Pomeres i pomers

«Menjarem pomes i ens direm l'amor»

Il·lustració : Jordi Casamajor

'Malus sylvestris'

Tant treballem, últimament, que una hora al dia sense fer res dóna peu a tota una sèrie de dolços records. Durant la sessió d'osteopatia –amb Sabrina Riba– vaig recordar les pomeres silvestres en flor. Tenien flors blanques, brillants, lluminoses, grogues al mig. Jo n'havia tallat tres o quatre branques, amb unes tisores grans, de jardí, per posar-les en un pot de vidre enmig de la taula. El nostre apartament tenia pocs mobles, molta llum i parets de color verd i rosa (segons l'habitació). Sempre el solíem adornar amb flors. Sobretot en primavera.
Vaig començar a buscar pomeres al dia següent. L'Antoni Pol m'havia dit que es podien trobar per Canillo i Soldeu, i que abans n'hi havia unes quantes a Meritxell: tenien pomes dures, àcides, bones; les recordava haver recollit. Tot i que la majoria les havien tallat per l'ampliació de la carretera, encara es podien trobar per la pujada. També hi havia pomeres per Anyós, totes abandonades. També per Andorra la Vella, al camí dels camps de Palomera, aquell que comença al rec de l'Obac, es podia veure alguna pomera que ens indica que n'hi cultivaven, antigament, per aquelles terres.
Tot i que sí que s'hi poden trobar per les nostres muntanyes, avui dia ja quasi no queden pomeres. La vella llegenda manté que en un bosc d'Andorra –no diu a quina parròquia, potser precisament allà on jo us deia, passant aquell bosc de Solobre, el de pins roigs i ginebre, ple de pica-soques blaus, o potser ni tan sols en un bosc, sinó en un vell jardí abandonat– hi creix la pomera de la joventut. D'aquelles pomes, si un vell se'n menja una, es torna jove com era abans. El que no sé és si es tracta d'un efecte permanent, o si després et veus condemnat a alimentar-te exclusivament de pomes.
Si hi ha algú que tingui ànims de buscar-la, jo crec que es tractava d'una pomera silvestre, amb pomes tan petites i tan àcides que sols els follets de muntanya i els ocells se les podien menjar amb alegria i sense patir. Era semblant a la pomera de l'amor, les pomes de la qual s'han de partir per la meitat i menjar en parella, a parts iguals, per enfortir la passió. No s'hauria de confondre amb la pomera de la vellesa, els fruits de la qual, en lloc de treure't anys, te n'afegeixen. Amb les pomeres màgiques s'ha de tenir tant o més compte que amb els bolets desconeguts: abans, la gent del camp les coneixia molt millor que ara. A més a més, de pomes, se'n menjaven moltes, tot l'any, perquè eren tan dures que es podien guardar durant mesos. De pomes, se n'havia de tenir sempre. Perfumaven els armaris, la roba.
A la poesia catalana, els pomers i pomeres hi tenen la seva merescuda presència. ¿Recordeu Salvat-Papasseit? «Mentre la roba s'eixamora i vola/ i tot reposa dins la sesta al sol/ vine, manyaga, on s'escau la pomera/ menjarem pomes i ens direm l'amor».
Per trencar la dinàmica de recollir versos espirituals i melancòlics, també citarem a Joan Brossa, aquell passatge de Flor de fletxa tan amorós i irònic: «M'agraden quan alegen entre el fum/ o quan remouen brins de senzillesa;/ les teves mans són alegria encesa/ i fulles d'un pomer al clar de la llum».
M'agrada que les persones estimades es vegin com a arbres. Persones com a pomeres, i pomeres com a persones. Persones amb fulles de pomer, pomeres amb dits llargs i aroma seductor. Perquè al cap i a la fi, tots som una mateixa cosa: pomeres de la pau, pomeres de la vellesa, pomeres de la joventut.

Alexandra Grebennikova
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra i a Avet Verd el 06/07.11.2011 ·

· Foto: · Daniel Julià Lundgren ·

La mort silenciosa

El morrut ha causat estralls en el nostre paisatge, és cert, però no ha passat desapercebut. Els mitjans de comunicació, televisions, ràdios, diaris i demés n'han fet més d'un cop i de dos esment. La seva facilitat per a tombar palmeres insignes, en la història i en el cor d'alguns, ha vestit de desagradable notícia el fet que alguns paisatges hagin canviat per a sempre més. Diaris i també revistes locals anuncien amb fotos dels desperfectes ocasionats que la plaga ja ha arribat a aquest poble o a aquell altre, recollint comentaris de veïns, de regidors i tècnics de medi-ambient assegurant que lluitaran contra la plaga, etcètera.

Però el morrut no ha vingut sol. El seu company de viatge en missió de devorar palmeres continua sent un perfecte desconegut per la majoria de gent. És més, els desperfectes que causa, els atribueix al morrut, lamentant-se dóna la batalla per perduda.

Em refereixo amb tot això a la paral·lela desaparició d'exemplars de Trachicarpus fortunei, Washigntonia ssp i de Chyamaerops humillis, a mans de la papallona Paysandisia archon, sense que cap diari parli de l'existència de la plaga, ni tan sols de la desaparició sobtada de centenars de palmeres, que si bé no són del pes de les canàries, no per això són menys valuoses, ni com a valor paisatgístic, ni com a valor patrimonial, ni molt menys com a valor ecològic (pensem que el margalló és l'única palmera endèmica d'Europa i que és pròpia també de Catalunya). Però amb tot això, encara cap mitjà de comunicació se n'ha fet ressò i el comú de la gent pensa que és el morrut qui li ha fet malbé la palmera.

En aquest Trachicarpus, que malgrat van veure com s'anava deteriorant lentament no em van avisar fins que ja ha sigut massa tard, podem veure que no únicament havia sigut colonitzat per Paysandisia, sinó que a més, també hi convivia el morrut.

Podem veure, en aquesta foto larves de morrut (més groguenques, àpodes i el cap més gros) i de paysandisia (més blanques i amb seccions més marcades). I un morrut en l'estadi adult.

En aquesta foto veiem una crisàlide de paysandisia que he tret obrint un capoll.

Malgrat tot, vull donar un missatge d'optimisme. Podem protegir les palmeres. El mètode guillem contra el morrut també és efectiu contra la paysandisia.

Guillem Nicolàs i Larruy

Llavors amb identitat

Llavors per aprendre

Els bons companys de Nicaragua, entre ells Andreu Pol també de Binissalem, ens envien aquest correu electrònic. A veure si nosaltres aprenem! Gràcies bona gent.

"Salutacions des del país de Llacs, Volcans i Agrobiodiversitat tropical.

En aquest missatge us adjunto algunes fotos, de la Caravana Nacional de llavors locals (Semillas Criollas), que organitzàrem a Managua, el passat 29 de setembre, on 350 campesinos i campesinas, amb 7 autobusos provinents de 14 departaments de tot Nicaragua, varem visitar els ministeris d'Agricultura, el de Recursos Naturals, també l’Assemblea Nacional (Parlament), amb reivindicacions per a protegir les llavors autòctones i prohibir les transgèniques.

Una abraçada agroecològica i agrobiodiversa, des de Nicaragua."

Per a més informació:

Campaña semillas de identidad

Arròs brut de bolets (lleuger)

Els primers bolets de la temporada

S’ha de fer un fondo amb trossos de pollastre que es sofregirà amb oli abastament i amb una grapada de preparat d’espècies comercials per arròs brut (es venen uns preparats que contenen Pebre Jamaicas, Canyella...atenció a no passar-se o la canyella pot esborrar del mapa qualsevol aroma o sabor) . Es podria afegir algun tros de conill, de perdiu, de colomí, de tórtera...però aquesta vegada ens decantam per fer un arròs lleuger.El que no pot faltar és un trosset de cuixot salat, ibèric millor.

Quan el pollastre estigui ben cuit hi afegirem ceba tallada petita i la deixarem que es vagi fent, fins i tot fins al punt que es desfaci. Afegirem un brou lleuger de pollastre al que haurem retirat tot indici de greix. A continuació quan l’aigua bulli, afegirem la verdura que ens agradi a mesura que sapiguem que s’anirà coent: primer les mongetes primes tendres, i al darrer moment de tot la carxofa tallada a trossos petits (Es poden afegir també uns quants pèsols de bullir). Afegirem mitja tomàtiga d’ensalada i una tomàtiga de ramellet ratllades (No es tracta de fer una salsa de tomàtiga, però aquesta mica li anirà molt be). Esclafam 2 alls amb l’ajuda d’una grapada de sal i una forqueta, d’aquesta manera l’all gairebé queda fos, donarà gust al brou i no en trobarem els trossos. Afegirem els bolets: ceps en cru i tallats a làmines i picornells sencers o trossejats que abans haurem sofregit en oli. Deixam que agafi el bull, afegim sal i tastam. Afegirem 1 quilo d’arròs tipus bomba i esperam que es cogui. Afegim una mica de colorant alimentari, tastam i corregim de sal. Una vegada fet l’arròs, emplatam i acompanyam d’un bon vi negre.

Recepta: Biel "Amagat" i el que jo he pogut retenir...

Picornells: Cantharellus cibarius; Ceps: Boletus aereus

Rafel Mas, Búger 3 de novembre de 2011

Figueres de Lanzarote (un afegitó)

El miracle del Picón

Un ventet suau s’aixeca a posta de sol, les ennuvolades es comencen a formar així com els vents Alisis topen amb la costa i els penyals del nord-est. L’ambient es carrega d’humitat i una fresqueta molt agradable omple el vespre. El dia ha estat molt calorós, a estones insuportable, estam a principis de setembre. La humitat que caurà amb la serena del vespre obrarà el miracle.

[...]

Ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus) sobre figuera, alimentant-se i descansant en plena migració

Una figuera és una illa verda en mig del desert on reposar, estar a l’ombra i un bon lloc on trobar bitxets, pugons i mosquetes. Els ulls de bou de passa s’acaramullen sobre elles, fins a 5 exemplars sense fer-se nosa. Una molt inusual immobilitat d’aquest aucellons evidencia la necessitat de gastar el mínim d’energia: els insectes no són cercats, se’ls espera que s’acostin. Què seria d’aquests migrants transsaharians sense aquestes illes de figuera?

[...]

Figuera a les afores de Máguez

Figues de la figuera de Máguez

La carretera ens duu des d’ Haría cap al poblet de Máguez. Als afores del poble, a vorera de la carretera, observam unes figueres ben grans, en forma de coixinet, esclafades sobre el Picón. El seu creixement és arbustiu, sense un tronc principal. Tota el camp on estan sembrades està cobert de Picón, un tipus de Lapilli (grava volcànica) fi, amb unes qualitats higroscòpiques especials que permeten retenir l’aigua de la roada i transferir-la al sòl, i des d’ell l’aprofiten els arbres. Les figues són negres, també xates, en capturam dues i les menjam lluny del robatori, per esborrar-ne les proves. El mirador cap a la mar en mostra part de la zona de Famara, una visió espectacular amb una posta de sol rogenca.

[...]

Figueres pròximes a Timanfaya

Figuera pròximes a Timanfaya i paret seca

La visita al parc Nacional de Timanfaya promet espectacularitat. Poca vegetació pels voltants. Entre les roques volcàniques i les dunes de lapilli, es veuen petits-grans cràters excavats per l’home. Al seu interior la supervivència espectaculars d’unes figueres amb múltiples tanyades, talment pseudòpodes, que s’estenen sobre els petits fragments de lava. Antics semicercles de paret seca fan de parapet per aturar les fortes ventades que cremarien els arbres.

[...]

Lava, figueres i picón

Figueres a La Geria

Figueres i vinyes a La Geria

Figueres i picón

L’aprofitament de la zona de La Geria pel cultiu vitícola és espectacular. D’aquí surten bons vins negres. Una mica coent el que tastàrem i amb una mica de gas, ens digueren que degut a la terra volcànica. L’aspror i magror de la terra fan que el continguts en sucres siguin molt alts i els vins que en resulten tenen una alta graduació alcohòlica. El vi malvasia és un plaer melós fantàstic per després de sopar. El sistema de cràters es repeteix, algunes vegades amb rivet de paret seca, altres sense. Alguns d’aquest cràters també estan ocupats per figueres.

[...]

Prop de La Vegueta, trobam una zona anomenada Los Roferos, un lloc d’on s’extreu des de fa temps el Picón emprat per l’agricultura. De Picón n’hi ha de diverses qualitats, uns millors per uns cultius que uns altres i amb diferents qualitats de captació d’aigua. Gràcies al Picón, poden prosperar en aquestes terres les carabasseres, el blat de les Índies, la Batata...la vinya i les figueres. Aquest “capturador” d’humitat permet que el miracle sigui possible.

Rafel Mas, Búger 3 de novembre de 2011

Àlbers de fulla clara

Tan lluny de mi

Tan lluny de mi, tan lluny de mi
és la beutat que el pensament s'hi perd.
Quan vaig girant en el jardí
primavera se'n riu amb el seu mirar verd.

L'àlber, per sostenir la fulla clara,
té uns brancs de platejada voluptat.
El cel hi oneja tot just ara.
El cel que passa llis deixa l'home oblidat.

Ni un sol ocell, entendrint l'hora.
Ni un moviment, pel meu esguard.
La brisa no s'atura i va a la vora
dels tamarius i de la mar.

Josep-Sebastià Pons
(Illa, Rosselló, 5 novembre 1886 - 25 gener 1962)

Dessota dels àlbers

No et puc prometre el mar
ni el cel ni els estels
només et puc prometre el meu cos i sé
que potser demà ja no estarem junts
dessota dels àlbers.

Poesia que bressole amb els llavis
i que em fa devot de Santa Veritat.
La ferida que em va fer aquell dia
Em desperta com un vers de l'Estellés.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia patrona de la vida,
s'agenolla davant teu el meu dolor.
Pregaria que la tipografia
fos fidel al cal•ligrama del meu cos.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia que bressole amb els llavis
i m'empeny contra el futur amb decisió.
No voldria aquesta vida meua
sense llibertat sencera i sense tu.

Feliu Ventura
(Xàtiva, 1976)

Ciutat

Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,
el castell al cim, el riu, les sèquies,
l'alegria dels bars, l'alegria del vi,
els besos ebris, fugissers, com l'escuma,
l'atzur del cel sota els àlbers del riu...
Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa
més enllà de persones i objectes em fuig,
alguna cosa molt meva, un vent íntim
que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.

Dolors Miquel
(Lleida, 18 de juliol de 1960)

Coll d'Estenalles

Coll d'Estenalles
Moren les fulles
de l'àlber, a la comella,
en flaire encesa.
Jo ara me n'allunyo,
que sóc flaire adormida.

'Miquel Desclot'
Miquel Creus i Muñoz
(Barcelona, el Clot, 20 març 1952)

Dring

He vist, al verd profund del bosc,
algú que hi palpitava.
He vist que s'encongia
a l'aguait entre els albers.
He sabut que volia –distant – la companyia.
He vist que s'allunyava
esquerp, silenciós
He vist, al verd profund del bosc,
algú que hi palpitava.
He vist que s'encongia
a l'aguait entre els albers.
He sabut que volia –distant – la companyia.
He vist que s'allunyava
esquerp, silenciós
pel camís inextricable dels boscos primigenis.
Tot és dins la consciència?
Hi és com una andròmina que ningú no recorda?

Emili Rodríguez-Bernabeu
(Alacant, 1940)

Esquinçat àlber

Esquinçat àlber
renega de les ombres.
Palpenta furiosa,
és perfum la venjança
de les roques eternes.

Joan-Ignasi Elias i Cruz
(Barcelona, 1955)

Ombres

Oi que els àlbers del torrent
a l'estiu fan ombra als peixos?

Oi que les aranyes del rec
coven ombres per la Primavera?

Per què les ombres dels porxos de les Peixateries
al vespre tenen un son tan beat?

Per què les ombres dels claustres de Sant Agustí
xuclen glapits d'aigua de cisterna,
embruixen olors de panets calents amb xocolata negra
i foraden, amb agulles grogues oxidades,
el xiuxiueig de les veïnes,
abans de ficar-se a la larinx cilíndrica de les campanes,
donar-hi cent noranta-nou giravolts espirals
i diluir-se pels bassalots, pels aigüerols de la ciutat.

Joan Llacuna i Carbonell
(Igualada, 15 octubre 1905 — Burzet, França, 6 agost 1974)

Marxa vespral

Per la nit acollidora
avança callat el nostre pas
Les mans frisen pàl•lides per un horror crispat
La resplendor talla en ombres esmolades la nostra testa
en ombres
ens talla!
A dalt titil•la l'estrella
L'àlber penja amunt
i
aixeca amb ell la terra
La terra esllanguida abraça el cel nu
Tu mires i t'estremeixes
Els teus llavis fumegen
El cel besa
i
el bes ens infanta!

August Stramm
(Münster, Westfàlia, 29 juliol 1874 -
Horodec, prop de Kobryn, Rússia, 1 setembre 1915)
Traducció de Ramon Farrés i Joan Parra
~

Abendgang

Durch schmiege Nacht
Schweigt unser Schritt dahin
Die Hände bangen blaß um krampfes Grauen
Der Schein sticht scharf in Schatten unser Haupt
In Schatten
Uns!
Hoch flimmt der Stern
Die Pappel hängt herauf
Und
Hebt die Erde nach
Die schlafe Erde armt den nackten Himmel
Du schaust und schauerst
Deine Lippen dünsten
Der Himmel küßt
Und
Uns gebärt der Kuß!

August Stramm
(Münster, Westfàlia, 29 juliol 1874 -
Horodec, prop de Kobryn,Rússia, 1 setembre 1915)

L'esgambi de la mort sento com minva

L'esgambi de la mort sento com minva
dessota els arc florits de gaverneres...
L'esgambi de la mort. Bullen les eres
de vent i de cançó. La por s'estimba.

Arreu, arreu, amara les dreceres
pluja d'ocells irats, esplomats d'armes,
que a rem i a vela van neulint cadenes.

En va contra ells atlants d'acer avancen.
L'estol s'acreix, s'acreix la xiscladissa
i el clam és alt, i tornen roigs els àlbers:
Al cor de l'esperança crema el dia.

Maria Mercè Marçal i Serra
(Barcelona, 13 novembre 1952- Barcelona, 5 juliol 1998)

· Fotos: · Ferran Turmo Gort · Joan Grífols · Xevi V · David Campos i Vilardebò ·
· Mª Africa · Jaume Marlès Magre · Jordi Roy Gabarra ·
· Pau Planas · Màrius Domingo · Francesc Mas Castanyer ·

Àlber, auba, aube

Un àlber amb el nom de Rosalind
'Populus alba’

Il·lustració : Jordi Casamajor

L'àlber va ser el primer arbre de la meva vida. Estava plantat al costat de l'edifici de les calderes de calefacció. El vèiem per les finestres de la cuina on es passava una gran part de les nostres vides: sempre estàvem fent un mos, com una bona família russa. Un dia, als anys cinquanta, els primers habitants d'aquells edificis havien sortit a plantar arbres al pati comunal: una activitat típica de la Rússia soviètica. Era un subbotnik («cosa de dissabte»). El meu avi hi va plantar un àlber. Quan jo vaig néixer, l'àlber ja era gran i l'avi ja no hi era. Les llavors de l'àlber portades pel vent eren un símbol de la primavera. No era un arbre especialment robust –pocs arbres de ràpid creixement ho són–, però per als nens, el seu tronc i les branques eren ideals per pujar al teulat de l'edifici de les calderes i passejar-hi desafiant els possibles perills que esperaven als herois que es passejaven per les teulades (des del punt de vista d'alumnes de primària, es tractava principalment de la fúria dels pares). Els adolescents gravaven a la seva escorça els noms dels seus éssers estimats i odiats: a l'igual que l'Orlando shakesperià va deixar a l'escorça d'un arbre les lletres del nom de Rosalind.
A Andorra, l'àlber es coneix com a auba o aube, i a la Cerdanya, segons explica Jordi Casamajor, com a pupulina. Al bloc Lo vistaire, «el bloc que recull els trets del català que es perd a Andorra i Alt Urgell», podem llegir sobre els topònims d'Encamp i Ordino relacionats amb el seu nom, i veure els exemples del seu ús a l'obra de Ricard Fiter, Rosalia Pantebre i altres autors.
La meva introducció a la llengua catalana va ser tardana i molt gradual. He trigat molt en aprendre com parla dels «arbres de l'Albereda» Vicent Andrés Estellés. La majoria dels poemes relacionats amb els àlbers que recordo pertanyen als grans clàssics de la poesia castellana. Gràcies a les edicions bilingües de García Lorca, vaig aprendre com «las alamedas se van, pero nos dejan el viento». L'altre poema, el d'Antonio Machado, se'm va gravar a l'ànima com es devia gravar a l'escorça de l'àlber el nom de Rosalind: «¡Alamos del amor que ayer tuvisteis/ de ruiseñores vuestras ramas llenas;/ álamos que seréis mañana liras/ del viento perfumado en primavera...» Em feia pensar que l'autor de Los campos de Soria es veia a si mateix com un àlber daurat, lira del vent ell també, un àlber amb àlbers al cor.
Molt més tard, he après el poema Tan lluny de mi de Josep Sebastià Pons, el poema amb el qual s'identifica qualsevol que s'hagi dedicat a la desesperada contemplació de la Bellesa: «Tan lluny de mi, tan lluny de mi/ és la beutat que el pensament s'hi perd./ Quan vaig girant en el jardí/ primavera se'n riu amb el seu mirar verd». Us n'he citat la primera estrofa perquè és sublim, i em direu: «Això està molt bé, però ¿on s'amaguen els àlbers?» Hi seran de seguida: «L'àlber, per sostenir la fulla clara,/ té uns brancs de platejada voluptat./ El cel hi oneja tot just ara./ El cel que passa llis deixa l'home oblidat». És el mateix poeta, detallista, gràfic i coneixedor del paisatge, que us vaig citar quan parlàvem dels roures, la setmana passada. En un altre poema, immortalitza el bolets blancs que es fan a la soca de l'àlber.
Vet aquí unes fulles de l'àlber, arbre d'Hèrcules, arbre d'ombra. No us diré de quin àlber provenen. Si en coneixeu algun, que sigui el vostre: tot herbari – com diu l'Elisabeth – és un misteri.

Alexandra Grebennikova
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra i a Avet Verd el 30/31.10.2011 ·

· Foto: Francesc Mas Castanyer ·

Jornades arboriculturals a Palma

Arbres+Vida
Jornades arboriculturals

Palma (Mallorca)

Els arbres per si mateixos, ofereixen una infinitat de beneficis a la terra, la natura i l'ésser humà.
En el nostre afany de controlar l'entorn que ens envolta i modificar les condicions naturals, els hem sotmès a unes condicions per al seu desenvolupament molt limitades i poc favorables. Tot i així aquests segueixen atorgant favor sense demanar-nos res a canvi.
És molt important prendre consciència de les necessitats bàsiques que requereixen per desenvolupar-se adequadament i tenir una garantia de futur, sense ells no som res ...
Des d'ABA, Associació Balear de l’Arbre, ens sentim en la responsabilitat d'agrair tot el que han fet i fan per nosaltres, per això hem creat aquestes jornades festives arboriculturals amb l’objectiu: de “conscienciar sobre la importància dels arbres donant a conèixer els beneficis que aporten mitjançant activitats gratuïtes dedicades a cadascun dels seus beneficis principals”.

•

Conferències Arbres+Vida | del 18 al 20 de novembre

• divendres 18

Conferència a càrrec de la comissió de formació i certificació de l'European Arborist Concil, sobre la situació de l'arboricultura a Europa, orientada d'una banda als tècnics dels ajuntaments i encarregats de la gestió d'arbres, per donar a conèixer quina és la realitat de la gestió de les arbres en les principals ciutats Europees, i d'altra banda orientada a la societat en general, que es parlarà sobre els beneficis i avantatges d'una bona gestió de l'arbrat a les nostres ciutats.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia de Palma.
Hora: De 10:00 a 12:00.
Patrocina: EAC www.eac-arboriculture.com

• dissabte 19

Els arbres de les Illes Balears: origen, distribució i òptims ecològics.
A càrrec d'Antoni Martínez Taberner, Doctor en Ecologia i professor del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 10:00 a 11:00.

Els arbres vells: patrimoni cultural i natural de les Illes Balears.
A càrrec de Salvador Cañís i Olivé. Tècnic especialista en jardineria i paisatge, president de l'Associació Espanyola d'Arboricultura (AEA) i director de l'empresa Arbres i Entorn S.L.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: 11:15 a 12:15.

Figueres a Les Illes Balears: l’experiència de Son Mut Nou (Llucmajor).
A càrrec de Monserrat Pons i Boscana, llicenciat en farmàcia i estudiós de les figueres.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 12:30 a 13:30.

Visita guiada pels arbres emblemàtics de Palma.
A càrrec de Pere Llofriu, naturalista i especialista en plantes.
Inscripció: gratuïta i amb nombre limitat de places, en detallarem la forma de inscricpció més envant.
Lloc: Detallarem circuit més envant.
Hora: de 15:45 a 17:00.

• diumenge 20

Relació entre arbres i aus.
A càrrec del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), associació ecologista que promou la defensa dels valors ambientals i l'equilibri entre les activitats humanes i la conservació de la naturalesa a les Illes Balears.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 10:00 a 11:00.

Els arbres medicinals de les Balears.
A càrrec de Marc Moll i Marquès, tècnic forestal, expert en herboristeria i fitoteràpia, entre d’altres, actualment exerceix de conductor del programa “Herbes Màgiques” de IB3.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 11:30 a 12:30.

Biodiversitat dels arbres Balears.
A càrrec de Carles Cardona Ametller, llicenciat en biologia, actualment treballa a l'Institut Balear de la Natura (IBANAT) al banc de llavors forestals del Centre Forestal de les Illes Balears a Menut.
Lloc: Saló de conferències de la Misericòrdia.
Hora: de 13:00 a14:00

· Conferències Arbres+Vida al facebook ·

•

Jornada festiva | diumenge dia 20

És la part més festiva d'aquestes jornades, es crearan diferents sectors per cada benefici dels que citem a continuació, l'objectiu és fomentar la interacció entre el visitant i el benefici que es presenti, de manera que es puguin experimentar cadascun d’ells de forma independent, amb l'única finalitat de transmetre la importància dels arbres.

Lloc: Jardins de la Misericòrdia de Palma.
Horari: de 10.00 a 15.30

Zona 1 : Infància
La relació entre els nens i els arbres és una cosa molt especial que forma una part essencial dins de la seva comprensió del món, la natura i la vida. Volem reforçar aquesta idea a través d'activitats relacionades amb els arbres.

Activitats:

I Concurs de disfresses orgànic "El món dels arbres"
Edat recomanada: Totes les edats.
Descripció: Es proporcionarà material procedent d'arbres (fruits, escorces, fustes, fulles ...) per elaborar una disfressa que tingui alguna relació amb el món dels arbres.
Patrocina: Jungle Park www.jungleparc.es

El mural de l'arbre màgic
Edat recomanada: de 2 a 16 anys
Descripció: En el mural de l'arbre màgic s’enganxerán fulles d'arbres que els nens pintarán del que la imaginació els mostri.

La gran tirolina
Edat recomanada: de 5 a 14 anys
Descripció: Una mica d'aventura sempre és divertit ... hem preparat una tirolina amb la idea que els arbres es poden usar per divertir-se sense fer-los mal.

Contacontes
Edat recomanada: Totes les edats
Descripció: Els contes són una eina perfecta per aprendre + sobre els arbres d'una forma divertida, per això creiem que és imprescindible en una jornada festiva dedicada als arbres.

Acrobàcies
Edat recomanada: Totes les edats
Descripció: Eva i Joana ens estan preparant un espectacle acrobàtic contemporani a la copa d'un arbre amb l'objectiu de mostrar la interacció entre l'humà i l'arbre.

Zona 2 : Els arbres curen
Descripció: Els arbres curen, tenen la capacitat de millorar la nostra salut i curar moltes malalties, però és molt important no danyar-los en usar les seves propietats medicinals. L'objectiu d'aquesta zona és de conèixer una mica millor els usos medicinals dels arbres a través d'una conferència impartida per Marc Moll presentador del programa d'IB3 "Herbes Màgiques" www.marcmoll.net i un taller en el qual aprendrem alguns usos pràctics de diferents tipus d'arbres.

Zona3 : Els arbres alimenten
Descripció: Els arbres alimenten, ofereixen els seus fruits, arrels, sàlvia ... i fins i tot fomenten els bolets, fauna ... que fem servir per alimentar-nos, sempre cal pensar en arbre com a part integral d'un ecosistema i intentar no danyar-lo. Ens podem beneficiar dels seus fruits respectant la seva integritat.
Slowfood Illes Balears http://www.slowfoodib.org, presentará la seva campanya "Fruiters d'un temps, en la qual s'intenta conservar les varietats locals d'arbres fruiters que duen segles adaptant-se a les condicions de les nostres illes i per tant son les més recomanades.
També estem preparant una conferència sobre les llavors comestibles.

Zona 4 : Sensacions
Descripció: Els arbres ens relaxen a través dels seus colors, sons, formes ... creen un ambient especial ... Volem crear una activitat que ens faci més conscients del perquè succeeix això i poder experimentar sensacions que els arbres produeixen i moltes vegades no som conscients .

Zona 5 : Etnobotànica
Descripció: Els arbres formen part de la nostra història, la nostra cultura, la nostra vida ... ells ens proporcionen eines, llar, calor ... i volem transmetre la importància que tenen en la societat.

Zona 6 : Biodiversitat
Descripció: Són un dels pilars de la vida, si ells desapareixen, nosaltres desapareixem amb ells ... El GOB www.gobmallorca.com realitzará un conferència sobre la relació arbre - aus, i presentará una exposició de les aus de la mediterrània. A més Dessire Sicília biòloga especialista en líquens ens oferirà un taller "Vida sobre els arbres, líquens, fongs i briòfits, bioindicadors" i en Carles Cardona una conferència sobre els arbres i la biodiversitat.
Patrocina: Col.legi oficial de biolegs

Zona 7 : L'arbre ornamental
Descripció: L'arbre per poder desenvolupar-se en la seva màxima esplendor necessita d'unes condicions adequades, especialment en les zones urbanes els arbres es veuen sotmesos a un estrès constant, que si a més no se'ls faciliten elements essencials per al seu òptim desenvolupament (aigua, nutrients i protecció), ens trobem amb arbres malalts, mutilats ... que no poden aportar els beneficis que de forma natural aportarien.
Volem conscienciar de com ha de ser arbre vigorós, sa i amb totes les seves qualitats. Una bona gestió de l'arbre és bàsica per a un òptim desenvolupament en zones urbanes per això també és la nostra responsabilitat difondre les bones pràctiques d'arboricultura.
Al lloc de ABA, trobareu informació sobre l'arbre ornamental, gestió de l'arbrat, exposició de fustes, els projectes que estem preparant etc ...
Patrocina:

Zona 8 : Exposició del concurs fotogràfic Arbres + Vida
Descripció: Exposarem les fotografies participants en el concurs arbres + vida dedicat a una de les seves qualitats principals, la seva bellesa.
Patrocina: Foto ruàno pro i magatzem verd www.magatzemverd.com/
+ Info www.arbrebalear.info

Zona 9 : L'art del reciclar
Descripció: És la segona oportunitat per a materials com paper de diari i cartró a convertir-se en les obres de l'art i potenciar la part creativa que portem dins.
Hora Bruixa ens oferirà les divertides idees de crear decoració usant tècniques de reciclatge artístic.
Patrocina: Horabruixa www.lhorabruixa.com

Zona 10 : Un món sense arbres
Descripció: Muntatge fotogràfic de zones emblemàtiques de Palma amb arbres i sense arbres, per veure la importància d'aquests.

· Jornada Festiva Arbres+Vida al facebook ·

· Associació Balear de l’Arbre (ABA) ·
· Associació Balear de l’Arbre (ABA) al facebook ·

Les cabres arrasen un terreny reforestat

Efectes dels herbívors sobre les reforestacions de la colla ecologista l'Arrel d'Ontinyent

Les cabres arrasen amb les joves carrasques i altres arbres a la Serra de l’Ombria-Alt del Moro

Un ramat de cabres, establert fa més de 10 anys a la Serra de l'Ombria-Alt del Moro, entre els termes municipals d'Ontinyent i Fontanars dels Alforins, arrasa una gran quantitat de carrasques i altres arbres valuosos joves.
L'acció continuada d'aquests animals, especialment les cabres, arriba a erradicar tot tipus de vegetació en amples zones. En aquest cas, les espècies frondoses i, especialment els brots més tendres, són les favorites d'aquests animals insaciables, que arriben a pujar a dalt dels arbres, podent acabar amb arbres de fins a quatre metres d'alçada, i més.
Els efectes sobre zones en restauració són encara més desastrosos; es podria entendre una explotació racional en zones de bosc madur, on no perille la supervivència de la coberta vegetal, però mai sobre zones en ple procés de regeneració. És d'especial menció l'impacte sobre les zones reforestades de forma artificial, pel gran esforç invertit. Com a mostra, cal indicar els efectes que estan tenint sobre les reforestacions de la Colla Ecologista l'Arrel d'Ontinyent, realitzades en els últims 21 anys. En les següents imatges, a mode d'exemple, es pot observar l'estat d'un auró (Acer opalus ssp. granatense) després del pas del ramat (en una única ocasió):
Aquest auró (una xicoteta joia dels boscos mediterranis) va ser plantat fa més de 10 anys i ara arriba al dos metres d'alçada. Es pot observar la completa defoliació i, el que es més greu, els efectes sobre les tiges de dues branques joves i ben vigoroses (en la foto de la dreta, es veuen les tiges rosegades - les zones més clares -). L'arbre patia un cert estrés hídric, provocat per la sèquia que estem patint en aquest començament de tardor. Sense cap mena de dubte, aquesta agressió pot comprometre la supervivència de l'arbre. Ara bé, si aquesta situació que s'ha donat després d'un únic pas del ramat, es torna a repetir una segona i una tercera vegada, aleshores podren parlar de la desaparició definitiva d'aquest individu. No es tracta d'un simple arbre; atès el tipus d'arbre, realment representa l'esperança de recolonitzar amb aurons aquest indret, on fa possiblement centenars d'anys, que desapareixeren.
En la foto anterior, es pot observar com el ramat de cabres (una xicoteta part d'ell, perquè la resta queda ocult entre la vegetació) pastura sense la cura dels pastors, els quals són habituals dels bars de Fontanars dels Alforins. La foto va ser presa a escassos metres de zones reforestades per l'Arrel i que tenen un gran potencial; en cap moment del passat dissabte 22 d'octubre, vàrem poder veure els pastors que s'encarreguen de les bèsties.
Presumptament, el contracte d'explotació (que no disposem), deu indicar que el pasturatge s'ha de limitar a les zones tallafocs i faixes auxiliars, a més de restringir el nombre de caps del bestiar. Fets aquests dos, que venen incomplint-se en els darrers 10 anys, i que queden reflexats en l'estat en què es troben indrets d'un alt valor ecològic, possiblement, dels més valuosos d'aquestes contrades de la Vall d'Albaida.
Des de Bosc Viu, la plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians, exigim el compliment escrupolós del contracte amb l'administració pública d'aquesta explotació ramadera, totalment descontrolada, l'aplicació de les sancions corresponents i la rescissió del contracte i, per al futur, el repensament d'aquests tipus d'activitats en zones sotmeses a processos de regeneració natural.

Bosc Viu
Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians

La plataforma Bosc Viu està formada per CEVA, Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida; Fundem, La fundació Enrique Montoliu; Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià, Grup Naturalista Heliaca (Monòver), Acció Ecologista-Agró, Xúquer Viu, Colla Ecologista "La Carrasca" (Alcoi), Plataforma dels Pobles de la Safor, Ecologistas en Acción en la Serranía, Adena - WWF, Societat d’Amics de la Serra d’Espadà, Associació Cultural 9 d’Octubre (Vilamarxant), GECEN, CGT PV, CCOO País Valencià, Intersindical Valenciana, Asociación Naturalista de Ayora y la Valle, El Cigronet (Castelló), Grèvol i Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent).