divendres, 2 de setembre de 2005

El Nyire

Seria eficaç contra el canvi climàtic
Nyire, un arbre del sud que redueix la contaminació
Absorbeix una tona de substàncies tòxiques per hectàrea

Rio Gallegos. - Una hectàrea de bosc natiu de nyire patagónic (Nothofagus antarctica) podria "fixar" una tona de carboni a l'any i d'aquesta manera contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic terrestre provocat pel constant increment de gasos contaminants.Aquesta conclusió és el resultat d'investigacions que permetrien la posada en marxa de projectes de fixació de carboni a la regió. El tema va cobrar importància a partir del Protocol de Kyoto 1997, en el qual els països desenvolupats es van comprometre a atorgar "crèdits de carboni" o "bons verds" per compensar les seves emissions de gasos contaminants.
"Els arbres fixen carboni a través de la fotosíntesi: prenen les molècules de diòxid de carboni i les converteixen en oxigen. Així, fixen el carboni en la fusta del seu tronc, branques i arrels. Si es cremen els arbres, es tornaria a alliberar a l'atmosfera diòxid de carboni; ara bé, si els conservem, es converteixen en magatzamedores de carboni, va detallar l'enginyer forestal Pablo Peri, director del projecte que va investigar la capacitat dels boscos de nyires.
Amb el nom del projecte "Aprofitament sostenible del bosc natiu", l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA), Patagònia Sud i la Universitat Nacional de la Patagònia Austral (UNPA), els investigadors Enrique Viola, Guillermo Martínez Pastur, Lucas Monelos i Peri, van quantificar per primera vegada la fixació de carboni al nyire.
"L'objectiu va ser determinar la distribució aèria i subterrània de carboni en arbres de nyire", va detallar Peri, docent de la Unitat Acadèmica Rio Gallegos de l'UNPA.
"Es van crear models que permeten determinar quant carboni fixen diferents masses de nyires que pot ser aplicat a tot Patagònia; per exemple, mentre una hectàrea de bosc verge de nyire de 191 anys, amb 400 arbres fixa 0,28 tona de carbó a l'any, una altra hectàrea verge de 100 anys amb 1020 arbres pot fixar 0,66 t de carboni a l'any o bé, la mateixa hectàrea amb 29 anys i 19.500 arbres pot fixar 1,03 tona de carboni a l'any", va detallar Peri.
La investigació va implicar un minuciós treball de camp, en el qual els investigadors amb la paciència d'artesans van elegir els arbres de mostra, les van separar a tots els seus compartiments (fulles, branques fines, tronc, crosta, podridures i arrels), van determinar la biomassa de cada sector i van enviar el material al laboratori de la Universitat del Sud, en Bahia Blanca, per determinar la concentració de carboni.
"Amb els resultats del laboratori i els valors de la biomassa vam poder obtenir la quantitat total de carboni que fixa el nyire amb una discriminació dels diferents compartiments. D'aquesta manera, d'acord amb les edats podem calcular quant carboni fixa per hectàrea un bosc. "
Per accedir als bons verds, els països en vies de desenvolupament que emeten diòxid de carboni per sota del límit establert en el protocol poden postular projectes de mecanismes per a un desenvolupament net (MDL), sobre fixació de carboni.
"Si volíem tenir el canvi a Santa Cruz per obtenir bons verds a través de projectes MDL, havíem de saber abans quant fixen els nostres boscos, i així decidim començar aquesta investigació amb el nyire, un arbre típic de tot Patagònia," va dir Peri.
"Estaríem en condicions per postular-nos a presentar un projecte MDL i obtenir fons dels països industrialitzats que emeten diòxid, però la obtenció dels bons verds no hauria de ser una finalitat en si mateix sinó el resultat de polítiques de desenvolupament que fixa una província o regió. Per exemple, seria important implementar una política que restauri els boscos degradats per incendis i pasturatge, i complementàriament obtenir bons verds. "
En Santa Cruz i Tierra del Fuegc hi ha 20 mil hectàrees subjectes a restauració que podrien presentar-se per adquirir bons verds. Però el preu de venda dels crèdits de carboni depèn del grau de desenvolupament del país comprador. El cost marginal de mitigar emissions a través d'activitats domèstiques seria de US$ 164 per tona de carboni per als Estats Units, US$ 260 t/C per a Europa i US$ 277 t/C per a Japó, però el comerç amb altres països reduiria el cost marginal mitjana a US$ 80 t/C.
Mentre que el comerç amb països en desenvolupament, a través del MDL reduiria el cost marginal mitjana a US$ 28 per tona de C, així, un bosc verge en regeneració de mil hectàrees, en produiria US$ 28.840 a l'any.
Per Mariela Arias
Corresponsal a Santa Cruz
La Nación · 2.09.2005
~
· Article traduït del castellà i publicat a La Nación del dia 2 de setembre del 2005 ·
·
· Més imformació del Nyire :
· Experiencia en viverización de ñire · Ñire
~