Empelts de bruixa a les alzines

Brostades anòmales, la primera entrada al blog escrita a mitges

 “A mitges no omplen sitges...” 

“Hem d’anar a mitges?”

“O a tritges!”...si vols” 
(Dites populars)

Fa unes setmanes, passejant per les muntanyes per on discorre la carretera del Puig Major, a l'altura de Monnàber en Rafel Mas i jo ens varem fixar que moltes alzines tenien branquetes amb les fulles d’un color més clar que la resta de la capçada. Teníem pressa i no ens varem aturar a mirar d´aprop aquelles estranyes branquetes tan cridaneres. Ens varen recordar els empelts de bruixa dels pins, però sense veure’ls de prop era un poc aventurat fer un diagnòstic.

Aquest diumenge passat en Rafel me va enviar un correu amb tres fotos d'unes branquetes idèntiques que havia fotografiat pujant al Puig den Galileu i em va suggerir que anàs a fer unes quantes fotos a les branquetes malaltes de Monnàber per a comparar-les amb les seves. I ara continua en Rafel.

Me va sorprendre la ràpida observació de’n Joan, de les brostades anòmales de les alzines de la zona de Monnàber, de fet anàvem en cotxe i ell de coa d’ull s’hi va fixar! Jo ni les havia vist!!. Com ell comenta, dissabte passat pujant al Puig de’n Galileu (Escorca), pel camí de les Voltetes de’n Galileu (recentment restaurat, amb molt de gust i finor, pels margers del Consell de Mallorca), trobarem un bon grapat d’alzines amb les mateixes brostades.

Aspecte general de l’Alzina afectada. S’observa la brostada no uniforme.  Rosseguera de les Voltetes de’n Galileu.  Foto: R.Mas.

 Brostada cloròtica i espessa, de fulles petites, arrugades, cremades i atacades de paràsits, en comparació al brot sa de la dreta. Foto: R.Mas.

Detall de la brostada anòmala: cloròtica, espessa, de fulles minúscules, talment una “Mare de pi”, “escopinada de gegant” o “empelt de bruixa” (“escobón de bruja” en castellà), que s’oberven freqüentment al pi. Foto: R. Mas.

Potser aquesta parasitació es dóna amb freqüència i no m’hi hagi fixat mai, cosa que m’estranya, però sembla que ha pegat amb força a determinats redols. Monnàber està a una distància aproximada de 7,4 km en línia recta de ses Voltetes de’n Galileu...hauríem de mirar que passa entre i entre.

 

 Empelt de bruixa o granera de bruixa afectant una branca d´una alzina de Monnàber.

 

Mateix empelt de bruixa anterior

Fulles amb clorosi de l’empelt de bruixa anterior

 

Branqueta d’alzina amb una part sana i una part parasitada.

 

Un altre empelt de bruixa amb les típiques fulles de color verd clar per la clorosi i el creixement  amuntegat dels branquillons.

Un empelt de bruixa vist des de la part inferior.

Detall dels branquillons amuntegats amb les fulles seques per falta de llum al seu interior.

Un altre empelt de bruixa pràcticament defoliat per la clorosi de les fulles, la blancor de les quals fa que el sol les cremi, s’assequin i caiguin.

Detall de les fulles cloròtiques mig seques i els petits aglans que creixen molt junts damunt els branquillons amuntegats.

En Joan, clarament s´ho havia mirat millor, a "prim compte", que deim, i fa la següent observació:

Igual que passa en els empelts de bruixa dels pins causats per la parasitació del Candidatus phytoplasma pini, on les pinyes són petitones i contenen pinyons petits però perfectament viables, als empelts de bruixa de les alzines els aglans també són més petits i si aconsegueixen madurar també són viables. Tan en el cas dels pinyons dels pins com en el dels aglans, les plantes que en neixen són empelts de bruixa en miniatura, arbrets nans que creixen molt lentament i tenen aspecte de bonsai.

Cercant informació a Internet l´unic que he trobat en relació als empelts de bruixa a les alzines és el microorganisme anomenat Candidatus phytoplasma castanae que pot parasitar les cèl·lules del floema dels castanyers, els roures i les alzines. No n’he trobat cap específic de les alzines. Ni en Rafel ni jo recordam haver vist abans aquesta fitopatologia a les alzines, tal vegada simplement per que no ens hi haviem fixat, però també podria ser una malaltia nova a Mallorca i en aquest cas l’origen serien els castanyers o els roures importats de la Península que es venen als vivers de plantes. Tot són hipòtesis.

Esperam que si qualque expert llegeix aquesta entrada ens doni un poc de llum sobre aquests misteriosos microorganismes, els phytoplasmes, que no tenen paret cel·lular ni citoplasma propis, ja que són una simple mol.lècula d´ADN i per a sobreviure i perpetuar-se forçosament s’han d’integrar dins el genoma de la cèl·lula vegetal parasitada i aprofitar els seus orgànuls metabòlics i el seu sistema de replicació  cel·lular.

Com en el cas dels empelts de bruixa dels pins la propagació del paràsit intracel·lular de les alzines es fa a través de la picadura dels insectes i les aus i les mossegades dels petits mamífers que quan piquen o mosseguen els brots tendres, les fulles o els fruits d’una alzina infectada els queda el bec  o la boca contaminats pel paràsit i quan posteriorment piquen o mosseguen una alzina sana la contaminen i propaguen així la parasitació. També el frec entre els empelts de bruixa d’una alzina i les branques sanes d’una  altra alzina veïna pot facilitar la propagació de la fitopatologia.

-----------------oOo------------------

Reedició per a afegir l´aportació de l´amic Jaume Fiol Dolç, de l´Associació Balear de l´Arbre, que va enviar l´enllaç de l´entrada a un amic seu fitopatòleg de Catalunya, el Dr. Josep Mª Riba, el qual va saber inmediatament la causa d´aquests empelts de bruixa de les alzines que no és un Phytoplasma sino el fong Taphrina kruchii.

 Moltíssimes gràcies de part den Rafel i meva:


Joan Bibiloni i Rafel Mas

Sóller i Búger, connectades via la xarxa de xarxes, 24 de juliol de 2013