Pamboli amb figues flors albacors i pernil salat

Un plat d'estiu refrescant i deliciós

La figuera Albacor, Albacora o Bacorera fa més de mil anys que es cultiva a la Península Ibèrica i a les Illes Balears. El seu nom prové de l'àrab andalusí Al-Bakurah, que significa la primera fruita, la més primerenca, per les seves figues flors que maduren molt prest a finals de la primavera. Els nostres avantpassats musulmans, dels quals no n'hem d'estar gens envergonyits sino ben orgullosos, parlaven la llengua andalusí a tota la regió anomenada Al-Àndalus, que abarcava el sud de Catalunya i Aragó, tota València (Balansiya, en andalusí), Castella-La Manxa, Extremadura, Murcia (Mursiya, en andalusí) i tota Andalusia i des de l'Algarve portuguès (Al-Garb, en andalusí, que significa l'occident de l'Al-Àndalus) fins a les Illes Balears. Totes les llengües parlades actualment a la Península Ibèrica es vàren enriquir amb milers de paraules del dialecte andalusí que es parlava a Ibèria, que era una barreja d'àrab i llatí vulgar amb fortes influències de les antigues llengues celtibèriques. Paraules tant maques com albacor, emprada sobretot a València i les Illes Balears, són un llegat directe de l'andalusí.

La seva preparació ja no pot ésser més senzilla. Tot seguit us l'explic pas a pas.

Ahir la meva amiga Xesca Roig em va regalar aquestes fantàstiques figues flors albacors, albacores o bacoreres. Al meu hort tenc una figuera d'aquesta antiguíssima varietat, però enguany ha tengut molta peresa i només ha madurades quatre figues flors, mentre que la seva està carregada de fruites grosses i sucoses, com podeu apreciar a la imatge ampliant-la amb un doble clic.

Quan les vaig veure tant apetitoses em va entrar una gola grossa per tastar-les i se me va ocórrer preparar-me un dinar estiuenc de pamboli amb una tomàtiga Raf, figues flors albacors i pernil salat, que a Mallorca anomenam cuixot, tot regat amb un roi generós d'oli d'oliva verge.

Em vaig comprar una barra de pa i en vaig xapar mitja dins un plat llarg.

Per damunt hi vaig distribuir llenques de tomàtiga Raf, que era ben madura i desprenia un flaire deliciós. Tot seguit les vaig salar y regar amb un bon raig d'oli.

Vaig triar les figues flors més madures i les vaig tallar a llenques gruixadetes, distribuint-les per damunt la tomàtiga i regant-les amb un altre roi d'oli. Les figues s'han de menjar sense pelar. Just davall la pell hi concentren una gran quantitat de vitamines i antioxidants antienvelliment i anticancerígens. Ens donen benestar i ens allarguen la vida i no s'han de deixar perdre.

Finalment vaig completar el plat amb mitja dotzena de llenques primetes de cuixot salat.

Us assegur que vaig fer una vega. Vaja quin dinar més bò! N'hagués menjats dos plats. Moltes gràcies, Xesca!

Bon profit, amics!