dijous, 6 de juliol de 2006

Los Damunt i Los Davall


Per una qualitat de vida lligada al medi

La canalització i cobriment del torrent entre el carrer Coxetí i els Horts va suposar -com ja ho vaig denunciar aleshores en una al·legació interna a l’agrupació socialista-, la urbanització del costat del torrent i dels Horts. En la meva oposició, argumentava la conveniència de conservar obert a l’aire lliure el torrent i crear-hi un passeig per anar a peu. Pensava aleshores que Los Damunt tenia un valor paisatgístic i patrimonial característic de la part més antiga dels pobles de la Serra. Aquest valor podia servir com a oferta turística. A la vegada la barriada era viva, la gent que l’habitava se’n sentia orgullosa i la solidaritat i comunicació veïnal era la nota predominant. Els al·lots teníem en els Horts un gran camp de futbol vorejat per figueres esponeroses que eren “llogades” per a collir-hi les figues. El cobriment del torrent va suposar més facilitat d’accés cap a Ses Artigues i S’Estret, amb el que això va significar d’introducció constructora a una zona també rica en valors paisatgístics i patrimonials.

Encara que sigui cert que aquest panorama, de destrucció ràpida d’un indret d’alt valor patrimonial i paisatgístic, ha estat la tònica a la nostra terra i que ha donat nom, ens els seus exemples més bèsties, a un terme arquitectònic mundialment conegut com a balearització, no per això en són menys responsables els qui, en nom del poble, no han apreciat i han malmès un llegat cultural tan ric. O potser és el que ja sabem tots, que ric vol dir una altra cosa per a certes persones, sobretot “fer-se ric”.

Va ser gent externa del poble qui ja va advertir del desgavell, però en són tants els exemples... encara cercam les manxes de ferro que el mateix govern de majoria absoluta del PSOE va fer retirar, per cert que en el calendari de l’Ajuntament d’enguany es pot veure el regidor d’urbanisme d’aleshores, Sr. Pere Mayol tot ufanós vora una de les que es varen salvar, la del Porrossar, que per cert encara es diu carrer Vicari Amorós. Altres exemples...L’antic quarter de la guàrdia civil hagués pogut arribar a ser un casal cultural del poble a la barriada de Los Damunt, en tenia tota la vocació, van mancar més que doblers, va mancar voluntat política, sentit de treball pel poble. Però és que Los Damunt és tan lluny de l’Ajuntament que para a Los Davall. Altres exemples... als Horts s’hi construí una plaça dura, estil barriada de Son Gotleu de Palma, amb tots els respectes per aquesta barriada. Hi deixaren lloc per als cotxes però a la plaça sense unes tristes engronsadores pels infants, ja no s’empra ni per les festes de Sant Pere. Altres exemples... cap control de protecció urbanística, acontentament dels amics, intervencionisme municipal al marge dels veïnats etc.

Però bé, el mal ja està fet, o no, ara li ha tocat el torn a un lloc especialment agraciat, que no ho serà guapo un aparcament de cotxes davant les cases de Sa Bastida, amb vistes al Porrossar i al pla de Mallorca? S’hi estaran ben bé els cotxes aparcats a un indret tan antic. I que no me venguin, com a losdamunter que som i que me sent, en què em fan un favor allargant el camí de Vela i xapant l’escola per la meitat, jo no vull pagar aquest preu, de cap manera. Estic d’acord en construir aquest accés no com a una via de circumval·lació ràpida com ho és ara el camí de Vela, sinó com un carrer on hi puguin transitar els cotxes, però que siguin les persones les qui hi tenguin preferència amb dues voreres amples sembrades d’arbres, amb vistes al torrent i que en lloc de xapar l’escola per la meitat (per molt que n’hagin de fer una de nova vora l’escorxador, és a dir encara més lluny de Los Damunt) giri cap al carrer Barbut i Cladera per anar a parar a Pere Rosselló i Oliver. I els cotxes, poc a poc i amb bona lletra, i qui frisi que s’aixequi més prest o que vagi en tren. El poble ja no pot perdre més qualitat de vida i els infants manco, si ara poden tenir un hort escolar o passar d’una banda a l’altra sense problemes no és el mateix que tenir un tram d’asfalt perillós davant els nassos.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Los Damunt.