dimarts, 28 febrer de 2012

Caminades d'un poeta

Caminant pel Parc Güell

Celdoni Fonoll, poeta i músic, ens anima a fer una passejada pel Parc Güell de Barcelona, on els cants dels ocells seran els protagonistes

© José Luis Iniesta, 2011. Trencabirds, collage digital.

En les meves caminades diàries a pas atlètic pel parc Güell, veig i sento merles, mallerengues blaves, carboneres, emplomallades, tallarols de casquet i capnegres; a la tardor i a l'hivern també cotxes fumades i pit-roigs; a la primavera i a l'estiu s'hi afegeixen més d'un puput, algun rossinyol, vols enlairats de falciots i de ballesters, entre altres ocells que em fan l'esport més agradable enmig de turistes badocs, top mantes ben instal·lats i músics baladrers. En una d'aquestes caminades vaig escriure uns versets sobre el tallarol capnegre, un ocell petit que, quan crida, fa «txrec-trec-trec-trec-trec», com si fes sonar una matraca:

«A la bardissa entrelluques,
belluguet, ull roig, coll clar,
un moixó tocamatraques
que, quan vol, sap refilar».

També hi ha arribat la plaga de les cotorres argentines. Un dia, un escamot d'aquestes cotorres escampava el seu xivarri indesxifrable des de dalt d'una palmera. Un tros més enllà una merla tocava la seva flauta dolça al capdamunt d'un xiprer. Tots els turistes estaven encantats mirant les cotorres barroeres. Cap no es va fixar en el concert bonic, alegre, deliciós de la merla. Tot un símbol del moment actual que exalça la vulgaritat, la banalitat, la grolleria, i menysprea la subtilitat, l'elegància, la feina ben feta. Fa uns quants anys, al parc, hi vaig sentir una merla que xiulava les sis primeres notes –fa la do, fa la do– de l'«Ob-la-di, ob-la-da»dels Beatles, que potser, per compondre aquesta cançó, es van inspirar en el cant de la merla, a qui van dedicar una altra cançó, «Blackbird». Vaig escriure aquests versos al merlot beatleià del parc Güell:

«Quan, sonor, flauteges
al cim d'un xiprer,
'blackbird' dels de Liverpool,
el verd s'enriola
i és més màgic l'aire
del màgic parc Güell,
com si Gaudí, eteri,
hi xiulés content».

Els arbres i les herbes també m'hi fan bona companyia: pins –sobretot blancs, esclarissats i plens de pinyes–, garrofers, arbres de l'amor, arços blancs, lledoners, llentiscles, margallons, palmeres, xiprers, mimoses, acants, corretjoles, borratges, figueres de moro, atzavares, esparregueres boscanes, glicines, ginestes «e d'altres infinides les quals serien llongues de comptar», tal com diria Eiximenis. N'he versificat una colla i en transcric tres aquí:

«MIMOSA

Esclat de groc en l'adormit verger,
cant de tendresa, joia del gener.

GLICINES

Parres liloses.
El bon temps inicien
gotims efímers.

ARBRE DE L'AMOR

Arbret de ciutat
de flor atapeïda,
quan és tot rosat
potser l'amor crida.
Que no ens manqui el foc
de tanta florida
ni l'amor tampoc
al llarg de la vida».

Sóc home de pagès trasplantat a la ciutat i per a mi el parc Güell és com un succedani de bosc. Fa més de vint anys que hi vaig cada dia a fer esport i a respirar la natura. Una natura massa urbana, sorollosa i prou mal cuidada, cal dir-ho, però quina sort que és, a Barcelona, viure prop d'aquest parc, d'aquest pulmó, i poder-hi anar cada dia a córrer, a fruir dels ocells i de les plantes, a gaudir, oidà!, amb Gaudí.

Celdoni Fonoll és poeta i músic. També ha escrit diversos poemaris sobre la natura com el seu darrer llibre de versos "Veus d'ocells/ Bells ocells".

Llig més articles de la secció 'Ciència per a poetes' de la revista Mètode.

· Article publicat a Mètode/VilaWeb el 28.02.2012 ·

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta!
Rafel Mas

Anònim ha dit...

M'encanta!
Rafel Mas

green investing ha dit...

That is a beutiful poem. Even in the translation to English its very powerful. Greetings from the UK my friend!