El noguer, un arbre apreciat

Els arbres d’Alaró

El noguer (Juglans regia L.) (II)

El noguer o noguera sempre ha estat un arbre apreciat per la gent pagesa. Aquesta afirmació la puc constatar per la seva presència, reduïda però sempre present, prop de cases de camp o possessions. Deu saber qui el sembra que es torba molt a donar els primers fruits? Potser quinze anys o més en el cas de noguers de llavor. A canvi és una espècie que pot viure molts d’anys. Certament que de cada vegada més els exemplars provenen d’esqueixos i empelts, de tal manera que una munió de varietats seleccionades per l’ús que se’n vol fer, sigui per producció de fusta, de fruit o ornamental, són a l’abast del comprador. Com sempre i fora de l’àmbit estrictament comercial, recoman la producció pròpia, tant per la informació genètica que els exemplars conserven com per el seu valor cultural.

El nom llatí que rep “Juglans” ve de “Jovis glans”, que significà aglà de Júpiter. El seu àmbit natural és avui poc clar després de segles de cultiu. En tot cas sembla originari dels Balcans, des de Grècia cap a l’est a zones temperades càlides fins a la Xina i el Japó. Els romans importaren noguers de Grècia cap al seu imperi fa més de 2000 anys. Sembla però, que per troballes arqueològiques realitzades a Carintia (Sud d’Àustria) i a les construccions vora llacs del nord d’Itàlia i sud d’Alemània, assenyalen aquesta espècie distribuïda per Europa central abans dels romans, encara que foren aquests qui introduïren les varietats cultivars.

D’espècies de noguer arreu del món n’hi ha una vintena. Una de les que s’ha introduït més als nostres vivers és el noguer negre americà (Juglans nigra), originari del centre i est de Nordamèrica. Es coneix amb molta certesa que fou introduït a Gran Bretanya per John Tradescant abans de 1656. Té una fusta més negra i també de molt bona qualitat. Les seves fulles són pinnades (fulla composta que te més de 3 folíols ordenats en dues fileres al llarg d’un eix comú) llargues, regularment espaiades i tendeixen a tombar cap avall.

La fusta del noguer o de la noguera és de les més apreciades. Els ebenistes europeus del renaixement cercant ductilitat (facilitat de treballar-la sense rompre) per a les seves millors obres, sovint l’empraven. La del nostre és dura i homogènia, de color bruna grisenca amb vetes negres, més variable que l’americà que gairebé sempre és de color bruna rogenca, obscura i uniforme. La fusta del noguer s’ha de secar lentament i amb prudència (fins a sis anys segons el cas), però una vegada seca és molt estable. No s’ha de forçar el procés d’assecat. És una de les fustes més decoratives del món, utilitzades d’antic en la fabricació de mobles. Actualment s‘empra en ebenisteria de luxe, fabricació de bitlles i altres articles tornejats, a més és la fusta més apreciada per a culates de revòlvers i escopetes. Altres usos: pianos, artesania, articles esportius, talla i gravats etc. De les branques en forma de forca, la part inferior del tronc i la soca de l’arrel es fan valuoses xaperies adornades amb artístics dibuixos. Per aquesta raó, els noguers no es tallen a ran de sòl, sinó que s’arrabassen amb les arrels. L’escorça és rica en tanins que s’utilitzen com adobament per a tenyir.

El noguer té una capçada molt tancada i quan plou s’escorren gran quantitat de tanins, aquests fan una forta olor que pot produir cefalàlgies (mal de cap) a les persones que hi passin molt temps a davall. Potser aquest és l’origen de la mala fama que té la seva ombra.

Quan a la producció mundial de nous a l’any 2001 i per tones, destaca la Xina amb 330.000, Estats Units 254.000, República Islàmica d’Iràn 138.000, Turquia, 136.000, Ucraïna 52.000 i ja amb més diferència, França amb 28.000 i la península Ibèrica amb unes 14.000 tones. Les espècies més cultivades són la noguera europea (Juglans regia), el noguer cendrós (Juglans cinerea), el noguer negre (Juglans nigra) i el noguer de Califòrnia (Juglans californica). D’aquestes se’n distingeixen altres varietats de brostada més primerenca o més tardana o de clovella més tendra o més dura, per menjar o per producció d’oli.

Quan a l’elecció dels cultivars, elecció del patró portaempelt i particularitats del cultiu, preparació del terreny, marc de plantació, reg, fertilització etc. visitau millor la pàgina web infoagro.com.

En tot cas i com solc humilment recomanar, no llaureu prop de l’arbre, encara menys amb un tractor potent, feu podes molt moderades de formació en forma de copa o de vas de tant en tant despuntau les branques més altes, eliminau les branques que s’entrecreuin o estiguin mal situades i cercau orejar i donar llum a l’arbre de la manera més homogènia possible.

La millor defensa de l’arbre és, igual que en les persones, en la feina preventiva. Bons i naturals adobs, reg mesurat i atenció periòdica per detectar possibles malalties o atacs virulents d’escolítids o tèrmits perforadors de la fusta. En tot cas trobareu més informació al respecte a la pàgina que vos he anomenada abans.

Aplec sobre els noguers

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 16 de desembre de 2006

· Els Arbres d’Alaró ·
· El noguer (Juglans regia L.) (I). Una nou dins l'univers ·

~

PP: asfalt sí!

Les Vies insta el ciutadà a fer fora de Cort el PP per guanyar el parc

Ahir s'iniciaren les obres d'asfaltatge del bulevard de Jacint Verdaguer

La Plataforma pel Parc de les Vies es manifestà ahir clarament decebuda per l'actitud «injusta i vanitosa» de la batlessa de Palma, Catalina Cirer, i de tot el seu equip de govern. Així, la portaveu d'aquest moviment veïnal instà els ciutadans a no votar el PP per tal de propiciar el canvi de color polític a Cort i, d'aquesta manera, guanyar el parc.
Convé recordar que tots els partits polítics, llevat del PP, s'han manifestat a favor de convertir en zona verda allò que les màquines començaren a asfaltar ahir mateix. Els candidats a la batlia del PSOE, del Bloc (IU-EV/PSM-EN) i d'UM palesaren fa poques setmanes el seu suport a les reivindicacions de la Plataforma pel parc de les Vies. Tots coincidiren a assenyalar que en el cas de governar canviarien el projecte executat per l'Ajuntament i el Govern.
Ahir migdia, representants de la plataforma feren una acció simbòlica contra l'asfaltge que ha començat a omplir l'espai guanyat amb el soterrament de les vies del tren. L'acte consistí en la plantació d'una olivereta sobre la superfície grisa i negra de Jacint Verdaguer.

Fermoselle instà la ciutadania a fer fora el PP de l'Ajuntament, tot i que no es decantà per cap partit. Alhora, declarà que la Plataforma pel Parc de les Vies continuaria fent feina amb la mateixa força. «L'objectiu és el canvi de govern per així guanyar el parc», assegurà la portaveu del moviment veïnal.
A partir d'ara, les Vies dedicarà tots els seus esforços a transformar l'asfalt en un parc i a posar en evidència les falsedats de la batlessa Cirer i de la consellera d'Obres Públiques, Margalida Isabel Cabrer. En aquest sentit, Fermoselle insistí a dir que «ho destaparem tot, des de l'engany de la promesa electoral del PP de creació del parc central fins a les mentides i la falta de transparència respecte de les obres de soterrament».

Aquest matí, la plataforma celebrarà una festa infantil en el parc de Son Fortesa. L'acte lúdic tindrà un marcat caràcter reivindicatiu, en una línia semblant als desenvolupats fins ara.

JOAN C. PALOS. Palma.

Diari de Balears 16 desembre 2006

Diario de Mallorca 16 desembre 2006

Una nou dins l'univers

Un arbre en el món hi ha
que fa sa fruita amb tres crestes
Saps que els éts de dir de fresques
per poder-ho endevinar!

Els arbres d’Alaró
El noguer
(Juglans regia L.) (I)

Avui matí, dia fred, ennigulat i ventós de darreries de l’antiga tardor, m’he assegut davant de l’ordinador per escriure aquest aplec sobre el noguer. N’hi ha tant de què parlar que, com sempre, no sé per on començar. Aquesta incertesa m’ha conduit a abandonar el repte i fer una visita al Closet, el corral del conco Nadal, on he visitat un noguer que va sembrar mon pare fa més de trenta anys. He ensumat una fulla de les que encara conserva i he tastat algunes nous, petites però molt gustoses, que hi ha per enterra. Mentre observava els senyals de la presència a les seves branques d’algun tipus de brom, com anomenam a Mallorca a l’acció d’alguns coleòpters escolítids, tèrmits o altres classes de perforadors de la fusta verda, me fixat en la caseta d’eines i aixopluc del corral i concretament en el color rogenc, gairebé lluminós d’un objecte no més gran que una mà, a l’alçada del pany de la porta d’antiga olivera. Quan m’hi he aproximat no me’n sabia avenir, es tractava de la clau de ferro però al roig roent. Amb l’ajuda d’un altra ferro l’he poguda girar i he obert la porta. Dins la caseta la foscor era absoluta, llevat d’un puntet blau al fons cap on m’he dirigit. He començat a topar amb les eines mal ordenades, però sense deixar de perseguir aquell puntet blau. Fora de tota dimensió potser hagi caminat prop d’una hora a mesura que el puntet s’anava eixamplant fins a deixar veure el seu final. Un bocí blavíssim de cel era emmarcat per el portal d’aquell túnel. Situat en el seu àmbit un vent suau amb olor de la mar espargia la meva vista a tota l’amplària d’un prat verdíssim que moria al capdamunt d’un penya-segat. Un arbre, un sòl arbre ran de penya i qualcú assegut i repenjat al seu tronc tocava el flabiol. Quan m’hi he trobat a la vora ha caigut una nou de l’arbre, el jove del flabiol l’ha emparat amb la mà, s’ha aixecat i l’ha llençat al fons de les onades escumoses.

- Et sabries llençar i entrar dins la nou?
- Ho sé fer?
- La teva decisió és la resposta.

Quan som a l’aire em faig creus de la meva bogeria, malgrat tot, a contravent i amb llàgrimes als ulls puc percebre la nou sobre les onades, de cada cop de manera més nítida. La closca s’engrandeix i s’eixampla fins a ser més gran que la mar. Me n’adon que hi he entrat perquè un univers ple d’estels envolta el vol del meu cos que ara sense més força que la del primer impuls, es dirigeix de nou cap a un puntet blau on, a mesura que m’hi acost puc distingir la forma de l’esfera de la nostra terra, les nostres illes, el meu poble, ca meva i aquí mateix on estic assegut ara.

Llavors ja m’he decidit a encarar aquest article en dues parts, on una d’elles estarà en bona part dedicada a les propietats nutritives, no només com ingredient imprescindible de la ratafia, sinó també a les medicinals. N’he fet un extracte d’aquesta web:

“El 90% dels greixos de la nou són insaturats; conté àcids grassos poliinsaturats essencials Omega 3 i l'Omega 6 que redueixen el nivell de colesterol de la sang i protegeix de malalties del cor. Aquests àcids grassos diferencien les nous dels altres fruits secs i de la majoria dels aliments. La proporció entre àcids grassos saturats i poliinsaturats que conté la nou és d'1 a 7, proporció difícil de trobar en altres aliments naturals. El seu consum diari, en substitució de greixos saturats, redueix el risc de malalties cardiovasculars. És el fruit sec més saludable pel cor. Contenen quantitats considerables d'àcid alfalinolènic (5,8% del contingut de greix), relacionat amb la disminució del colesterol.
Les nous són una interessant font de proteïnes d'origen vegetal, amb un important contingut d'arginina relacionada també amb la prevenció de malalties cardiovasculars.
Les nous es consideren un important antioxidant gràcies al seu contingut en vitamina E, que prevé de l'envelliment, de certs tipus de càncer i de malalties cardiovasculars. Aporten quantitats apreciables de vitamina B1 i B6 que afavoreixen el bon funcionament dels músculs i el cervell. Les nous proporcionen minerals com el coure, el zinc, el potassi, el magnesi i el fòsfor.
Les nous són riques en fibra, que beneficia el trànsit intestinal i preventiu de varis tipus de càncer, com el de colon.

Recomanacions

Per tant, les nous estarien recomanades a persones amb afeccions cardíaques i a persones amb risc de patir malalties cardiovasculars com colesterol elevat a la sang, hipertensió arterial, diabetis i persones amb antecedents familiars.
A més, donada la prevalència elevada de malaltia cardiovascular en les societats industrialitzades, són una bona recomanació per a la població en general com a prevenció de cara al futur.
Les nous també estan recomanades als vegetarians, per la seva elevada aportació de proteïnes. A més, són una font important d'àcids greixos omega 3, cosa interessant per a tots aquells vegetarians que no consumeixen peix, font alimentària animal més important d'aquest tipus d'àcids greixos.
Les nous resulten un deliciós complement de gelats, postres, amanides, salses, pasta, formatge i codony. També són utilitzades en forn, pastisseria, en l'elaboració de diferents preparats alimentaris com la xocolata i les llepolies, oli de nous i com a acompanyament de diferentes receptes culinàries.
Diferents estudis demostren que els individus que freqüentment consumeixen fruits secs redueixen considerablement el risc de patir malalties cardiovasculars.”

Per qui no les hagi tastades encara, les nous amb mel són molt bones al paladar.

Per acabar només apuntar com a curiositat la relació que hom estableix sovint entre la nou i el nostre cervell i també amb l'univers.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 14 de desembre de 2006

· Els Arbres d’Alaró ·
· El noguer (Juglans regia L.) (II). El noguer, un arbre apreciat ·
~

Sons de lledoner

Plouen fulles

Automòbils coberts amb fulles d'arbre. Temps de muda. Feina extra pels escombriaires. I els fruits del lledoner repiquen al sostre del cotxe: així sonen :

(0:28, 428 KB, mp3 estèreo)

· Anotat per Ricard Casals Alexandri a Quadern de sons el 03.12.2006 ·

~~
És impressionant la web Quadern de sons.
El seu autor, Ricard Casals Alexandri,
és un dels millors especialistes de só que hi ha.
A la web s’hi poden trobar sons de moltes coses i de tota mena.
Val la pena passejar-s’hi de tant en tant.
~

Kanzionziyas

COMO UN ÁRBOL

Le sembraron sin semilla

Naciendo al lado de las cenizas

Y preguntaba ¿Dónde está el agua?

Siempre lo mismo "Quizá mañana"

Y ha crecido sin volverse loco

A pesar de tanto Pinocho

Está plantado entre ironías

Con abono de fantasía

Como un árbol

Como un árbol

Y van pasando lunas y hojas

Y aunque las cuide se le caen solas

Y si florece alguna rama

El colorido no dura nada

Como un árbol

Como un árbol

Y ahora que el sol quema su tejado

El se aguanta y mira pa otro lado

Y si el viento le balancea

Se agarra al freno que hay en la tierra

Como un árbol

Como un árbol

Y ve pasar las palomas blancas

Que como el andan despistadas

En estaciones intermitentes

Espectador de su propia muerte

Como un árbol

Como un árbol

Daniel Higiénico

Del disc: Flipando el doble

Web de Daniel Higiénico

Contra la biodiversitat

No sé si és més dolorós tenir prop de cinquanta anys i veure al llarg dels anys com s’ha malmès la nostra terra o tenir-ne al voltant de vint i sentir la impotència de veure com, amb carta de legalitat, es segueix destruint el poc que queda. És clar que la persona s’ha cregut en dret d’apropiar-se de la terra i d’utilitzar-la al seu exclusiu interès. Exemples en tenim molts, en un d’ells sense anar massa enfora, hi podem veure involucrats i ben concertats tres administracions de caire polític diferent: Govern Central del PSOE, Govern Balear del PP i Ajuntament d’Alcúdia d’UM (Unió Mallorquina). En aquest cas, uns joves d’Esquerra d’Alcúdia cerquen cridar l’atenció sobre l’atemptat que suposa per un alzinar, una zona humida i un pinar, (tots ells catalogats en diferents models de protecció) la construcció d’una dessaladora. Segurament ha estat el maleït "interès general” el que ha pogut, una vegada més, vèncer qualsevol mesura de protecció de l’entorn. Un "interès general” tan dubtós com mancat totalment d’arguments si ens col·locam com a persones al lloc que ens correspon a aquesta desgraciada terra: una espècie més dins un ecosistema miracle de vida. A les fotos, a vol de voltor i a ran de terra, es pot observar el que significa aquest tipus d'infraestructura com impacte en el paisatge i en els ecosistemes diversos.

Les dessaladores són gran consumidores d’electricitat

La construcció de quatre noves dessaladores implicaria la construcció d’una nova central l’elèctrica

L’acord de Consell de Ministres d’aprovar la construcció de 4 noves dessaladores a les Illes Balears (concretament a Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella) constitueix, des del punt de vista ambiental i econòmic, una autèntica barbaritat. De fet la seva posada en marxa implicaria que en poc temps s’hauria de construir una nova central o en tot cas la instal·lació de nous grups de producció d’energia elèctrica, a la vista de l’elevat consum energètic que suposa el funcionament de les dessaladores. Cal recordar que actualment els tres grans consumidors d’energia elèctrica de les Balears són: l’Aeroport de Son Sant Joan, la Cimentera de Lloseta i la Dessaladora de la Badia de Palma. Des del nostre punt de vista el Ministeri de Medi Ambient hauria de contemplar altres mesures, previstes en el pla Hidrològic de les Illes Balears, per contribuir a resolent els problemes de proveïment d’aigua. Mesures més barates i ambientalment menys impactants, tals com la millora de les xarxes d’aigua potable dels nuclis urbans de la nostra illa, les quals perdren d’entre un 25 a un 50 % de l’aigua per les tuberies, o la millora de les depuradores per a poder reutilitzar l’aigua resultant, o els comptadores individuals, etc.. S’ha de recordar que la dessaladora de la Badia de Palma, l’any 2002 ha estat sis mesos sense funcionar , ja que no feia falta aportar més aigua a la xarxa.

L’impacte ambiental de les dessaladores

La producció d'aigua potable en base a aigua de la mar, exigeix un consum elèctric elevat. La producció de l'energia elèctrica, en base a combustible fòssil (gas-oil, carbó, fuel..) té greus inconvenients ambientals: emissions a l'atmosfera de diòxid de sofre i diòxid de carboni, causants de l'efecte hivernacle i de la pluja àcida respectivament, i per tant del canvi climàtic. La dessalació suposa un cost energètic 4 vegades superior a les polítiques d’extracció o reutlització, així com 4 vegades més emissions de CO2. Igualment té un cost econòmic exagerat La producció d’aigua dessalant aigua de mar té un cost econòmic molt elevat. De fet la tona d’aigua surt a un preu que dobla el preu mitjà d’aigua que s’utillitza a Mallorca.

Les alternatives que proposam

El GOB proposa un canvi en la política hidràulica, amb l'objectiu de gestionar millor els actuals recursos i alhora apostar per l'estalvi, la reutilització de les aigües depurades i la paralització del creixement urbanístic. En concret proposam:

Política d'estalvi:

* intensificar les campanyes de sensibilització ciutadans
* finançar la instal·lació de comptadors individuals
* establir tarifes progressives en funció del consum
* fomentar sistemes de rec i cultius de baix consum
* fer un pla d'estalvi d'aigua a les instal·lacions hoteleres
* prioritzar les inversions en reduir les fuites de les conduccions
* aprofitar les aigües pluvials, especialment a habitatges aïllats

Reutilitzar les aigües depurades

* prioritzar les inversions en la depuració terciària
* apostar per la reutilització de les aigües residuals, abans de captar nous recursos

Limitar el creixement urbanístic i turístic

* suspendre la concessió de concessions a nous establiments turístics
* no aprovar nous camps de golf
* aprovar una llei a fi d'impedir el rec amb aigües subterrànies als camps de golf anteriors a la Llei
* no autoritzar noves urbanitzacions

Control i Vigilància

* establir una moratòria en l'explotació de nous pous
* segellar aquells pous salinitzats
* fer un inventari i control dels pous existents
* vigilar l'ús i el volum d'aigua extreta dels pous

Per tant, consideram que la construcció d'una dessaladora té un cost econòmic i ambiental exagerat, alhora que hi ha alternatives clarament més convenients per abordar la manca d'aigua.

Xile viu!

"Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor"

Salvador Allende 11 de setembre de 1973

Prou d'agressions al Tibidabo

Cal lluitar per salvar els boscos del Tibidabo

El pròxim dimecres dia 13 de desembre l'Ajuntament de Barcelona aprovarà el pla de remodelació del Parc d'Atraccions del Tibidabo, amb la consegüent tala de centenars d'arbres.
La direcció del Parc d'Atraccions del Tibidabo, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, té el projecte de destruir centenars d'arbres centenaris i sans (roures, pins, alzines i avets ) per a construir unes noves muntanyes russes i un edifici subterrani.
Això se suma a la tala de centenars més d'arbres sans i centenaris que així mateix van autoritzar el Consorci de Collserola i Parcs i Jardins, aquest últim estiu, per a construir l'atracció del pèndol i el portal de les taquilles entrada.
Considerem inadmissible que per a la remodelació del parc s'hagi de recórrer a la destrucció de centenars d'arbres, i requerim una revisió del projecte de remodelació del mateix, amb alternatives que respectin el medi ambient i el caràcter històricament pedagògic del parc emmarcat dins de l'entorn natural que els Barcelonins requereixen quan escapen dels fums i el ciment de la ciutat.
També creiem que en comptes d'ampliar l'aparcament actual s'hauria de potenciar el transport públic i incloure-ho a la xarxa metropolitana, com a mesura de protecció del parc natural.
Manifestació
El dimecres dia 13 de desembre a les 19.30 h ens manifestarem a la plaça de Sant Jaume, mentre té lloc el ple.
Volem comptar amb vosaltres per a acompanyar-nos aquest dia, amb molts amics i pancartes.
No falteu !!!

Signeu contra la Tala del Tibidabo

Adjuntem un document plantilla per a signar contra aquest projecte, en calen moltes per tal que ens escoltin : · Document per a signar ·
Plànol dels boscos :
En marques vermelles: tot el perímetre del Parc d'Atraccions, amb els terrenys adjudicats i qualificats de sòl urbà (el 75% són boscos), a pesar dels nombrosos requeriments de diferents plataformes i organismes perquè el converteixin en equipament forestal. En l'extrem dret, l'Hotel Florida, en l'extrem esquerre (un rectangle gran) l'aparcament actual, damunt d'aquest: el bosc que volen tallar per a l'ampliació de l’Hotel. A la dreta, dalt, on està la piscina de l'antic Hotel Florida, tot el bosc anirà baix per a edificar un edifici subterrani anomenat "El Cau". Més amunt, a la dreta, una gran llengua que s'endinsa en el bosc cap al nord, que té un enorme pendent. No sabem perquè el volen, però també està qualificat de sòl urbà. Segurament per a fer intercanvi amb la massa forestal que volen tallar per a les atraccions noves. En la part sud, entre l'hotel Florida i el conjunt d'edificis del Parc: el bosc de roures, alzines, avets i pins que volen talar per a fer més atraccions. Allí també es troba l'actual Pèndol, amb la consegüent tala d'arbres, inexistent en el moment de la fotografia.
Plànol autovia:
Es veu molt clarament, a cada costat de la mateixa hi aniran més atraccions, no sols les muntanyes russes (a la dreta de la imatge)

SOS Tibidabo

Associació de veïns del cim del Tibidabo, amb el suport de la Plataforma cívica en defensa de Collserola, Col·lectiu Agudells, SOS Monuments, Jerc de Sarrià - Sant Gervasi, Associació veïns peu del Funicular, Associació veïns de Vallvidrera, Associació veïns de la Font del Mont, Associació de veïns mas Guimbau - Can Castellví

· sostibidabo@yahoo.es ·

· Contra la tala del Tibidabo · Salvem el Tibidabo ·
*

Groc boiet (II)

Fotos de Joan Vicenç Lillo i Colomar
Mallorca novembre de 2006

Quin seguit de fulles roges

Les fulles seques

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

Lletra : Àngel Guimerà
Música : Enric Morera

· Fotografia: · [ enkartist ] ·
· Pintura de Modest Cuixart: 'Les fulles seques fan sardana'.1992.
Técnica mixta sobre tela. 61 x 50 cm. ·
*
Si voleu escoltar la música:
*

Veure caure les fulles

Catifa de fulles

M´encanten els plàtans de Barcelona, a l´estiu donen força ombra, però quan més m´agraden són a la tardor, aquest any endarrerida, és una joia veure caure les seves fulles en un vol majestuós, et sens traslladat a un bosc quan veus l´atapeïda catifa que fan aquestes fulles sobre el sòl i és deliciós sentir el brogit que fan al ser bellugades pels peus al passejar. Sí, m´agraden els plàtans.

Rafel Oriol i Radigales

Barcelona - 08/12/2006

· Carta publicada a La Vanguardia el 08/12/2006.
· Imatges: · [ visualpanic ] · [ silencio3K ] · [ devastar ] ·

*

Groc boiet

Fotos de Joan Vicenç Lillo i Colomar
Mallorca novembre de 2006