Insectes per combatre plagues d'insectes

Insectes per combatre les plagues
d'arbres i conreus a Girona

L'empresa Agricamp de Vilamalla fa més de deu anys que introdueix espècies beneficioses en hivernacles i horts

Combatre plagues d'insectes amb l'ús d'altres insectes és possible. Així ho demostra l'empresa Agricamp de Vilamalla (Alt Empordà), que fa més de deu anys que introdueix espècies beneficioses en hivernacles, horts o arbres de la via pública, entre d'altres. És el que es coneix com a lluita biològica, cada cop més acceptada per ser més respectuosa amb el Medi Ambient que els productes químics, i per una major efectivitat en alguns casos. Els de Girona, Figueres, la Bisbal d'Empordà o Banyoles es troben entre la quarantena d'ajuntaments que utilitzen aquests serveis d'Agricamp, que l'any passat va arribar a una facturació de 4,6 milions d'euros, i tot i la crisi aquest any preveu augmentar-la en un 5%.

Quan l'únic sistema per combatre les plagues dels arbres urbans eren els productes químics, els ajuntaments es trobaven que en alguns casos havien de demanar als veïns que tanquessin les finestres pels efectes nocius dels tractaments. Això, però, ja ha quedat enrere gràcies a la introducció d'insectes autòctons que fan aquesta funció de neteja d'una manera natural. A part, és un sistema més eficaç i selectiu, ja que la fauna perjudicial s'arribava a fer resistent als productes químics, i els insecticides solien matar més d'una espècie. 'Nosaltres només augmentem la concentració d'organismes per tenir un control de la plaga', sintetitza el gerent d'Agricamp, David Bahí.

'Mediambientalment aquest sistema està molt ben vist', ja que 'tot és fauna autòctona', explica Bahí. També, se soluciona el problema del reciclatge dels envasos dels productes químics, entre altres avantatges. Com a punts febles d'aquesta lluita biològica, però, hi ha el fet que alguns plaguicides afecten aquests enemics naturals, així com que els resultats no són tan ràpids, ja que requereixen un exhaustiu estudi biològic de la planta i els insectes i uns bons coneixements.

En aquest sentit, l'experiència és important per poder fer de manera correcta els tractaments. Aquest és un de les principals actius dels tècnics d'Agricamp, que tot i que són els clients qui han d'aplicar-los, l'empresa es responsabilitza de controlar que el procés evolucioni adequadament.

Les plagues més comunes a la via pública, per exemple, són les de pugó -que deforma les fulles, transmet virus o segrega melassa que embruta els carrers i els cotxes-, de cucs de terra, d'àcars o de cotonet, entre d'altres. D'altra banda, en general les més perjudicials són les plagues vingudes de fora, com la de l'escarabat morrut, que mata les palmeres, o la del cuc tuta absoluta, que danya les tomateres. Per combatre aquestes i les altres plagues s'usen o bé depredadors, com les marietes, o bé paràsits.

D'altra banda, els tractaments amb insectes s'usen en el 70% dels cultius intensius, com hivernacles, mentre que no s'han introduït en els extensius, ja que serien inviables en tractar-se de conreus de gran extensió.

Insectes autòctons però criats arreu del món

Els insectes que utilitza Agricamp arriben de la multinacional Syngenta, amb base a Anglaterra. Es crien, però, a països d'arreu del món, com per exemple el Canadà, Turquia o Holanda, ja que les característiques pròpies de cada zona afavoreixen la reproducció d'unes o altres espècies. Els insectes arriben a Vilamalla en 48 hores des que els demanen, i els serveixen als clients amb el mateix termini com a màxim. 'Són éssers vius i tenen dates límits per sobreviure, amb l'aliment just per al transport', explica Bahí.

Les maduixeres del Maresme, unes de les primeres beneficiades

Agricamp va néixer el 1975 amb una oficina a Figueres i un magatzem a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). Més endavant, però, va unificar les instal·lacions en una sola nau d'uns 1.000 m² al polígon industrial del Pont del Príncep de Vilamalla, i a aquest espai es van afegir l'any passat 300 m² d'un magatzem a Vic. D'altra banda, compten amb dotze professionals, la majoria d'ells treballadors de la nau de l'Alt Empordà.

Dedicada a la distribució de productes fitosanitaris, adobs i llavors, i a l'assessorament tècnic relacionat amb productes fitosanitaris, llavors o nutrició, entre d'altres, el 1998 va començar a treballar amb insectes beneficiosos en cultius d'hivernacles, hortícoles i plantes ornamentals. Més endavant, el 2003, van iniciar aquests tractaments en cultius a l'aire lliure i a la via pública, amb uns resultats molt més eficaços en alguns casos que els productes químics, i més respectuosos amb el medi ambient.

Un dels exemples dels inicis que demostrava el bon funcionament de la lluita biològica va tenir com a escenari el Maresme, on es feien vuit tractaments químics per setmana per combatre l'aranya roja de les maduixeres sense aconseguir resultats. Finalment van introduir els insectes, amb un èxit tan acaparador que va fer desaparèixer els insecticides per a àcars.

Agricamp va ser la primera empresa en usar insectes per combatre plagues de les comarques gironines i una de les pioneres de Catalunya. Utilitzen el seu servei una quarantena d'ajuntaments, la majoria dels quals de les comarques gironines. També n'hi ha de la demarcació de Barcelona, però, com el mateix consistori de la capital catalana, a la vegada que serveixen a la demarcació de Lleida i Tarragona a través de col·laboradors. De moment descarten expandir-se a l'estat espanyol o a la resta del món, ja que Syngenta ja té els seus distribuïdors repartits arreu.

Serveis específics per a cada client

Aquesta empresa de Vilamalla va facturar el 2009 4,6 milions d'euros (MEUR), superant una crisi que 'es va notar, però no tant com en d'altres sectors', explica Bahí. Preveuen augmentar-la el 2010 un 5%, gràcies a la introducció de nous productes fitosanitaris, de nous ajuntaments que recorren als tractaments amb insectes, o dels serveis que presten amb una màquina adquirida recentment que sulfata camps guiada per un GPS. En aquest sentit, Bahí destaca que Agricamp ofereix serveis 'molt individualitzats per a cada client, tant en cereals com amb insectes'. 'No es fan aplicacions massives sense saber quin resultat donarà', conclou el gerent de l'empresa.

· Article publicat a Diari de Girona el 23.09.2010