Soja: fam, desforestació, pobresa, violència...

La veritat de la soja

Gustavo Duch Guillot. El Correo

Igual que molts estudiants, jo, en el moment que tocava, també vaig ser enquestador: digna professió que ha pagat moltes carreres universitàries i alguna que altra festa. Per un dia que tornat a la meva vella tasca i he sortit a demanar pels carrers, què sap la població espanyola d’una cosa tan novella i popular com és la soja. Sense cap rigor científic, més o manco lis puc dir que la soja per a la gent de Vitòria, Barcelona o Mahadahonda són quatre coses. Per a molta gent és un component més de la llet que bevem i quanta més soja porta, més nutritiva és. Per un altra grup de ciutadans és una alga oriental que s’ha posada de moda amb l’apogeu del menjar japonès i tailandès. També són bastants els que la defineixen com un cereal que s’utilitza per a la producció de iogurt biològic o ecològic. I per acabar un col·lectiu significatiu de persones m’explicava que és un medicament naturista o bé homeopàtic per a tractar desbarataments hormonals de la dona.

Totes aquestes respostes tenen dues coses en comú. La primera, que cap és correcta i la segona que –fruit de la publicitat- totes les respostes transmeten aspectes positius i desitjables com ecologia, salut, bona nutrició, etc. Però tot això és una gran mentida, perquè la soja és fonamentalment fam, desforestació, pobresa i violència.

La soja és una oleaginosa que Europa, a la dècada dels 90, per acords polítics amb els EUA, deixà de cultivar i que s’ha convertit en l’ingredient estrella dels pinsos que alimenten a la nostra ramaderia: porcs, vaques, pollastres, tots engreixen a base de soja. I en una proporció mínima s’utilitza per a coses semblants al que apuntava la ciutadania. La soja és per sobre de tot un farratge de preu molt competitiu. Espanya és quasi 100% depenent de la soja que importa d’Argentina, Brasil i EUA. Espanya és un país soja-depenent, és a dir, si es tanquen els ports a l’entrada de soja, en dos dies el nostre bestiar es trobarà amb les menjadores buides i nosaltres ens convertirem forçosament en vegetarians.

Sàpiguen que tota o pràcticament tota és soja transgènica, essent aquest factor una de les raons principals del seu baix preu, doncs la seva producció està totalment automatitzada i no necessita pagesos. Es sembra amb uns tractors-robot que injecten la llavor, afegeixen l’herbicida i li donen un toquet a l’esquena perquè creixi alegre i frondosa. L’herbicida que requereix (de la mateixa empresa que les llavors) s’esquita amb avionetes –que tenen dificultats per a diferenciar quan passen per un camp de soja o sobre algunes vivendes o persones que passegen- i mata tot el que no sigui soja: mates, insectes de tot tipus, persones, fauna, contamina rius i aqüífers, etc. Tota aquesta tecnologia només se la poden permetre les grans agroindustries que han desplaçat a milions de pagesos (han comprat barates les seves terres, els han extorsionat amb el beneplàcit de les autoritats locals subornades o simplement els han expulsat o destruït les seves collites familiars.

Tant enlluerna la soja i tanta ambició genera que s’estan talant boscos primaris, selva amazònica i altres enclavaments d’un valor biològic insubstituïble per el nostre planeta. La planta de soja és innocent. Argentina, Brasil, Bolívia i Paraguai sofreixen un model capitalista neoliberal que els ha conduït a ser simples productors d’una matèria primera per els països que ens alimentam en proporcions massa altes d’aliments d’origen animal. Els pagesos que ara malviuen al llocs misèria llatinoamericans o han sortit a l’emigració, els que han mort banyats de verins agrotòxics o assessinats per la seva lluita, són les víctimes. Nosaltres, els consumidors, trobam la carn a preus molt accessibles. Desconeixedors de la realitat, som en part corresponsables i en
part víctimes: l’agroindustria intensiva que funciona a base de soja ens garanteix la nostra alimentació però ha deixat am medi rural espanyol sense pagesos, amb aigües i sòls contaminats, rius morts, etc. Els nostres imposts es dediquen a corregir aquests problemes
mediambientals i a pal·liar el cost sanitari que suposa l’augment de malalties relacionades amb una mala dieta: sobrepès, obesitat, malalties cardiovasculars, etc. I només guanyen els amos del capital que, com sabem, no tenen ànima però sí estómac: s’alimenten de persones. Caníbals amb enormes fortunes.

Gustavo Duch Guillot és director de “Veterinarios sin Fronteras”.

Enviat per Joan A. Estades des de “Rebelión”