Arbres monumentals del Ripollès

Una proposta de catàleg
d'arbres monumentals del Ripollès

En les darreres setmanes he publicat en el setmanari El Ripollès una sèrie d'articles sobre arbres monumentals. Ofereixo aquí una versió diferent, agrupant els exemplars i les localitzacions de diferents manera, amb algunes noves informacions i dades. El darrer article de la sèrie de setze va publicar-se el 25 de febrer de 2010.

Imatge: Una foto de despedida a un dels arbres monumentals més importants del Ripollès i de Catalunya, el roure de Vilardell, a Ribes de Freser, malahuradament abatut per la metereologia el passat 24 de gener de 2009.

El concepte d'arbres monumentals

Hi ha una mesura legislativa catalana, de l’any 1987, que permet protegir certs exemplars d’arbres, que per la seva rellevància, excepcionalitat dins de l’espècie, edat, història o particularitat científica, mereixen una protecció. La mesura permet catalogar arbres monumentals, en general i a nivell de Catalunya i arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local.

A Espanya, ja l’any 1917 es va fer un catàleg d’arbres notables “concerniente a parques nacionales y lugares de interes nacional”.

Es poden catalogar arbres que per les seves mesures excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, historia o particularitat científica, mereixen una especial protecció. Bàsicament, del que es tracta es protegir els arbres que es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora.

Uns anys desprès es va veure la necessitat d’establir altres nivells de protecció. Així es van publicar els decrets 47/88 i 120/89 sobre declaració d’arbres i arbredes d’interès comarcal i local i que faculten als consells comarcals i als ajuntaments per fer aquestes declaracions.

Els decrets són els següents:
• Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals (DOGC 857, 29-06-87).
• Decret 47/1988, 11 de febrer, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local (DOGC 961, 04-03-88).
• Decret 120/1989, 17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals, d’interès comarcal i local (DOGC 1150, 02-06-89).

Al Ripollès aquestes mesures de protecció han estat poc emprades. Amb data de desembre de 2008 hi havia a la comarca vuit arbres monumentals, als que cal afegir cinc arbres i 3 arbredes d'interès local (a Ripoll). Un total, doncs, de 13 arbres i 3 arbredes. Molt poca atenció si tenim en compte el valor de la massa arbòria del Ripollès.

Però també dins d’aquesta concepte es poden protegir arbres que han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D'altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc. N'hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols. Símbols d'una família, d'un poble, d'un país, d'una idea .... D'una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció. Els exemples podrien ser el llorer de Vinyoles d’Oris, relacionat amb mossén Jacint Verdaguer.

En el Ripollès hi ha actualment sols vuit arbres dins d’aquesta protecció legislativa (veure la taula d’“Arbres i arbredes monumentals” a la pàgina web del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya).

Es tracta de l’avet de la Baga de la Berruga, dit també dit Avet del pla dels Prats (Campelles), l'avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles), l'avet del Torrent de la Comella (Planoles); els roures d’Engelats (Campelles), de Vilardell (Ribes de Freser) i de Perramon (Ribes de Freser) i el Roure Galanic (Les Llosses), i el grèvol de Ventolà (Ribes de Freser).

Imatge: Portada del llibre de Ramon Vinyeta que recull bastants exemplars d’arbres monumentals del Ripollès.

Però una revisió de la bibliografia tampoc ens millora el rànquing. Ramon Vinyeta va publicar en el seu moment el llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985), i el nombre d’exemplars ripollesos augmenta un xic, però sense cap esclat important.

Sembla, d’entrada una relació minsa, un resultat molt pobre, tenint en compte la massa arbòria ripollesa, amb molta zona boscosa. Per exemple, de la comarca d’Osona n’hi ha una trentena de catalogats.

I com veurem en els propers capítols d’aquesta sèrie, la relació ripollesa ha patit en els darrers anys pèrdues significatives.

Però cal analitzar històricament la situació per fer una valoració acurada.

El concepte d’arbre monumental té unes limitacions. Els arbres monumentals moltes vegades estan situats al costat de grans mansions o cases pairals. Els arbres monumentals moltes vegades són símbols.

I cal tenir molt present que al Ripollès, les grans cases pairals no abunden i que els boscos ripollesos foren objecte d’una explotació molt important durant la gran època de les fargues.

Durant una etapa els pagesos benestants varen agafar la costum de plantar arbres provinents d’altres països i latituds, i avui són símbols botànics. Un cas emblemàtic són les sequoies del Montseny plantades durant el segle XIX (per exemple els exemplars de Can Casades de Santa Fe).

I dins d’aquest concepte d’arbre monumental no és té en compte conjunts d’arbres, masses boscoses concretes, o arbres singulars, que es distingeixen per alguna cosa inusitada o posseir determinades qualitats.

En aquest cas, es tracta d’arbres que no destaquen principalment per les seves dimensions extraordinàries, sinó que ho fan per les peculiaritats que presenten. Això fa referència entre altres casos a trobar arbres en altituds o substrats que usualment no es troben, espècies que presenten unes dimensions diferents a les que normalment prenen (ja sigui d’alçada, diàmetre, etc.) En resum, espècies amb raresa botànica.

El concepte d’arbre monumental, doncs, té molt de subjectiu, sense uns criteris per definir quines espècies tindran aquesta raresa botànica respecte d’altres.

Moltes vegades hi ha grans arbres situats en mig de boscos, que tenen un gran valor, però que la seva manca d’isolament, no els fa destacar. En el cas del Ripollès, trobem, com veurem en els següents capítols bastants arbres en aquesta situació.

I més enllà d’arbres monumentals, al Ripollès tenim molts boscos, on la presència de grans arbres, de molts arbres d’una remarcable importància, li confereixen una particularitat molt remarcable.

Una primera llista d'arbres monumentals del Ripollès, confeccionada per mi i pendent de posteriors addicions és:

Catalogats :

Avet de la Baga de la Berruga, dit també dit Avet del pla dels Prats (Campelles)
Avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles)
Avet del Torrent de la Comella o de la Cometa o avet gros de la forn de la calç, (Planoles)
Roure (Quercus humilis) d’Engelats (Campelles)
(Desaparegut) Roure (Quercus petraea) de Vilardell (Ribes de Freser)
Roure de Perramon (Quercus humilis)(Ribes de Freser).
Roure Galanic (Quercus humilis)(Llimòs, Les Llosses)
Grèvol de Ventolà (Ribes de Freser).

Altres arbres interessant susceptibles de ser considerats monumentals :

(Desaparegut) Faig de la Tomba, pla de Marenyol (Llaés, Ripoll)
Coníferes de can Vaquer, els Brucs, Ripoll.
Avets de La Solana del Ter, els Brucs, Ripoll.
Cedres, casa del director de la Colònia Botey, Ripoll.
Til·ler del passeig del mestre Guich, Ripoll.
Xipresos centenaris del cementiri de Ripoll
Llorer del Grup escolar Joan Maragall, Ripoll
Cedres del Grup escolar Joan Maragall, Ripoll
Plàtans del passeig Ragull, Ripoll.
Plàtans del pas a nivell, Ripoll.
Lledoner (Celtis australis) d’El Puig dels Brucs, Ripoll.
Roure (Quercus humilis) del Mir, els Brucs, Ripoll.
Roure (Quercus humilis) d’Estiulella, a can Noguera, Ripoll.
Roure (Quercus humilis) de La Barricona, Ripoll.
Faig Gros de sant Amand
(Desaparegut) Faig mort del coll de Jou
Roure d’El Guixer, a la vall del Caganell, Ripoll.
Llorer d’El Guixer, a la vall del Caganell, Ripoll.
Noguer de can Buelo, Ripoll
Alzina del Capelló (Quercus ilex) a l’hostal de La Serra, Llaés, Ripoll.
Alzina Bifurcada, al Prat de Dalt de La Vila de Llaés, Ripoll.
Alzina Rodona, de La Vila de Llaés, Ripoll.
Roureda (Quercus humilis) de La Vila de Llaés, Ripoll.
Boixeda (Buxus sempervirens) al Prat de Dalt de La Vila de Llaés, Ripoll.
Llorer de La Vila de Llaés, Ripoll.
Roure de l’església de Sant Vicenç del Puigmal o del Bofí.
Fageda del Bonbac o del Barretó, obaga del Puig de Sant Jaume, Llaés, Ripoll.
Faig de la font de l'Obi, Vallfogona.
Vinya d’Aranyonet, Gombrén
Pi centenari de can Carles, Les Llosses.
Pi rodó de can Carles, Les Llosses.
Pi Gros del pla de Bou, Campsor, les Llosses.
Roure del coll de Jolis, Campsor, les Llosses.
Boixos del cementiri de Santa Eulàlia de Viladonja, les Llosses.
Roure Arrugat de Santa Maria de les Llosses
Faig de Santa Margarita de Vinyoles.
Faigs de la baga de Mordolar, entre els coll de Faig General i Palomera.
Roure de la Salve, Gombrén.
Roure Gros de Salarsà
Cirerer de can Bola, camí d’El Graell, Molló
(Desaparegut) Avet de Fabert
Avets del passeig Maristany 14, Camprodon.
Avets del passeig Maristany 8, Camprodon.
Faig del pla del Faig, Baga del bosc de la Planella, Vilallonga de Ter.
Pi de les Set Branques, circ d’Ull de Ter, Setcases.
Salze de Bassaganya, Sant Martí d’Ogassa.
Salze de can Pubill, Sant Martí de Surroca.
Castanyer de Campelles
Desmai de Campdevànol

Un petit resum estadístic ens fa una evident la realitat:

Dels catalogats: 3 avets
4 roures
1 grèvol
Localització: 7 arbres de la vall de Ribes i 1 del Baix Ripollès (les Llosses).

El resum crític dels arbres catalogats seria; Molt poca varietat botànica i excessiva concentració en una zona del país.

Dels no catalogats (50 arbres)
8 faigs o fagedes
5 avets o avetars
2 cedres o grup de cedres
3 boixos o boixedes
3 llorers
10 roures o rouredes
3 alzines
4 pins
1 castanyer
1 desmai
1 til·ler
1 cirerer
2 plàtans
1 lledoner
1 noguer
1 vinya
2 salzes
Localització:
1 de la vall de Ribes
42 del baix Ripollès (9 de Ripoll, més 3 als Brucs, 10 de Llaés, 1 a Sant Amand, 1 a la vall del Ter i 1 a la vall del Freser), 2 a la vall del Caganell, 7 de les Llosses, 3 de Gombrén, 3 d'Ogassa-Surroca, 1 a Campdevànol i 1 a Vallfogona.
i 7 de la vall de Camprodon.

El resum crític dels arbres de la proposta de catàleg ampliat seria: Més varietat botànica, excessiva concentració al baix Ripollès.

Però abans de començar aquest republicació, amb data d'agost de 2010, voldria fer un llistat d'arbres que no he esmentat en aquest articles però que caldria afegir si obtenim informació sobre ells:

- Roure escapçat al Bac de la Roca, entre la Colònia Jordana i Sant Joan de les Abadesses.
- Pi Gros de Clarella, en el camí de Maiols des de Comallevosa.
- Roure d'Estiutla del Serrat, a Campdevànol.
- Roure de Vallespirans (desaparegut).
- Teix de Can Quilet (Vallfogona)

Molt segurament, fent una repàs exhaustiu del plànols més modern de l'Alpina, podríem afegir altres arbres monumentals.

Algú vol fer aportacions?

Voleu donar informacions i fotografies sobre aquests i altres arbres?

Podeu escriure allagosteraf@gmail.com

Antoni Llagostera Fernández

· Article publicat a Scriptorium Ripollès el 11.03.2010

Figueres empenyalades de Mortitx

Una visita imprudent

En el crull de la calcarenita i la dolomia, al bater de sol, sense terra, es revinclen orgulloses les figueres de penyal.

Són figueres bordes, pàries de fulles i fruits menuts. Els fruits són poc sucosos, però dolços i aromàtics, i el seu interior és com el més sintètic dels fúcsies.

Casa seva és Mallorca-Mitja, al regne de Mortitx.

Donen redós i ombra a l’endèmic xorrec.

Xorrec: Sylvia balearica

Rafel Mas, 6 de setembre de 2010

Projecte de Justícia Ecològica Global

Boscos i justícia

Global Justice Ecology Project explora i exposa les causes interrelacionades de la injustícia social, la destrucció ecològica i la dominació econòmica amb l'objectiu de construir ponts entre la justícia social, la justícia ambiental i els grups ecologistes de justícia per a enfortir els seus esforços col.lectius. En aquest marc, els nostres programes se centren en els drets dels pobles indígenes, la protecció dels boscos nadius i la justícia climàtica. Utilitzem la qüestió del canvi climàtic per demostrar aquestes interconnexions. Projecte Global d'Ecologia Justícia és el Punt Focal d'Amèrica del Nord de la Coalició Mundial pels Boscos.

Cal la vostra signatura aquí, clicau:

Dels boscos de Madeira

L'illa de la Fusta

És evident que els boscos constitueixen un dels trets distintius i característics de Madeira, fins el punt que un dels seus components –segurament, el més útil des de la pragmàtica visió de João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira, els primers navegants portuguesos que hi desembarcaren el 1419—va acabar donant nom a l’illa. Però ja abans, almenys des del segle XIV, aquesta apareixia esmentada en diversos atles i documents --junt amb les veïnes Desertes i Porto Santo—sota els noms de Legname, Ligname o Leiname, problement derivats també de “legna”. Hui sabem --alguns— que els boscos són molt més que fusta, i han estat ells (i, en particular, la meua reconeguda fascinació per les laurisilves macaronèsiques, de les quals ja he parlat en un altre lloc), la causa principal del meu interés en conéixer Madeira. Per això, em permetreu que tanque aquesta série d’entrades –que tampoc no convé abusar de la vostra benevolència-- amb quatre ratlles sobre el que constitueix, des del meu punt de vista, un dels majors tresors naturals que encara hui, i malgrat tot, guarda Madeira: la seua floresta laurissilva, joia biològica i Patrimoni Mundial.

Principals hàbitats de Madeira, estrets de la pàgina Madeira Gentes e Lugares, de recomanable visita. En verd més clar, la distribució actual de la laurisilva a l'illa.

No m’estendré, però, en descripcions sobre les característiques i peculiaritats d’aquest bosc singular; són moltes les pàgines on podeu trobar-ne complida i detallada informació, tant pel que fa al cas específic de Madeira, com per a la resta d’illes de la Macaronèsia on encara apareixen retalls més o menys ben conservats d’aquestes formacions relíctiques i excepcionals. Si és d’aquesta illa que parlem, em permet suggerir-vos una visita al magnífic blog “Árvores da laurissilva”, un projecte didàctic en el qual podeu trobar una senzilla però precisa descripció de les principals espècies que configuren el bosc, com també un breu estudi sobre les característiques i distribució d'aquest. També són interessants les pàgines de Madeira Nature o de WWF, per esmentar-ne només un parell, mentre que per a una introducció més general a la riquesa vegetal de l’illa, pot consultar-se per exemple aquest article de la pàgina Rincones del Atlántico. Des d’una perspectiva més excursionista, i entre la també abundant informació, pot ser interessant escomençar per fer una ullada al portal de Turisme de Madeira, en el seu apartat dedicat al senderisme.

Tal i com he dit en les entrades anteriors, les circumstàncies no m’han permés gaudir d’aquests espectaculars paisatges illencs tant com haguera volgut. Però almenys he tingut ocasió de poder caminar per algunes de les àrees on encara apareixen retalls interessants d’aquest ecosistema, entre elles les conegudíssimes levadas que discorren a prop de Rabaçal i Ribeiro Frio. Tot i ser, també, dues zones molt visitades per caminants i turistes, una i altra permeten fer-se una idea consistent sobre les peculiaritats d’aquest bosc i d’altres ecosistemes característics de l’illa --com les brugueres de muntanya--, com també d’algunes de les espècies de flora i fauna més característiques: és molt fàcil veure en aquestes àrees animals com l’endèmic colom de Madeira (Columba trocaz), el pinsà (Fringilla coelebs ssp madeirensis) o les confiadíssimes sargantanes (Podarcis dugesii), també endèmiques i omnipresents per tota l’illa.

En tot cas, poder fer un passeig per les ombrívoles, humides i antiquíssimes laurisilves, acompanyat pel soroll de l’aigua de les fonts i séquies i emmarcat per la boira dels cims i el blau de la mar, m’ha tornat a semblar un d’aquells plaers íntims i intensos dels què saps que voldràs tornar a gaudir sempre que la vida t’ho permeta. Tant de bo, i que no tarde massa. I vostés que ho vegen.

Pep Nebot Cerdà

· Article publicat a La línia de Wallace el 03.09.2010

La glosa figueral den Mateu Xurí

Festa del Sequer

Agulla, alacantina,
andreva, albacor, hivernenca,
de tres esplets, martinenca,
coll de dama, algerina,
bordissot blanc, martina,
de la roca, paratjal,
de la senyora, verdal,
brocalet, jorba, masclenya,
alenyana, de la penya,
morisca, blava, verdal...

Diari de Balears

Fotos JV4set10

Arbres de Vicent Andrés Estellés

Diada d'Estellés 2010

Homenatge blocaire al poeta Vicent Andrés Estellés
En l'aniversari del seu naixement


Demà serà una cançó

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.
Pere March

Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?— del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

1971
Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés


Postal

D'ells ahunits surt amor, d'algun acte.
Ausiàs March.

Arbres de l'Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d'agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d'agraïment
perquè t'havia dit que et volia i m'havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un fesmil en una mà; recorde
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés


Cançó de la lluna

La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.

Vicent Andrés Estellés

Versió de Joan Amèric :



Les acaballes de Catul

IX

....

M'he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d'una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d'albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d'adelerada gràcia.
Molt l'he estimat, molt més l'he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l'esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l'altra mà, al meu acte.

Vicent Andrés Estellés


*

Em quedaria
a l'ombra d'uns geranis
o d'una parra.

Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.
"Estivella"

*
Vicent Andrés Estellés


Cançó de bressol

Ai, mumare meva,quin fretet que tenc...
J. Vidal Alcover

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Octubre, 1953

Vicent Andrés Estellés

Interpretat per Araceli Banyuls :



Ram diürn

La flor del taronger

Pública flor i publicat enigma,

pública flor del taronger, de pètals
d'algun antic calendari de pedra,
principi dens, remotíssim, perdut,
oh flor del sí, oh flor sagramental!
Arriba març: com un vedell arribes
atarantant els matins del meu poble.
Molt has torbat la meua adolescència
i encara més la meua maduresa.
Olor dels horts, preponderant, total,
que convocaves guitarres molt dolces,
aigua del rec, fertilitats incògnites.

El meu cant ol a flor de taronger,
com el meu cos, tota la meua vida.

Segell, anell, lenta olor que penetres
cambra i cervell i te'n duus els amants
a fer l'amor i fer les seues coses,
olor profunda i rica en savieses.

Per ella sols, tan sols per ella, dic
el compromís de tornar altre jorn:
que creuarà els carrers del meu cant
com ha creuat tota la meua vida.

Un pam més alt que el més alt, arribava
la seua olor de vida i descendència.

Vicent Andrés Estellés


Vora el barranc del Carraixet
hi ha un taronger d'amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d'una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada
i les rebentades pupil·les.

...

Vora el barranc del Carraixet.
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits
tenebroses, els assassinats de
la terra. La llum puja com la
bandera, puja la bandera del
sol, puja com un puny, com una
sang, vora el barranc del Carraixet.

...

Vora el barranc del Carraixet
alena un poble, persevera
i confia en la llibertat
dels dies i de les banderes.
Vora el barranc del Carraixet
s'aixeca una barricada
coronada de falçs invictes,
segellada amb la sang d'un poble...

...

Vora el barranc del Carraixet,
torna el camí de la lluita:
alliberem la nostra terra
de tota mena de traïdors.
Pujarà el sol a les murades,
i mirarem tota la terra
alliberada, intensa i nostra
vora el barranc del Carraixet.

(Gran oratori pels morts valencians de la postguerra)

Vicent Andrés Estellés


Vicent Andrés Estellés
- Burjasot, 4 setembre 1924 - Valencia, 27 març 1993 -

· Fotos: F. Mas ·

· Participants a la Diada d'Estellès ·

Tala d'arbres al barri de Cappont

Crítiques de veïns i Ipcena per una tala d'arbres

Vista en primer pla del tronc d'un dels arbres talats
i, al fons, altres arbres tallats.

L'associació de veïns de Cappont i l'entitat ecologista Ipcena van denunciar aquest dijous la tala de cinc arbres a la plaça de Sant Joan de Mata del barri Cappont de Lleida, que està sent reformada. El president de l'associació de veïns, Francesc Castells, va lamentar la tala i va assegurar que els arbres estaban "perfectament". Joan Vàzquez, d'Ipcena, va anunciar que han presentat una denúncia a la regidoria de Medi Ambient, perquè l'ordenança de patrimoni natural exigeix protegir els arbres. La Paeria va explicar que la plaça tenia tretze arbres en total i que tenen problemes de sustentació perquè les arrels tenen poca profunditat. Al retirar una placa de formigó, un es va desplomar i quatre més van ser talats per seguretat. La resta han pogut ser salvats, tot i que amb mesures extra de subjecció. Ipcena també denuncia que es talen arbres a Camp de Mart.

· Article publicat a Segre.com el 03.09.2010

El Teix bimilenari de Fortingall

L’Arbre més vell del que es té notícia a Europa

El Teix de Fortingall (en anglès, Fortingall Yew) és un vell teix (Taxus baccata) que es troba en un pati al poble de Fortingall, a la regió de Perthshire, a Escòcia. Durant molt temps es va estimar que la seva edat havia d'estar entre els 2000 i els 5000 anys; investigacions recents tendeixen a situar-ho en el límit inferior, és a dir, entorn dels 2000 anys d'edat. Això seguiria convertint-ho no obstant en l'arbre més vell del que es té notícia a Europa.

El teix no té un aspecte espectacular: no és molt alt, i el seu tronc, abans gegantesc (tenia 16 metres de circumferència en 1769) es troba ara separat en diferents tiges, fent l'efecte de ser diversos arbres més petits. Això es deu al fet que durant el segle XIX es va establir el costum de portar-se petites estelles del seu tronc com a “souvenir”, encara que també influeix el natural declivi del propi arbre, de manera que el centre del tronc està ara arran de terra.

Malgrat la seva edat i dels atacs soferts, el teix està aparentment en bon estat i podria tenir per davant diversos segles més de vida. Actualment es troba protegit per un clos no gaire alt, amb unes reixes, que no permet apropar-se però sí poder observar i fotografiar.

Benet Coll. Arenys de Mar

Arenyautes.cat/Tercerol

· Article publicat a Tercerol el 31.08.2010

Haurem d'encadenar-nos als arbres

El Guinardó es queda sense arbres

Els arbres del Guinardó sempre han alleujat l'esforç de pujar per alguns carrers. Fa dos anys, després de l'avaria de Fecsa-Endesa del passeig de Maragall, es van talar diversos exemplars a Escornalbou, Xiprer i la rambla de Volart, sense que Parcs i Jardins els hagi reposat. Aquest estiu, a causa de les obres de la ronda del Mig, s'han suprimit uns 60 arbres més sense haver consultat els veïns. Haurem d'encadenar-nos als que queden...

A. M. López Robles

· Fotodenúncia publicada a El Periódico del 01.09.2010

Jornades sobre la garrofera a Xiva

Jornades dedicades a la garrofera a Xiva

La localitat de Xiva (Foia de Bunyol, País Valencià) celebrarà els dies 4 i 5 de setembre unes jornades dedicades a la garrofera, un arbre típicament mediterrani del que es conserven bells exemplars singulars a Espanya. Organitzades per la Plataforma per a la Conservació i Recuperació de la Serra de Xiva, pretén reivindicar la importància d'aquesta espècie emblemàtica.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el paisatge xivà. Aquest arbre humil però elegant, curtit en mil batalles, venerat per totes les civilitzacions mediterrànies, ha estat testimoni fidel durant segles d'infinites històries contades per famílies i jornalers, sota la seua densa ombra.
Cada final de l'estiu ens regala la seua preuada collita, uns fruits que encara avui s'utilitzen per a innombrables usos alimentaris, medicinals i altres indústries derivades.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial. No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge quasi sense adonar-nos i amb elles una part important de la nostra història.
La garrofera és un dels elements més propis i autèntics que conformen el nostre paisatge; una veritable i desconeguda devesa del secà valencià que ocupa encara avui milers d'hectàrees. L'equivalent als boscatges de castanyers i surers de l'oest peninsular.
Molts d'aquests arbres, tenen fet i fet unes dimensions i longevitat extraordinàries, fet pel qual no és d'estranyar que alguns exemplars hagen estat inventariats en catàlegs d'Arbres Monumentals. No obstant això, poden superar el centenar les garroferes diverses vegades centenàries amb perímetres superiors a sis metres de corda que poden incloure's entre els més valuosos arbres de l'aquest peninsular. Són, sens dubte, els nostres veïns més ancians.
No obstant això, les nostres velles i estimades garroferes desapareixen del nostre paisatge, quasi sense adonar-nos i amb elles, una part important de la nostra història.
Els garroferars del terme de Xiva ocupen actualment una de la majors extensions a nivell mundial incloent arbres d'extraordinàries dimensions.
El dissabte dia 4 de setembre s’inaugurarà una exposició dedicada a la garrofera i el seu entorn, dedicada a les gents -moltes d'elles encara vives- que amb la seua manyaga i cura han fet possible la conservació d'aquest llegat de incommensurable valor. També haurà unes xerrades impartides per experts per a debatre sobre el futur econòmic del cultiu sota el context agrícola i també per a aprofundir en la seua importància cultural i mediambiental.

Programa

- Dissabte dia 4 de setembre:
Saló d'Actes de l'Ajuntament de Xiva.

Xerrades:

18’00 h.
• Ferran Zurriaga i Agustí. “La garrofera: devesa del secà valencià”.
• Joan Tous Martí: “Present i futur del cultiu de la garrofera”.

19’00 h.
Taula rodona - col·loqui obert:
“La importància ecològica i agroforestal de la garrofera ”.

Teatre Municipal Astoria:
20’00 h. Inauguració de l'exposició “El país de les garroferes centenàries”.

- Diumenge dia 12 de setembre:
8’00 h. Excursió al bosc “la cabahonda”. Realitzarem un recorregut pel bosc mediterrani, visitarem antigues construccions en pedra seca i, per descomptat, garroferes multicentenaries.

· Article publicat a RuNa el 07.08.2010

Garroves de 15 quirats i de cada vegada seràs més pobre

La pèrdua del valor de la garrova

M’he assabentat de que enguany la garrova es paga molt poc, només a 16-18 cèntims d’euro el quilogram (fa uns anys s’arribà a pagar a més de 80 cèntims). I la pregunta que m’ha vingut al cap és: Qui marca el preu de la garrova?...el preu del garroví?... i qui posa el preu al garroví?

M’han contat el cas d’una de les Cooperatives Agrícoles de l’illa de Mallorca. Han hagut de sol·licitar un préstec de 90.000 euros per poder pagar als productors locals una recol·lecció pressupostada a la comarca de 500 tones. El problema és que a la gent se l’ha de pagar, la gent vol cobrar aviat, necessita cobrar aviat, molts són pagesos o immigrants amb escassos recursos. La cooperativa ha d’exposar aquesta quantitat de doblers i quedar-se amb un estoc de garrova que no sap si se la compraran, que probablement no se la compraran. Una de les zones compradores de trencat de garrova (polpa sense garroví) era València, ara, havent eliminat molts de caps de bestiar, no la volen.

Per el que pogut entendre els productors entreguen la seva producció a les cooperatives que regulen el preu que es pagarà en funció del mercat i la sortida del producte. La producció del garroví està controlada per els comerciants nacionals, però el control del mercat internacional de la goma de garroví l’exerceixen 3 grans empreses multinacionals que controlen el 50% de la producció d’aquesta goma. Aquesta goma de garroví va ser el que va fer pujar el preu de les garroves en els darrers anys, però el preu del garroví baixa any rere any, debut a la competència que sofreix per part d’altres productes succedanis i artificials xinesos com ara la goma Guar, la Cassia i la Tara. I aquest desplaçament es dona malgrat la millor qualitat i propietats organolèptiques de la goma de garroví.

El rendiment de les garroves mallorquines pot arribar al 15% en garroví, és un bon rendiment. Una garrova te uns quants quirats, unes quantes llavors o garrovins (cada llavor pesa aproximadament 0,19 grams, és a dir, un quirat). El terme quirat prové d’una antiga paraula grega keration (κεράτιον), que significa garrover. Les llavors de la garrova s’empraren antigament per pesar joies i gemmes ja que les seves llavors presenten una relativa uniformitat de pes entre elles. Els àrabs adoptaren aquesta nom per la unitat de massa i aquest va degenerar cap a quirat (quilate en castellà i quirat en català). El germen de garrofí s’empra a perfumeria, a la llet maternitzada, conserves, com a additiu per a explosiu. Amb la polpa es fan pinsos d’animals, la farina torrada és un excel·lent succedani del cacau (algú deu rebre per aquí també) i és un additiu molt important a gelats i alimentació. El garroví era un producte valuós fins fa poc.

A les nostres garroves a més, les ha sortit un competidor, les que provenen de Marroc, Algèria o Turquia, amb costos de producció més baixos que els d’aquí i això de vegades s’ha emprat per augmentar l’estoc i abaratir-ne el preu que es paga. El més fotut és que cada any la collita es paga pitjor i els pagesos han de seguir fent front a les despeses dels jornals per la recollida de les garroves, les de llaurar els garroverars i les d’adobs i exsecallades. No es cobreixen les despeses. Llavors que fem i què passarà amb els garroverars i ametllerars que tant agrada veure als turistes i que serveixen de paisatge i jardí als hotelers? Senyors/res, o es troba un remei o això s’acaba i la garriga s’ho engolirà tot.

Rafel Mas, Búger 31 d’agost de 2010