Conferència sobre delicte ecològic

"L'acció popular a les causes per delicte ecològic;
abast i limitacions al seu desenvolupament"

Dins de l'Espai Ambiental, el Col•legi d'Advocats de Barcelona organitza l'acte 'L'acció popular a les causes per delicte ecològic; abast i limitacions al seu desenvolupament" el dijous dia 16 de desembre de 2010.

Ponents de la conferència :
• Lluís Xavier Toldrà Bastida, advocat mediambientalista i Secretari General de DEPANA.
• Marc Viader Pericas, advocat mediambientalista, escriptor i lluitador verd.

Moderador :
• Josep Lluís Salazar, president de la Secció de Dret Ambiental de l'ICAB.

• Data: dijous 16 de desembre de 2010.
• Horari: a les 7 del vespre (19.00 hores).
• Lloc de celebració : Aula 12/13 (1a planta) de la seu del Col•legi d'Advocats de Barcelona, carrer Mallorca 283 de Barcelona.

• Organitza: Comissió de Cultura ICAB.
L'acte és gratuït i l’entrada és lliure per a tothom.

2011, Any Internacional dels Boscos

"Els boscos, per a les persones"

El 20 de desembre de 2006, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos. Aquesta celebració resultarà útil per prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta a causa dels beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen. Amb aquesta finalitat, es promourà l'acció internacional a favor de l'ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d'ells.

Entre les activitats commemoratives de l'Any Internacional dels Boscos figura l’intercanvi de coneixements sobre estratègies pràctiques que afavoreixin l'ordenació forestal sostenible i el retrocés de la desforestació i la degradació dels boscos. Per tal de facilitar l'organització d'aquestes activitats, s'encoratja als governs a que estableixin comitès nacionals i centres de coordinació en els seus països respectius, i a que uneixin els seus esforços als de les organitzacions regionals i internacionals i les organitzacions de la societat civil. La Secretaria del Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) serà el centre de coordinació designat per a la posada en pràctica de l'Any Internacional dels Boscos.

És la segona vegada que s'assigna als boscos el seu propi «any internacional». La primera va ser el 1985, quan el Consell de la FAO va demanar a tots els estats membres que concedissin un reconeixement especial als boscos en el curs de l'any per tal de centrar l'atenció mundial en la necessitat de conservar i protegir els boscos; despertar la consciència política i pública pel que fa als recursos forestals; identificar i posar de relleu els factors que amenacen a aquests recursos forestals, i mobilitzar la població, i en especial als joves, perquè participessin en activitats orientades cap a la protecció dels boscos.

El logotip de l'Any Internacional dels Boscos, 2011 (Boscos 2011) s’ha dissenyat per a transmetre i il•lustrar el lema "Els boscos, per a les persones" i enaltir el paper fonamental que compleixen les persones en l'ordenació sostenible, la conservació i l'explotació sostenible dels boscos del nostre món. Els elements iconogràfics del dibuix representen alguns dels nombrosos valors dels boscos i la necessitat de canviar totalment de perspectiva: els boscos proporcionen habitatge a les persones i un hàbitat per a la diversitat biològica, són font d'aliments, medicaments i aigua potable i tenen una funció vital d'estabilització del clima i el medi ambient mundials. La unió de tots aquests elements reforça la idea que els boscos són vitals per la supervivència i el benestar de les persones de tot el món, que som 7.000 milions.

• Per a més informació: 2011 Any Internacional dels Boscos ·

Boscos naturals i boscos humanitzats

Bosc brut, bosc net

És una percepció impressionista pagesa, vés per on, i fins aquí fantàstic. El problema és que els pagesos se'n van, però els tòpics queden, i un cop deslligats del referents que els estalonaven s'inflen i volen, i com que la memòria aviat fa cadufos, ja no sabem per què.

A l'era preturística un bosc "net" era un bosc eixermat, això és entre aclarit i arrasat (en cas de dubte les cabres peguen l'estocada). Tot això, però, no era per fer cap favor al bosc, ben al contrari, era la conseqüència d'un tipus de vida extingit. Per contraposició el bosc "brut" seria un bosc que ha pogut escapar del reglament, o sigui, del càstig humà. Així doncs, cada planta va a la seva, sense el nostre permís. En conseqüència, vés per on, s'autoregenera el bosc natural. Fins i tot les plàntules d'alzina queden protegides per aquesta "brutor". D'altra banda, quantificant biodiversitat i biomassa resulta que és precisament en el "bosc brut" on hi ha vida i regeneració mentre, comparativament, el "bosc net" és la mort amb pebres.

I és que, ben mirat, o repassant la ciència, comprovarem que un bosc no ens ha de menester per a res, ben especialment per autoregenerar-se. Cal recordar que un bosc no és una sèrie de fileres d'arbres que hem posat per donar-los una pallissa quan estam nerviosos. No: un bosc és un ecosistema complet on hi ha arbres, mates, matetes, matetones, matoions, bacteris que descomponen fusta entre tota la gamma d'éssers vius. Tot això no ens ha de menester per a res. Tranquils. El bosc s'ho feia tot solet milions d'anys abans d'aparèixer nosaltres.
Pel Rafal de Planícia, i a moltes altres finques de la Serra, hi ha solades de brancam sec en terra de fa anys, de vegades de podes sobreres. Aleshores cal concloure que hi ha, com a mínim, dues escoles de neopagesos: els que troben que el Govern ha de tudar els recursos eixermant el bosc, i els que, si cadascú ha d'eixermar les seves quarterades, no passa res si els pins morts es podreixen in situ. Ja seria massa que fossin els mateixos.

En qualsevol cas, per necessitat imperativa d'explicar-ho telegràficament, netejar un bosc és un doiarro. No pot resistir cap anàlisi ecològica, ni econòmica, ni semàntica.

I els incendis (trobava que vos torbàveu a demanar-ho)? Doncs n'haurem de parlar en una altra ocasió. De moment, pensem un poquet: qui prodest (qui se'n beneficia), i quants n'hi ha a la presó per calar foc.
Ah! I si el bosc és del senyor marquès? (Ara sí que...) Doncs si el bosc és del senyor marquès, feis comptes, amics lectors, que no he dit res.

Pere Llofriu. Ciutat

Diari de Balears

Fotos: JV

Més que un munt de llenya

Els negundos i la seva contribució
a la biodiversitat urbana

En una primera anotació “De negundos i bumerangs“ comentava la despesa que significa per a l’Administració la poda dels arbres; la retallada del sou dels jardiners municipals, la feixuguesa de la seva feina i la crítica a la qual està sotmesa.
El segon apunt “Els negundos i el risc de la valoració dels riscos“ feia esment als riscos que comporta haver d’actuar quan la situació és insostenible (tant per l’arbre com pel veí que ha de conviure amb un perill del qual no n’és conscient). També analitzava la percepció del risc a la nostra societat i el cas particular del risc d’haver de fer front a l’opinió d’algun ciutadà d’aquells que desbarren.
Ara, amb aquest escrit, dono per enllestida la trilogia sobre les conseqüències que comporta una actuació d’aquesta mena.

Els pobres negundos tenen una fusta més aviat dolentona i les brocades els són contraindicades. Qualsevol que observi les fotos ho veurà fàcilment. A les cavitats seques hi fan cau les rates o niu els coloms i si són cocós (anomenats dendrotelmes) molts insectes hi fan vida. Aquestes cavitats són fetes pels fongs lignívors, o sigui aquells que són golafres de fusta com els que sortien retratats al primer article. Probablement siguin del gènere Inonotus, però ara mateix no tinc a l’abast les anotacions sobre fongs i no ho puc precisar. Gràcies a ells l’arbre es converteix en refugi de nombroses espècies. Un arbre així, en un entorn lliure del pas del pas de la gent, no s’hauria de tocar per res del món !
Dissortadament aquests Acer s’han hagut de tocar i gràcies això puc fer una nova aportació al coneixement de la biodiversitat urbana. Malgrat l’anterior (Un Maragder de la Xina a Barcelona) dormi a la palla, no me’n puc estar de compartir tot allò que trobo extraordinari.

Bé, li estava manxant al xerrac quan, de sobte, comencen a sortir encenalls vermells.

- S’està fonent la carcassa de la motoserra?
Havia estat tallant tot el dia, tant des de la cistella com abaix al terra i la cosa ja cremava...
Aturo la màquina i ves per on: no la hi passava res ! Només cremava, el vermell venia de la fusta !
Dit això ja us podeu imaginar la resta: es tracta d’un fong pobret, inofensiu ell, que no fa malbé la fusta però la tenyeix de color vermell: Fusarium reticulatum (F. negundi), per cortesia de Andrea C. Morse and Robert A. Blanchette, del Department de Patologia Vegetal de la Universitat de Minnesota.

“Totes les existències, com les fulles d’un arbre, estan alimentades per l’arrel. L’origen i el final retornen al no-res".
Taisen Deshimaru, L’Anell de la Via

Em queda el consol de saber que un arbre abatut és més que un munt de llenya : és energia que transforma i s’integra al cosmos.
Com tots els que habitem aquest món, els arbres urbans no són impermanents. Potser ni que sigui pel nexe que suposen entre els que ens han precedit i els que vindran rera nostre, ja és interessant aprofondir en el seu estudi i millorar les seves condicions de vida.

JD Fernàndez i Brusi

· Malalts de poda? · Malalts de sostenibilitat? ·

El vol del falcó

Admirant el vol del falcó. Avui.

Fotos:JV7des10

La força de la vida

Una llavor germinà dins la roca més dura

La força de la vida. Tot suma. Aquesta figuera fa anys que la conec. Un ocell hi degué deixar la llavor. La potència que s'hi trobava emmagatzemada va germinar i no va dubtar a resistir. Les seves fulles proporcionen oxigen. La quantitat d'oxigen que a molts éssers vius els és prou per a viure.

Foto: JV6des10

L'arbre és la fulla i la fulla és l'arbre

La ciutat és un arbre

l'arbre és
la fulla i la fulla
és l'arbre - la casa és
la ciutat i la ciutat és la casa
- un arbre és un arbre però
és també una fulla immensa - una
fulla és una fulla, però és
també un arbre diminut - una ciutat
no és una ciutat si no
és també una casa immensa -
una casa és una casa
només si és també
una ciutat diminuta

Aldo Ernest van Eyck
(Driebergen, 16 març 1918 – Amsterdam, 14 gener 1999)

· La ciutat és un arbre a [Cibernauta Joan] ·
· Aldo van Eyck (1918-1999) ·

Oliverar urbà i les noves collidores

Oliva urbana, negra i pansida

Serà per la crisi, serà per aquest sentiment que te la gent major que ho ha passat malament de petit, de no deixar que res no es perdi, el cas és que en aquest oliverar les olives no se les menja la màquina talla-gespa.
Olives negres pansides, arreplegades i preparades amb amor, potser un regal per una veinada, o un parent, o potser dutes a vendre a la botiga del barri...uns quants tòxics més en els nostres greixos...voleu dir que ens vendrà d’això? P.S. Per cert, ja és Nadal al C.I.

Fotos: Ciutat de Mallorca, 2/12/10

Rafel Mas, Búger 6 de desembre de 2010

Del tancament a la seu de Parcs i Jardins

Azagra amb els treballadors
de Parcs i Jardins de Barcelona

· Azagra con los currantes de Parques y Jardines de Barcelona ·
· Sobre el tancament a la seu de Parcs i Jardins a Males Herbes ·
· Bloc de Carlos Azagra · Carles Azagra ·

A la fageda del Retaule

El Faig Pare

La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Pirineus es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els exemplars sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels fajos de latituds més fredes que busquen les planeres.

La fageda es troba al nord de la Tinença de Benifassà, la més solitària de les comarques castellonenques, dotada d'una orografia molt complicada i difícil, fet que ha provocat tant el progressiu abandonament dels seus habitants com l'existència d'una variadíssima fauna i flora. Compartit per Castelló, Tarragona i Terol, a la Tinença de Benifassà es troba un extraordinari massís calcari, el Parc Natural dels Ports, on predominen el verd dels pins, boixos, teixos, fajos i avellaners. A banda de l’esmentada fageda, destaquen els boscos de pi negre, boix, auró o grèvol. Volant per damunt dels arbres trobem espècies com les àguiles reial, perdiguera o calçada, falcons, el duc o el voltor; per dins del bosc correteja el porc senglar, muflons i sobre tot la cabra muntesa, l’animal més emblemàtic de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit.

El Faig Pare

El Faig Pare

Però entre tanta meravella natural destaca un arbre entre la resta, un faig, el més antic del bosc, un arbre monumental d'uns 250 anys, 25 metres d'alçada i quatre metres de perímetre, conegut con el Faig Pare. Com eixit d'un conte de fades, presenta l'arrel descoberta i plena de formes capritxoses que el converteixen en l'arbre més bell de la reserva natural de la Fageda dels Ports. El Faig és l'emblema del parc i es troba al paratge del Retaule, baix del Catinell, quasi a la frontera entre Tarragona i Castelló. El nom de Retaule potser s'originà perquè la naturalesa va fer d'aquest racó el més bell homenatge a la natura.

El Pi Gros

Molt a prop es troba el Pi Gros, un pi negre centenari amb 33 metres d'alçada i 4'8 metres de circumferència considerat com el pi més gros de Catalunya i possiblement de la Península. Se li calcula una edat de més de 700 anys. Tant el Faig Pare com el Pi Gros foren declarats el 1992 arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya. Des del Faig Pare el camí connecta amb un monumental teix conegut com el Teixet. Encara que durant pràcticament tot l'any és aconsellable la seua visita, potser siga la tardor la millor opció per l'espectacular cromàtica que ens aportarà. L'accés es pot realitzar tant des de Castelló, a Fredes, com des de la Sénia pel pantà d'Ulldecona.

El Pi Gros

Accés pel Mas del Frare

Mapa detallat, perfil i estadístiques · Veure en Google Earth

L'accés més directe a la fageda es realitza des del Mas del Frare, per una ruta circular d'unes 3 hores. Al mas podem accedir amb vehicles directament. Així, des de Tortosa passarem per la població de Mas de Barberans i a dos quilòmetres ens dirigirem a la dreta per una carretera sense asfaltar que es dirigeix a Casetes Velles pel barranc de la Vall. Arribats a Casetes Velles deixarem el vehicle i ens dirigirem al refugi del mas del Frare, gestionat per l'Associació Excursionista d'Amposta.

Des de la porta del refugi seguirem en descens el GR-7 passant per la font d’Alinso pel coll de l’Assuca. Passarem per la bassa i la font del Cap Gros fins assolir la font de la Carrasca. Caminant entre una gran espessor connectarem amb una pista forestal que puja del pantà d’Ulldecona i que per la dreta porta a Fredes. Resseguirem la pista per l'esquerra i, després d'assolir una corba, prendrem el sender senyalitzat de la font del Retaule, on a continuació es troba el Pi Gros. Fins ací hem necessitat una hora i mitja aproximadament. Retornarem a la pista i admirant la fageda ens dirigirem on es troba el Faig Pare. Per a tornar seguirem la pista i ens desviarem per l'esquera al Mas de Pataques; el camí ens durà al coll de la Portella Calça, on prendrem el camí de l'esquerra que ens durà fins Casetes Velles, on deixarem el vehicle.

Accés per Fredes seguint el GR-7

Mapa detallat, perfil i estadístiques · Veure en Google Earth

Fredes, a 1.090 metres d'altitud, és el municipi situat més al nord de la província de Castelló. Des de Fredes seguirem les marques roges i blanques del GR-7 en direcció a Paüls, per una pista forestal que es dirigeix en direcció nord-est buscant el refugi de la font Ferrera. Passat el refugi seguirem la pista fins arribar a una corba on veurem el sender senyalitzat de la font del Retaule, on a continuació es troba el Pi Gros. Tornant a la pista ens dirigirem a la fageda per a veure el Faig Pare.

Accés per l'embassament d'Ulldecona

Mapa detallat, perfil i estadístiques · Veure en Google Earth

El Teixet

Ens dirigirem al pantà d'Ulldecona, accessible des de la població de la Sènia (Tarragona) seguint la carretera de Fredes (CV-105). Junt a l'embassament seguirem una pista forestal sense asfaltar que es dirigeix pel barranc de la Fou (obviant als 3 quilòmetres el desviament a Fredes) fins a la font del Teix (uns 12 quilòmetres), on deixarem els vehicles. Tingueu en conter que els quatre últims quilòmetres són de circulació només recomanada per a 4x4. El recorregut d'anar i tornar són unes 5 hores per pista forestal perfectament senyalitzada, encara que hi existeix una variant molt interessant per senda. Triem el que triem, els senyals ens duran fins el sender de la font del Retaule, molt a prop del Pi Gros. De volta a la font accedirem a la fageda per a visitar el Faig Pare. Per a tornar continuarem en la mateixa direcció però a l’encreuament, en lloc de pujar al Mas de Pataques o la Portella Calça, com seguirem a la variant per Casetes Velles, girarem cap al sud. El sender ens durà, baix de la Mola de Boix, al Teixet, un teix monumental que completa la nostra visita botànica. El sender, ja en direcció sud-oest, ens durà fins el barranc del Racó del Tabac, al naixement del qual trobarem la pista forestal al punt on deixarem els vehicles.

Oscar Martí

• Article publicat a A un tir de pedra el 29.11.2010

REE ha de plantar 9000 arbres a Paterna

El Jutge avala de nou la decisió de l'Ajuntament de Paterna d'exigir a Red Eléctrica de España la reforestació del bosc de La Vallesa

El magistrat del Jutjat del Contenciós Administratiu nombre 4 de València avala novament la decisió de l'Ajuntament d'exigir la reforestació del bosc de La Vallesa, en virtut de la seua Ordenança Municipal de Protecció de l'Arbrat. La sentència és ferma i no cap recurs per part de la companyia Red Eléctrica de España.
En la sentència judicial del magistrat es desestima la tesi de la “invasió competencial”, principal argument esgrimit per Red Eléctrica. La companyia sempre ha considerat que al contar amb autorització de l'administració autonòmica i ésser de competència Estatal l'autorització de línies elèctriques, no havien de sotmetre's a les ordenances municipals.
Davant açò el jutge afirma que aquest fet “no impedeix que concórreguen altres administracions en el marc de les seues competències” i afegeix que segons l'article 191.1.v de la Llei Urbanística Valenciana “requereixen l'obtenció de llicència urbanística totes les actuacions que ho exigisca el planejament o les ordenances municipals, el que legitima la intervenció dels Ajuntaments”. El jutge també considera inadmissible que la companyia demanara la nul•litat de la llicència, que li obligava a realitzar els treballs de reforestació, doncs “el recurrent no pot obtenir una llicència i exercitant-la, impugnar la seua concessió, aquesta argumentació no pot prosperar” indica el jutge.
L'alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, ha mostrat la seua satisfacció després de la sentència judicial que dóna novament la raó a l'Ajuntament de Paterna enfront de la mercantil Red Eléctrica de España en el contenciós que manté per les tales efectuades per aquesta companyia en el bosc de La Vallesa, sota les esteses elèctriques.
L'alcalde de Paterna va indicar que “aquesta sentència és motiu de satisfacció per a tots, doncs és una qüestió en la qual tots els partits polítics, veïns i col•lectius ecologistes hem anat de la mà”. Agustí va afegir que “l'Ajuntament ha defensat les seus ordenances municipals que són aplicables per a tots sense excepció, tant per a qualsevol veí com per a grans companyies”.
Després del que ha disposat el magistrat, l'Ajuntament de Paterna ha fet valdre l'ordenança municipal de l'arbrat amb tota raó i la companyia ha de complir amb l'obligació de replantar tres arbres per cada exemplar talat. L'Ajuntament de Paterna exigeix a Red Eléctrica de España que procedisca a la reforestació de tres arbres per cadascun dels 3.046 exemplars talats des de l'any 2007.
En situació similar es troba el litigi que l'Ajuntament manté amb Iberdrola, a la qual exigeix la reforestació d'altres tres exemplars per cadascun dels 4.124 exemplars talats sota les línies d'alta tensió. En el cas d'Iberdrola s'està a l'espera de sentència judicial, després de donar la raó el jutge a l'Ajuntament en primera instància i presentar recurs la companyia. Ambdues empreses van rebre a mitjans present mes de novembre un comunicat de l'Ajuntament que exigiria la presentació dels respectius projectes de restauració d'arbrat, amb l'advertiment a ambdues companyies que transcorregut el termini d'un mes s'assumirien els treballs per part de l'Ajuntament, a càrrec de les empreses mercantils.

• Article publicat a HortaNoticies el 30.11.2010

Ecologia viscuda

Presentació del llibre «Ecologia viscuda»

El dimecres 1 desembre del 2010 a 2/4 de 8 del vespre
A l'Ateneu Barcelonès
Canuda 6. Barcelona
Entrada lliure (aforament limitat)

Hi intervindran:
Santiago Vilanova, periodista i president d’Una Sola Terra
Jaume Terradas, catedràtic emèrit d’Ecologia de la UAB
i autor del llibre

Aquest balanç, més que una autobiografia és una reflexió sobre el món des de les experiències de l’autor, ple de preguntes. El naturalista Jaume Terradas, un dels pioners de l’ecologia a casa nostra, ens convida a una reflexió radical, a partir del seu coneixement profund i de la seua experiència vital, sobre el nostre avenir col·lectiu, des del dubte i l’escepticisme lúcid.

IV Jornades Literàries Una Sola Terra
El pensament ecologista en el periodisme i la literatura

L'associació Una Sola Terra organitza de l'1 al 3 de desembre les IV Jornades Literàries Una Sola Terra, dedicades enguany a El pensament ecologista en el periodisme i la literatura. Tindran lloc a l'Ateneu Barcelonès amb entrada lliure.

En aquesta edició, que compta amb la col·laboració de la Universitat de València, proposen analitzar el pensament ecologista en el periodisme i la literatura de Catalunya en el marc dels programes culturals de l'Ateneu Barcelonès.

El programa inclou, l'1 de desembre, la presentació del llibre 'Ecologia viscuda', de Jaume Terradas, biòleg i catedràtic emèrit d'Ecologia de la UAB. Després d'una taula rodona el 2 de desembre, el divendres 3 les jornades se centraran en el pas de la lluita antinuclear al canvi climàtic, amb la projecció de curtmetratges i un documental, produïts per l'associació.

Tots els actes són gratuïts i tindran lloc a les 19.30 hores a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

· Per a saber-ne més sobre el llibre : «Ecologia viscuda»
· IV Jornades Literàries Una Sola Terra

Una volta per s'Albufera de Mallorca

S'Albufera, un ecosistema molt productiu

Quantes zones humides han desaparegudes al món perquè qui ostentaven el poder de dessecar-les les consideraven zones improductives i viver de moscards? Des del meu modest posicionament de naturalista molt aficionat, puc afirmar que per a mi mateix he comprovat que qualsevol zona humida és un ecosistema molt més ric en biodiversitat que gairebé qualsevol altre de terrestre. Això no vol dir que altres ecosistemes més simples no puguin representar una mateixa importància baix del punt de vista biològic, però sí que vol dir que les zones humides, a més d'escasses, són cau d'una quantitat enorme d'espècies de flora i fauna. En quantitat i diversitat. Entrar a s'Albufera és penetrar dins la biodiversitat. N'hi ha arreu, no pots escapar de veure, escoltar, sentir com es belluga la vida arreu.

Pel que fa a les fotos, en Rafel segur que m'haurà d'ajudar, precisament tenc molts dubtes pel que fa a la primera foto, crec que el de l'esquerra és un orval (Nycticorax nycticorax), l'altra, el de la dreta té una forma semblant a l'orval, però amb plomatge diferent, favat, podrira ser un jove. La segona foto no sé cert si es tracta de la fotja banyuda (Fulica cristata). La tercera foto em sembla un ull de bou (Phylloscopus collybita). La quarta una fotja (Fulica atra). La cinquena el massís del Massanella des de s'Albufera. Un vedell de raça autòctona mallorquina. Dos excursionistes en bicicleta. Oms (Ulmus minor), Allium triquetum i canya "mallorquina" (Arundo donax). La central elèctrica des Murterar, contaminant i afavoridora de l'escalfament del planeta. Rossinyol bord (Cettia cetti). Silueta del cegall (Gallinago gallinago) De totes maneres no vos ne refieu molt de les meves dades.

He realitzades fotos a més espècies d'aus, però ja n'hi ha prou. Un altra dia. Salut.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 27 de novembre de 2010.

Fotos JV27nov10