Tota la meva vida es lliga a tu...

A Mallorca, durant la guerra civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

(D'Imitació del foc, 1937)

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Palma, Mallorca, 1913 - El Brull, Osona, 1938)

Interpretat per Maria del Mar Bonet :

Fotos JV14oct10

Crònica d’un paradís

Furtius a l'Agulla dels Arbrets ?

“Recorda Joan: Els únics paradisos que existeixen són els perduts”
Bearn o la sala de les nines, JV Vilallonga.

Caminava cap un retrobament amb les meves muntanyes i els meus arbres. La Vall de Núria i les roques de Tot lo Món -juntament amb Montgrony- havia estat un dels meus terrenys d'aventura, escenari de la majoria de les nostres peripècies obrint vies d'escalada.
Avui amb en Santi he reviscut aquells temps. Aquí, a l'Agulla dels Arbrets, vam experimentar la fal·lera per l'escalada lliure i neta. Agafar-nos només a la pedra, sense clavar cap ferro, fent servir només fissurers i punts d'assegurança naturals. L'estil d'escalada californià ens captivava. Érem joves i ens creiem immortals.
Així va ésser que en aquest reialme del gneis, engalanat amb una gran diversitat de líquens i arbres rupícoles, vam aconseguir enfilar-nos pel contrafort occidental. Al nostre límit, però netament !Eren temps de descoberta, on ésser capdavanter volia dedicació i la gosadia de trescar per murs inexplorats.
Gràcies a la flora i la vegetació de la vall, l'aproximació a l'agulla és un plaer botànic i gastronòmic: quan és temps de gerds te'n pots fartar mentre observes la gran diversitat de plantes que s'hi troben.
L'any 1825 un naturalista sortit de Kew - en George Bentham - hi va herboritzar milers de plantes ajudat pel seu col·lega Walker-Arnott (en només tres dies van recol·lectar 5500exemplars !?).(*)
Aquest home, que també havia estudiat la flora australiana, deuria ésser com una màquina de segar i batre !
El paisatge és imponent. L'equilibri entre aigua, pedra i vegetació és extraordinari. La única nota discordant és la via del cremallera i les estructures geotècniques que se'n deriven...a nivell paisatgístic convindria repassar alguns conceptes...
Ara, amb els nostres arbrets com a pretext, el repte està en veure si podrem repetir el nostre itinerari d'antuvi.

Gràcies a no haver-nos endut un joc de fissurers petits, fugim d'un tram massa exposat i tot flanquejant a l'esquerra anem a cercar la xemeneia de sortida de la via clàssica Anglada-Cerdà. A mi no em feia il·lusió trencar-me les cames: si en Santi no ho veu clar jo menys, que no estic ni la meitat de fort que ell...i aprofito el flanqueig per a poder tocar aquests autèntics supervivents. Contemplar l'evolució d'aquests amics, sense cap pertorbació humana, com des d'una dimensió més enllà de la vertical, compensa de llarg els riscos de l'escalada.

Sovint els arbres més solitaris i enfiladissos són autèntics àngels de la guarda. Protectors i salvadors en situacions extremes, han facilitat honroses retirades a l'hora de baixar fent rappel, quan la primera llampegada ens anunciava el final d'una escalada. Solen ésser un bon punt d'assegurança o un ancoratge ideal per a fer reunió. També són una fita de bon explicar en la descripció d'un recorregut.

Una simple tempesta d'estiu et pot complicar molt la vida: els líquens inofensius en temps sec es converteixen en una pista de patinatge pitjor que el verglàs més negre.

“Quan ja no quedava ni un pam més de corda, ni una escletxa on posar res... quantes vegades m'ha salvat la vida un pinet negre o una savina arrapats a la pedra,? Allà on la roca era un mirall impenetrable, allà creixien ells”.

Retre un petit homenatge a aquests amics anònims em sembla un acte imprescindible. El gest precís que et fa abraçar el seu tronc amb una baga, i confiar en la capacitat de resoldre el proper pas sigui quina sigui la dificultat que amaga, t'enlaira cada cop més a prop de la felicitat.

Enfrontar-te a les teves pors en la nua verticalitat mineral s'atenua amb la sola presencia d'una petita savina o un arbret. És una companyia fidel, que treu ferro a la situació més complicada. Només cal anar al “Taronger” de Bulnes per a veure la severitat de l'ambient que s'hi respira allà on no hi creix res de res.

Aquí però, pots fer amics a cada vira, sota de qualsevol sostre, a peu d'una fissura, díedre o una placa, tan se val. Roures, freixes, moixeres blanques i de guilla, pins negres o ginebrons. Grèvols fins i tot. Segons l'alçada i l'exposició el catàleg vegetal és extens, i sempre divers.

Les llargues tirades difícils i entretingudes o els bivacs a la paret et permeten disposar de prou temps per a la contemplació. El bagatge d'observacions s'enriqueix veient l'evolució dels arbres rupícoles, des de la seva germinació fins la seva senescència i mort.

Avui em passat per la roca com un núvol s’esvaeix al capvespre d'estiu. Aquesta vegada cap rastre, cap traça del nostre pas. Queda l'evocació d'altres temps, quan no teníem altre cosa que no fos la llibertat d'escollir el nostre camí. Tot estava per fer.

Ara som uns rebels furtius. Algú ha decidit que no resseguirem amb els nostres dits les preses que ens menen als reptes somniats. No enflairarem ni de lluny aquests gneis vestit de líquens multicolors, habitat pels nostres amicals arbrets.

Sense cap estudi previ, algú decideix que caldrà restringir l'escalada d'aquest racó de Tot lo Món. És curiós veure que sense cap pla de gestió, sense avaluar la freqüentació real i el seu impacte, d'entrada es vulgui prohibir l'escalada en aquest raconet. Tan se val l'extens catàleg d'agressions paisatgístiques i ecològiques a la comarca del Ripollès, només compte el mal que fan els escaladors.

Aviam com es justificarà aquesta prohibició: amb quines cagarrines de pollastre, quin inventari florístic d'endemismes, què ens inventarem per fer veure que ens preocupem de la natura?

La gestió dels residus, la contaminació, la fragmentació dels hàbitats, aquests sí que són problemes reals !

Si els de Medi Ambient ens volen amb una esquella al coll potser que primer posin una borromba als que realment s'ho mereixin, que no cal anar massa lluny...

(*) Gràcies al Gebran, bibliotecari del CEC per la localització del número de la revista Muntanya, de l'any 1978, on en Vigo i Bonada, a l'article ”Queralbs i la botànica” recull el pintoresc relat que va fer en Bentham de la seva estada a la vall de Núria.

Aquell mateix any 1978 la Fina Valois i en Daniel Puig van despertar la meva vocació naturalística ensenyant-nos a herboritzar... mentre que en Joan Jover, ens va iniciar en l'escalada de dificultat quan encara no s'havien inventat el gore-tex ni els friends. A tots ells agraïment etern.

JD Fernàndez i Brusi

IV Jornades d’Arbres Monumentals

La Gestió dels Arbres i Boscos Vells
Jornades d’Arbres Monumentals a Aranjuez

D'aquí pocs dies es fan les "IV Jornades d’Arbres Monumentals. La Gestió dels Arbres i Boscos Vells". Les inscripcions estan obertes.

· Més informació : IV Jornades d’Arbres Monumentals · Inscripcions ·

Faig o pop?

Els faigs (o fajos) coronats de Guipúscoa

Setembre i passejant per una zona de prats de pastura d’alçada, “campas” en diuen els bascs, prop del Santuari d’Aránzazu (Oñate – Gipuzkoa). Trobàrem aquest exemplar de faig. Allà els faigs són “trasmochos” (Pago motza, crec que seria en basc, que em perdonin i em corregeixin si no és així), és a dir que s’han coronat durant anys per fer-ne carbó de la branca. Tots els arbres agafen una estructura ramificada amb uns cimalarros ben potents, i el tronc principal torna bonyerrut i enrevirotat.

Em va cridar l’atenció aquest exemplar de forma especial, jo li veig semblança a un pop, els tentacles, el sifó, l’ull i la capulla o mantell.

Rafel Mas, Búger 6 d’octubre de 2010

Tastaplats

Espipellades de cultura gastronòmica

"Every day is Sunday a Mallorca...

Serra de Tramuntana, paratge esquizofrènic

Emocionats amb la propaganda institucional, la gent deu creure que la Serra està plena de pagesets que es desperten cada dia cantant "Every day is Sunday a Mallorca... all the birds are singing in the sky...". Ni prop fer-s'hi.

Per començar, de pagesos, ja no se'n veuen. De l'agricultura tradicional trobarem poca cosa més que cabres i caçadors. S'ha fet un gastòrum institucional impressionant per fer creure que uns i altres són molt importants, però encara no sabem per què. Ha de ser com a pesquera de vot de "sentro", perquè per a la urgentíssima restauració natural de l'ecosistema, "al revés me las calcé, y eran botas de montar".

Els sementers han donat pas a una corralització amb filferrada, com si no hi hagués altre futur que jugar a guerres de pel·lícula.

Quan vàrem poder retornar a Planícia, vàrem comprovar que els propietaris d'aleshores no havien llaurat mai ni els sementers de davant les cases. És doncs ben evident que les compravendes de possessions i les barreres no tenen relació amb l'agricultura.

De fet la possessió ja és cosa dels llibres d'història o de didàctica virtual. Fa anys que es varen reconvertir en segones residències, xaletarros, hotelets o runes. En qualsevol cas, parcel·les per especular.

Ni l'alzinar no es renova, pareix que feim comptes de viure de la postal, per variar, fins que sigui massa tard. El banyarriquer n'és la conseqüència, no la causa. Fins i tot el tresor botànic, els arbusts de penyal, estan empenyalats precisament perquè no poden davallar: tenen por que se'ls mengin.

Els camins públics es continuen tancant. S'han comptabilitzat unes 300 infraccions, però els polítics encara tenen coses més importants per arreglar, i és que aquest problema mareja, desgasta i dóna pocs vots. Els és més rendible pagar dues planes als diaris per dir que "Every day is Sunday a la Serra...".

Entre una cosa i l'altra, caminar per Mallorca és una gimcana vergonyant. Mai no sabem si podrem acabar l'excursió que hem vist en la darrera guia. La Ruta de la pedra en sec, dels espavilats d'UM, era una altra campanya propagandística que no té res a veure amb l'excursionisme clàssic que paral·lelament s'ha degradat. De fet, la ruta aquesta no és altra cosa que un caminoi per anar en fila índia, entre barreres i filferrada.

Deuen estar per arribar els inspectors de la Unesco que ens han d'avalar el "diploma com mentres". Alerta on els duim. Jo proposaria la Dragonera, Marineland, obsequiar-los amb un bòtil d'herbes i ja està. Per res del món no els deixeu partir d'excursió pel seu compte.

Als indígenes sí que ens convé un poc d'acció: mou les dues cames per la Serra i comprovaràs tot això i molt més. El 17 d'octubre a Banyalbufar, dia de barreres obertes, o gairebé, no t'ho perdis.

Pere Llofriu. Palma.

Publicat al Diari de Balears

Fotos JV10

Arrenquen el cedre blau de Manlleu

El cedre blau de la Plaça Fra Bernadí de Manlleu l'han hagut d'arrencar per unes obres
d'un aparcament i serà trasplantat

[Foto El 9Nou.cat]

El passat dijous dia 30 de setembre es va produir l'arrencament d'un cedre blau molt gros que el volen salvar. L'han hagut d'arrencar per unes obres d'un aparcament subterrani a la Plaça Fra Bernadí de Manlleu (Osona). Encara que sap greu que l'arrenquin el tornaran a plantar i aixó és un bon gest de l'Ajuntament que inicialment el volien tallar.

Adam Macià

[Foto de J. Casellas - elter.net]

· Més Informació:
· Espectacular operació per traslladar el cedre blau de la plaça Fra Bernadí
· El cedre blau ha estat arrencat ja de la plaça Fra Bernadí per ser trasplantat
· Galeria de fotos trasllat del cedre blau de la plaça Fra Bernadí. J. Casellas

[Foto de J. Casellas - elter.net]

Camins Públics i Oberts

Dia 10 d’octubre excursió pels camins des Fangar
Concentració a les 10 del matí a la plaça de Son Macià
al municipi de Manacor
Celebrarem el final de la lluita per l’obertura d'uns camins públics
que no haurien d'haver-se tancat mai, els camins des Fangar

Dia 17 d’octubre excursió pels camins de Planícia
Concentració a les 10 a la plaça de la Vila de Banyalbufar
Reivindicarem el pas lliure pels camins que duen a la finca pública

Plataforma Pro Camins Públics i Oberts

Una cuca molt xula

Acronicta tridens

Una vegada més vaig a penjar algunes fotos d'un animaló que m'ha cridat l'atenció. En aquest cas es tracta d'una eruga molt xula que, estic segur, no és la primera vegada que top. L'he trobada amb plena activitat gastronòmica amb unes fulles de prunera. Un company naturalista, Xavier Canyelles, m'ha tret l'entrellat del seu nom científic: Acronicta tridens. Això m'ha donat l'oportunitat de poder saber-ne més. Quan és adulta és una discreta papallona grisa nocturna.

Fotos JV10

Gírgola de garrover a la soca d'una olivera

Laetiporus sulphureus

Fotos JV10

Dues troballes ben interessants

Charaxius jasius (papallona de l'arbocera)
i una mamà taràntul·la... o és el papà?

Fotos JV24set10

Els boscos són ara més secs

Josep Peñuelas, investigador del CREAF i premi Talència 2010
“Els boscos són ara més àrids,
més secs que fa 30 o 40 anys”
“El canvi climàtic avança i allarga
el període de creixement dels vegetals”
“Algunes espècies emigren cap al nord”

Josep Peñuelas Foto: Robert Ramos.
'Estem estudiant si la contaminació per ozó provoca
la degradació del pi negre al Pirineu'

Josep Peñuelas i Reixac rebrà dimarts vinent, dia 28, el Premi de Recerca de Catalunya 2010, en categoria de reconeixement a la carrera científica, una distinció que atorga a partir d'aquest any Talència, la institució de foment i reconeixement a la recerca impulsada pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. L'investigador Josep Peñuelas dirigeix la Unitat d'Ecofisiologia i Canvi Global del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el seu treball se centra, entre altres matèries, en l'estudi de la biodiversitat vegetal i de les interaccions biosfera-atmosfera.

Com afecta el canvi climàtic la vegetació?

El nostre interès és estudiar com responen la vida i els ecosistemes davant els canvis ambientals globals que estem provocant, generalment, els humans. D'una banda, estudiem els canvis en la composició de l'atmosfera. Per exemple, l'increment de les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera, i això lliga amb el canvi climàtic.

És cert que el canvi del clima pot produir un augment de la vegetació?

En principi es considera que en una atmosfera amb més diòxid de carboni, com la que podem esperar en el futur, les plantes farien més fotosíntesi, creixerien més i fixarien més carboni, en forma de fusta, per exemple. Aquesta tendència seria positiva per aturar el canvi del clima. Però amb estudis com els que estem fent nosaltres comencem a descobrir que les previsions eren massa optimistes i que el canvi climàtic està provocant una sequera que redueix la capacitat de creixement dels boscos i, per tant, no poden fixar tant carboni com havíem previst. En concret, els estudis que estem fent a la Mediterrània confirmen que els boscos són ara més àrids, més secs que fa 30-40 anys, els falta més aigua. El símptoma més evident que estem veient és la defoliació, la pèrdua de fulles.

La primavera s'està allargant?

Un efecte fenològic clar és que amb el canvi climàtic s'avança i s'allarga el període de creixement dels vegetals, encara que a Catalunya aquest fenomen es compensa perquè la sequera d'estiu atura el seu creixement.

Les plantes es poden adaptar al canvi climàtic?

L'augment de les temperatures provoca que algunes espècies emigrin cap al nord o cap a zones més elevades per trobar condicions similars a les habituals fins ara. La capacitat de resposta dels organismes és molt diferent i algunes espècies no poden adaptar-se a canvis tan ràpids com l'actual.

També han de canviar la seva respiració?

De forma natural, els vegetals intercanvien molts tipus de gasos amb l'atmosfera, no només oxigen i diòxid de carboni. Ara, amb l'augment de les temperatures les plantes estan incrementant l'emissió de compostos orgànics volàtils i això altera no només la vida de les plantes sinó que també pot augmentar la contaminació i perjudicar la salut de les persones.

En general o només a les grans ciutats?

Tenim sorpreses com el fet que es registrin concentracions elevades d'ozó a les zones de muntanya, al Pirineu, per exemple. Les concentracions altes d'ozó oxiden els materials biològics i afecten negativament l'estat de salut de les plantes i les espècies més sensibles. En algunes èpoques de l'any, les concentracions d'ozó són més altes al Pirineu que a Barcelona. Ara estem estudiant si l'alta concentració d'ozó és un dels factors que expliquen la degradació dels boscos de pi negre a les parts altes del Pirineu.

Per què hi ha contaminació d'ozó al Pirineu?

Perquè fa més calor, perquè hi ha més precursors [compostos químics que es converteixen en ozó per l'acció del sol] i perquè hi ha més activitats en les carreteres de la zona.

Amb el canvi climàtic, ¿ens hem d'acostumar a campanyes d'incendis forestals perilloses?

L'abandonament dels camps de conreu facilita l'increment de les zones de bosc i matollar, és a dir, augmenta el combustible disponible. D'altra banda, el canvi climàtic asseca aquest combustible. Si hi sumem condicions atmosfèriques adverses, com el vent, tenim un risc d'incendi en augment. Els últims 30 o 40 anys ha augmentat l'aridesa i el volum de material combustible, per tant s'ha incrementat el risc d'incendi.

Quins altres apartats del seu treball destacaria?

Treballem en molts aspectes d'ecologia global, des dels canvis atmosfèrics i climàtics que us comentava fins als efectes dels canvis dels usos del sòl i la fertilització. Els humans estem afegint constantment fertilitzants a la biosfera i això provoca canvis significatius; cada vegada hi ha més nitrogen a l'entorn.

A banda de la contaminació de les aigües subterrànies, com afecta el medi ambient l'ús inadequat dels fertilitzants?

Com qualsevol altre factor, si alterem els recursos dels organismes, estem modificant la seva producció i alterem el conjunt de la comunitat. Alguns organismes aprofiten millor les noves condicions, mentre que d'altres en surten perjudicats.

En el medi ambient, tot està relacionat...

És molt important destacar que com a biòlegs ens preocupem per entendre que els organismes i els ecosistemes no son subjectes passius, sinó que tenen un paper molt actiu de retroalimentació sobre els canvis globals..

Algun exemple del seu treball en aquest apartat?

Dèiem que el canvi climàtic està alterant el creixement de les plantes... Doncs estem comprovant que, al mateix temps, les alteracions en el creixement de les plantes estan modificant el clima. Estem treballant molt, per exemple, per entendre que l'intercanvi de gasos, aigua i energia de la vegetació amb l'atmosfera altera el clima local, regional i global d'una forma molt més important del que havíem considerat fins ara.

La calor provoca més calor...

Posem un cas concret. Les onades de calor poden tenir el seu origen, en part, en l'aparició prematura de les fulles. L'any 2003, quan hi va haver l'onada de calor a Europa, les fulles dels arbres de tot el continent havien sortit abans del que és habitual i, en fer-ho, estaven més actives i consumien més aigua. A final de primavera d'aquell any va ploure molt poc i la vegetació, que ja havia consumit l'aigua disponible, es va quedar molt seca. Sense aigua, les plantes no podien ajudar a refrescar l'ambient i l'arribada d'una onada de calor com aquella va ser molt més greu de que és normal.

La vida secreta de les plantes

Josep Peñuelas (Vic, 1958) és professor d'investigació del CSIC i dirigeix la Unitat d'Ecologia Global ubicada al CREAF. Ha publicat sis llibres d'ecologia i més de 600 articles en revistes i llibres científics. Peñuelas ha desenvolupat també una àmplia tasca divulgadora de la ciència. Va ser professor titular d'ecologia a la Universitat de Barcelona i de forma periòdica exerceix com a professor visitant o investigador visitant en una vintena d'universitats d'arreu del món.

Joaquim Elcacho

· Article publicat a l'Avui el 24.09.2010

Insectes per combatre plagues d'insectes

Insectes per combatre les plagues
d'arbres i conreus a Girona

L'empresa Agricamp de Vilamalla fa més de deu anys que introdueix espècies beneficioses en hivernacles i horts

Combatre plagues d'insectes amb l'ús d'altres insectes és possible. Així ho demostra l'empresa Agricamp de Vilamalla (Alt Empordà), que fa més de deu anys que introdueix espècies beneficioses en hivernacles, horts o arbres de la via pública, entre d'altres. És el que es coneix com a lluita biològica, cada cop més acceptada per ser més respectuosa amb el Medi Ambient que els productes químics, i per una major efectivitat en alguns casos. Els de Girona, Figueres, la Bisbal d'Empordà o Banyoles es troben entre la quarantena d'ajuntaments que utilitzen aquests serveis d'Agricamp, que l'any passat va arribar a una facturació de 4,6 milions d'euros, i tot i la crisi aquest any preveu augmentar-la en un 5%.

Quan l'únic sistema per combatre les plagues dels arbres urbans eren els productes químics, els ajuntaments es trobaven que en alguns casos havien de demanar als veïns que tanquessin les finestres pels efectes nocius dels tractaments. Això, però, ja ha quedat enrere gràcies a la introducció d'insectes autòctons que fan aquesta funció de neteja d'una manera natural. A part, és un sistema més eficaç i selectiu, ja que la fauna perjudicial s'arribava a fer resistent als productes químics, i els insecticides solien matar més d'una espècie. 'Nosaltres només augmentem la concentració d'organismes per tenir un control de la plaga', sintetitza el gerent d'Agricamp, David Bahí.

'Mediambientalment aquest sistema està molt ben vist', ja que 'tot és fauna autòctona', explica Bahí. També, se soluciona el problema del reciclatge dels envasos dels productes químics, entre altres avantatges. Com a punts febles d'aquesta lluita biològica, però, hi ha el fet que alguns plaguicides afecten aquests enemics naturals, així com que els resultats no són tan ràpids, ja que requereixen un exhaustiu estudi biològic de la planta i els insectes i uns bons coneixements.

En aquest sentit, l'experiència és important per poder fer de manera correcta els tractaments. Aquest és un de les principals actius dels tècnics d'Agricamp, que tot i que són els clients qui han d'aplicar-los, l'empresa es responsabilitza de controlar que el procés evolucioni adequadament.

Les plagues més comunes a la via pública, per exemple, són les de pugó -que deforma les fulles, transmet virus o segrega melassa que embruta els carrers i els cotxes-, de cucs de terra, d'àcars o de cotonet, entre d'altres. D'altra banda, en general les més perjudicials són les plagues vingudes de fora, com la de l'escarabat morrut, que mata les palmeres, o la del cuc tuta absoluta, que danya les tomateres. Per combatre aquestes i les altres plagues s'usen o bé depredadors, com les marietes, o bé paràsits.

D'altra banda, els tractaments amb insectes s'usen en el 70% dels cultius intensius, com hivernacles, mentre que no s'han introduït en els extensius, ja que serien inviables en tractar-se de conreus de gran extensió.

Insectes autòctons però criats arreu del món

Els insectes que utilitza Agricamp arriben de la multinacional Syngenta, amb base a Anglaterra. Es crien, però, a països d'arreu del món, com per exemple el Canadà, Turquia o Holanda, ja que les característiques pròpies de cada zona afavoreixen la reproducció d'unes o altres espècies. Els insectes arriben a Vilamalla en 48 hores des que els demanen, i els serveixen als clients amb el mateix termini com a màxim. 'Són éssers vius i tenen dates límits per sobreviure, amb l'aliment just per al transport', explica Bahí.

Les maduixeres del Maresme, unes de les primeres beneficiades

Agricamp va néixer el 1975 amb una oficina a Figueres i un magatzem a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). Més endavant, però, va unificar les instal·lacions en una sola nau d'uns 1.000 m² al polígon industrial del Pont del Príncep de Vilamalla, i a aquest espai es van afegir l'any passat 300 m² d'un magatzem a Vic. D'altra banda, compten amb dotze professionals, la majoria d'ells treballadors de la nau de l'Alt Empordà.

Dedicada a la distribució de productes fitosanitaris, adobs i llavors, i a l'assessorament tècnic relacionat amb productes fitosanitaris, llavors o nutrició, entre d'altres, el 1998 va començar a treballar amb insectes beneficiosos en cultius d'hivernacles, hortícoles i plantes ornamentals. Més endavant, el 2003, van iniciar aquests tractaments en cultius a l'aire lliure i a la via pública, amb uns resultats molt més eficaços en alguns casos que els productes químics, i més respectuosos amb el medi ambient.

Un dels exemples dels inicis que demostrava el bon funcionament de la lluita biològica va tenir com a escenari el Maresme, on es feien vuit tractaments químics per setmana per combatre l'aranya roja de les maduixeres sense aconseguir resultats. Finalment van introduir els insectes, amb un èxit tan acaparador que va fer desaparèixer els insecticides per a àcars.

Agricamp va ser la primera empresa en usar insectes per combatre plagues de les comarques gironines i una de les pioneres de Catalunya. Utilitzen el seu servei una quarantena d'ajuntaments, la majoria dels quals de les comarques gironines. També n'hi ha de la demarcació de Barcelona, però, com el mateix consistori de la capital catalana, a la vegada que serveixen a la demarcació de Lleida i Tarragona a través de col·laboradors. De moment descarten expandir-se a l'estat espanyol o a la resta del món, ja que Syngenta ja té els seus distribuïdors repartits arreu.

Serveis específics per a cada client

Aquesta empresa de Vilamalla va facturar el 2009 4,6 milions d'euros (MEUR), superant una crisi que 'es va notar, però no tant com en d'altres sectors', explica Bahí. Preveuen augmentar-la el 2010 un 5%, gràcies a la introducció de nous productes fitosanitaris, de nous ajuntaments que recorren als tractaments amb insectes, o dels serveis que presten amb una màquina adquirida recentment que sulfata camps guiada per un GPS. En aquest sentit, Bahí destaca que Agricamp ofereix serveis 'molt individualitzats per a cada client, tant en cereals com amb insectes'. 'No es fan aplicacions massives sense saber quin resultat donarà', conclou el gerent de l'empresa.

· Article publicat a Diari de Girona el 23.09.2010