Sota l’ombra d’una figuera

La bona ombra

És a l’estiu quan els caminaires sabem apreciar encara més la bona companyia del arbres al llarg de les nostres passejades. A ple sol un corriol obert que s’enfila cap al cim amb només matoll envoltant el trajecte ens pot fer suar la cansalada. Si trobem un sender on el brancatge dels arbres redueix la temperatura alguns graus la nostra remuntada esdevé sense dubte menys feixuga.

Per justificar el poema que ve a continuació, aquest passat cap de setmana d’onada de calor vaig reflexionar sobre un aspecte habitual que tenyeix la societat post-moderna: la intolerància a la frustració, la necessitat de revertir situacions desplaents de manera immediata.

Vet aquí com una figuera que em vaig trobar a tocar d’un caminet estret i extraordinàriament assolellat que voreja dues propietats agrícoles va segrestar uns instants el meu temps i la meva atenció.

I va quedar-me ben clar: quan gaudim de l’ombra hauríem d’aprendre a estimar els arbres que ens la donen.

Bon estiu!

Franc Guinart i Palet

19.06.2017 (Capellades)

Assedegat,

amb la cantimplora buida,

sota l’ombra d’una figuera,

espessa, ampla i generosa,

del Sol abrusador vaig amagar-me.

Insuportable, calor!,

si us plau, que torni l’hivern!!,

dels llavis va escapar-se’m.

Les fulles van caure al terra

i un vent de sobte glaçat

la meva pell va fuetejar.

De l’interior de l’arbre

una veu vaig escoltar:

Respira fons, amic meu,

és el teu temps i el teu camí,

per més que ho desitgis

no el pots avançar ni endarrerir.

Una rialla somorta va precedir

la lenta fusió de la gebrada,

les fulles van tornar a les branques

i un vas d’aigua molt fresca,

recollint mil gotes de fantasia,

als meus peus vaig trobar.

Franc Guinart i Palet

Capellades

19-06-2017