dilluns, 19 de desembre del 2005

La deixadesa del manteniment de les palmeres de Barcelona

Temps era temps, que ja no recordo, que algú a l'Ajuntament de Barcelona apostà per plantar palmeres a dojo als nostres parcs i jardins públics. Però aquest algú no era pas un jardiner, és clar, perquè s'oblidà de destinar partides de manteniment periòdic per a tan bonics arbres. I avui en dia, vagis per on vagis, presenten el deplorable estat de mantemiment que la foto denuncia. Les branques velles penjen descuidades des de fa anys. Amb el conseqüent risc per qui passeja per sota. No vulguis que una branca de palmera et caigui a sobre, de veritat.

I com tot en aquest país, sembla que només amb inversions se solucionen els problemes i després els manteniments ja els pagarà....qui?
Crec de debó que els ciutadans amb els nostres impostos hauriem de tenir veu i vot en les accions municipals. Valgui doncs aquesta crítica per fer quelcom per aquests companys vegetals que tant ho necessiten.

Les fotos corresponen als jardinets de l'Alguer a l'avinguda Mistral 18/12/05. Us proposo un joc: endevineu els anys que fa que no es poda aquesta palmera!!
*

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Al meu corral hi ha una washingtoniana que deu fer uns 10 metres o més, fa molts anys que vaig decidir no podar-la més, perquè així la trobo més salatge, hi han criat les tòrtores i potser és refugi d'altra fauna. En tot cas a mi m'agrada sense podar, encara que comprenc que podada fa com a més net i polit. Salut.

Anònim ha dit...

No sé que deu fer que les fulles seques de les palemres de Palm Beach quedin bé i les de Barcelona quedin malamant. Jo he vista al jardí de la Marina a Lisboa Washingtonies de doscents anys que mai no han sigut desprovistes de les fulles seques, i algunes les hi conservaven gairebé totes, i no puc dir que sigui un jardí descuidat. I no t'amnïnis, que les fulles de les Washingtonies no et cauran al damunt. Aquí, encara hi ha qui té la concepció de que un arbre en estat natural és antiestètic i fins i tot està en perill de mort!
Quan veieu una película estrangera, conteu quants arbres o palmeres veieu podats, ..., jo us ho diré: cap.

Anònim ha dit...

Bé... efectivament és una concepció purament estètica, personalment prefereixo mantenir la fulla seca. Hi ha espècies on la caiguda de la fulla seca es produeix espontàniament i pot suposar un perill per als vianants, per exemple Phoenix dactylifera. Altres espècies, entre elles les washingtonia deixen la fulla seca penjant molts i molts anys sense caure. Normalment és necessari podar-les quan es produeixen actes de vandalisme o actuacions de manteniment mal efectuades.

Àlex

Anònim ha dit...

A mi m’agrada veure les palmeres amb les palmes verdes i ben dretes, les palmes madures més horitzontals i amb les palmes seques abaixades, són com la vida.
Si no perjudiquen a la palmera i si no són un perill pels vianants, trobo que ja estan bé així, fan més goig així, les palmeres tant podades semblen que siguin reclutes esquilats.
No sé, és el meu parer.

Anònim ha dit...

Crec que exageres, ja que aquest tipus de palmera no li cauen les fulles, a més crec que és maco deixar les fulles seques.
A més no es pas brut els jardins on fan aixó.
A Catalunya es poda massa els arbres, molt no els hi deixen fer copa.
Adam.