Arquitectura viva
La historia de la humanitat no té sentit si no la relacionem amb els arbres, de fet ja ho diu una antiga afirmació d’un ancià Sioux (no en recordo el nom): Els arbres respiren el que nosaltres exhalem, nosaltres respirem el que els arbres exhalen. Els nostres camins estan íntimament lligats.
Des d’antic ens em beneficiat dels arbres i actualment cada vegada hi ha més estudis constatats i constatables que tracten sobre els beneficis que ens aporten i la necessitat que la societat moderna tenim d’ells.
Probablement ja sigui el moment de fer un pas més endavant (o endarrere depenent de qui sigui el qui camina) i passem a crear comunitats vivint entre els arbres.
No estic parlant de calçar-nos pells de conill i deixar-nos créixer les grenyes mentre correm pel bosc (a no ser que això sigui el que volem fer) . Em refereixo a les noves tendències d’arquitectura vegetal o arquitectura viva.
L’arquitectura vegetal es la pràctica de crear estructures amb arbres vius aprofitant la seva capacitat d’anastomosi.
Res de nou realment, a la regió de Meghalaya (India), l’art de fer ponts vivents es un coneixement que es transmet de generació en generació i ja ningú sap quant va començar.
Fer-ne un d’aquests són uns 50 anys d’anar guiant arrels aèries de Ficus elastica (en 10 anys ja s’hi pot passar sense por de caure al riu) però es diu que es utilitzable durant 600 anys ja que tot i que l’arbre d’on provenen la majoria de les arrels mori, es guien les arrels dels altres arbres de la zona per que segueixin el camí que es vol i continuï el procés de construcció, ni totxanes ni ciment... paciència i saviesa.
Sense anar tant lluny i sense entrar en el tema artístic, ja hi ha projectes que pretenen plantar pobles (m’encanta com sona això).
Aquí es veu la maqueta d’una casa ja crescudeta extreta de www.archinode.com
Esperarem asseguts a que creixin els nous pobles.
Jordi Cuyàs Sierra
Entrades
4 comentaris:
Ei Jordi !!
Curiós això que ens expliques, seria com el nou urba-paisatgistme vegetal ?
Sobre això de l'anastodallonsis mira't les creacions de l'Axel Erlandson i al·lucines segur.
Espero que encara estiguis tocant arbres i que tot et vagi molt bé.
Una abraçada !!
Uep, Jordi. M'ha agradat molt això que ens expliques. M'ha recordat els fantàstics parrals fets amb branques empeltades, o anastomosades com dius tu, de plataners que vaig veure a les places dels pobles del sud de França. Féien goig. Salutacions cordials.
L'eficàcia i la rapidesa van indefectiblement lligats a la mentalitat nord-occidental capitalista; l'enginyeria i la botànica semblen disciplines que només poden funcionar si les aprenem a la universitat; un pont dissenyat i construït per anastomosi, com a conseqüència de l'anterior, queda fàcilment arraconat dins d'un romanticisme gairebé delirant. Aquesta darrera concepció és la que cal "desmuntar" per tal que si un dia algú vol atrevir-se a fer alguna cosa al voltant d'això no se'l consideri immediatament un excèntric tocat de l'ala.
SALUT!
Franc Guinart
Publica un comentari a l'entrada