Una visita imprudent
En el crull de la calcarenita i la dolomia, al bater de sol, sense terra, es revinclen orgulloses les figueres de penyal.
Són figueres bordes, pàries de fulles i fruits menuts. Els fruits són poc sucosos, però dolços i aromàtics, i el seu interior és com el més sintètic dels fúcsies.
Casa seva és Mallorca-Mitja, al regne de Mortitx.
Donen redós i ombra a l’endèmic xorrec.
Xorrec: Sylvia balearica
2 comentaris:
La figuera, l'arbre que té l'aroma més dolç...
A Mortitx hi he pujat, però ja fa temps.Belles fotos.
Voldria fer una consulta:
tinc una figuera de coll de dama negre, les figues que he anat collint aquesta temporada, de fora semblen molt maques, però de dins al costat de la pell estan bé, però del centre són bastant fosques, marró, com podrit, de manera que les que surten així, les llencem. A què pot ser degut? Es pot fer alguna cosa per solucionar-ho i que ens les poguem menjar?
Gràcies per les vostres respostes!
Publica un comentari a l'entrada