dimarts, 27 de setembre de 2005

El roure de Fornells

El roure bicentenari de Fornells

Fa uns anys, no gaires, Fornells era un poble de pas: el carrer Major, l´església i al seu entorn unes quantes cases sense cap gràcia arquitectònica. Res no convidava el viatger a quedar-s´hi. Diem-ne que era un poble amagat i que únicament els seus habitants valoraven aquest fet com un regal dels déus: poca gent, tranquil·litat, cap aglomeració. Hi passava el tren com una exhalació. El cap d´estació sortia amb el barret tirat enrere i a la mà, la banderola que la succió del comboi feia onejar amb força, així com els seus pantalons, les ales de l´uniforme i els cabells: «cla-clang!, cla-clang! Xiuuu!» Tal com si hagués passat un cicló. Els viatgers, quan veien la torre del Servei del Blat, sabien que en pocs minuts serien a la plaça del Poeta Marquina, i poca cosa més.
El carrer Major de Fornells en realitat és la perllongació de la Força gironina, el qual, a còpia de guanyar metres va canviant de nom: plaça de Catalunya, passeig General Mendoza, carrer de la Rutlla, pujada de la Creu de Palau i Camí Vell de Fornells. Així és com, descobrint la història de les comunicacions, podem intuir que el carrer Major de Fornells és -a part de l´eix vertebrador del poble- un camí ral d´origen romà o preromà.
Molt a prop de l´entrada del poble, a l´altura del cementiri, als anys setanta l´Associació Arqueològica de Girona hi va localitzar eines prehistòriques, que, pel seu arcaïcisme, les va catalogar en el paleolític inferior antic (més de 500.000 anys). Fornells, geològicament parlant, s´inclou en la depressió endorreica de la Selva. El material de base són aglomerats pliocènics i, per sota, granit paleozoic, roca plutònica solidificada lentament en el magma profund, que pot haver-se format uns mil milions d´anys abans d´ara.
Així, el carrer Major ha vist passar els conqueridors itàlics, les seves legions altives, i les ha vist tornar amb el cap baix i amb el regust amarg de la derrota als llavis. Pel carrer Major hi han passat reis, comerciants, gavatxos, bandolers, bisbes i revolucionaris. Pels rodals tots hi deurien deixar alguna cagadeta, naturalment, però al poble, pròpiament, sospito que res de res, a part d´unes miserables monedes, i, també, pillatge, incendis i desolació, que la gent de pas d´abans no portava res de bo al gec.
Però fa uns vint anys les coses van començar a canviar. Les urbanitzacions dels rodals del poble en són un fidel testimoni. Fornells es va posar de moda. Això sí, amb un capteniment inusual. És lògic pensar que hi hagi hagut especulació, però estic convençut d´una cosa: ho han fet bé. Dels homes només en queda la seva obra, la resta són bagatel·les. La prova que Fornells és un poble diferent és la modernització del nucli antic. Quan el projecte estigui acabat, penso que farà goig de mirar. Serà un bon lloc per viure-hi. Imagino el conjunt arquitectònic des de Ponent: els passeig amb els porxos i, al fons, la tan ben restaurada església. Més enllà, un mar verd. Ja s´hi han començat a instal·lar negocis, entre els quals un de gran solera i tradició: la Granja Mora. I n´hi haurà més. Sota els porxos, nens, la sal de la vida, jugant. I paraigües els dies plujosos. I una bona ombra a l´estiu. Serà un nucli viu, tan indispensable ara que estem tots tan desarrelats.
Seguint el Camí Vell, als afores i en direcció a Riudellots, s´hi està construint un modern complex esportiu. Estic segur que els costarà una picossada, però això donarà encara més motius per sentir-se bé al poble. Un xic més enllà de la zona esportiva, a punt de travessar una riera, hi podem trobar un roure majestuós. Paga la pena aturar-se un moment i mirar-se´l amb atenció. El problema és el pas tan estret: els cotxes, com sempre, no entenen de romanços. Atès el bon fer dels governants de Fornells, no seria possible una actuació que afavorís aquest arbre robust, encara sa, invertint-hi uns diners per tal que la gent s´hi pogués aturar sense sentir-se pressionada pel trànsit? No seria factible deixar que les seves arrels s´expandissin sense la pressió de l´asfalt? Pensin, senyors, que el roure és la forma de vida més antiga del seu poble, i, com a tal, cal mirar-lo directament amb el cor i tangencialment amb la intel·ligència. Els ho prego: posin novament en marxa el seu provat bon savoir faire.
Atentament,
taormina@correucatala.com
Diari de Girona · 27.09.2005
· Article publicat al Diari de Girona el 27.09.2005
~

1 comentari:

Anònim ha dit...

no es k m'hagi agradat masa...no val x res!