalia ha primat el medi ambient front l'especulació, arxivant el cas per sentenciar que no era delicte ecològic. I així, amb la impunitat del fort ha estat destruït l'Alzinar del Tibidabo.
La natura assassinada es rebel·la. Cada arbre que l'home destrueix recorda qui l'ha destruït.
Barcelona, 30 d'abril 2008
·

1 comentari:

Ibèria ha dit...

Penso que un bon epitafi per L´Alzinar de Collserola o per cualsevol altre mort anunciada,seria fer pública la llista de persones que no votaràn més per un politic en concret o un Partit determinat.
I portar.li directament al despatx del polític en questió.Potser s´espanta i recapacita. Salut i ecologia.
Ibèria