dimecres, 18 de gener de 2012

Dades etnobotàniques de Formentera i Mallorca

«Abans que es pins facin magranes i ses figueres melons»
Primeres dades de dues recerques etnobotàniques
a Formentera i Mallorca

per Esperança Carrió, Marina Mayans, Joan Vallès

© Marina Mayans. Formentera és una illa pràcticament plana, tal i com s'observa en les imatges.

«La fascinació científica per les illes va començar amb els interessos evolutius de Darwin a les Galápagos i des de llavors les illes han estat investigades en profunditat»

© Marina Mayans

El principal objecte d'estudi dels treballs que es presenten és la recopilació dels coneixements tradicionals sobre plantes a Formentera i a Mallorca, amb especial atenció als usos medicinals i alimentaris, abans que no sigui massa tard. La percepció holística de l'etnobotànica dóna amplitud a l'estudi i permet enfortir el saber popular sobre plantes, convertir-lo en una referència i sentir-lo com un bon contrapunt a una societat que a vegades s'ha dit que creix sense timó.

L'interès etnobotànic per les Illes Balears

Alguns autors afirmen que la fascinació científica per les illes va començar amb els interessos evolutius de Darwin a les Galápagos, i des de llavors les illes han estat investigades en profunditat per altres raons, essent sempre un objectiu ben atractiu, també per als botànics i els antropòlegs mediterranis.

Tot i que es pot afirmar que l'estudi de les plantes és una pràctica tan antiga com la pròpia humanitat, en el cas de les Illes Balears les referències dels clàssics a la seva flora són escasses, i la informació recollida sobre les plantes en aquestes èpoques és molt dispersa i sovint provinent d'obres aplicades de medicina, farmàcia i literatura humanística. Més endavant i al llarg del temps, han estat molts els estudiosos il·lustres i d'altres d'anònims que des del segle xvii fins avui han descrit la botànica balear amb més o menys profunditat (Payeras, 2006).

D'entre els autors més coneguts i amb obres botàniques de reconeixement acadèmic i popular destaquen Francesc Barceló (1820-1889) i Francesc Bonafè (1908-1994), els treballs dels quals ja inclouen apunts etnobotànics. Des del vessant naturalista, doncs, l'etnobotànica balear documentada neix i creix al costat de catàlegs florístics i herbaris, en forma de notes a peu de pàgina, i també en forma de relacions d'espècies incloses en documents de disciplines aplicades com és el cas de la terapèutica. En el seu costat antropològic o etnogràfic, l'etnobotànica beu dels llibres de viatge d'uns visitants també il·lustres (com per exemple l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, 1847-1915), que varen obrir el camí a la gent de fora i progressivament internacionalitzaren les Illes. Per a l'acadèmia, les illes i la Mediterrània en general van agafar importància per la seva llunyania, ruralitat intacta, i gent encara poc corrompuda, que era el que els estudiosos de llavors buscaven, i el moment i l'estil de vida on nosaltres també ambientem els nostres treballs. Així mateix, cal destacar la feina d'autors locals, com és el cas de Guerau i Torres (1981) a Eivissa i Formentera, i la seva important tasca de recuperació de la memòria oral, també en l'ús de plantes.

Amb tot, i en la línia del grup de recerca EtnobioFiC, els nostres treballs dedicats a dues de les Illes Balears tenen l'objectiu d'establir el catàleg etnoflorístic de les àrees d'estudi, o sigui, recopilar els inventaris de les plantes que són conegudes, apreciades i usades per la gent que viu a les illes, especificant-ne els noms i usos diversos. Centrem l'atenció en aquelles plantes amb major originalitat en el seu potencial etnofarmacològic i etnoalimentari. El mètode de recerca és majoritàriament descriptiu, essent l'entrevista semiestructurada als informants el punt de partida per a la confecció d'un catàleg etnoflorístic, o sigui, de la flora útil del territori. Alhora, aquest catàleg és el referent per a l'anàlisi tant qualitativa com quantitativa de les dades etnobotàniques (per a més detalls, vegeu Vallès, 2007).

«Trobem plantes silvestres comestibles com la verdolaga i d'altres de cultivades des de fa molts anys a les Illes, com les figueres. També trobem usos domèstics, com l'elaboració de coixins en el cas de l'alga»

«Podem remarcar el cas d'"alga", denominació aplicada a una planta vascular pel seu hàbitat marí, que ha originat topònims en diversos llocs del nostre domini lingüístic, com és el cas prou conegut de la ciutat de l'Alguer»

© Marina Mayans. Podem destacar sis tipus d'ambientsa l'illa de Formentera: brolla amb pinar, timoneda, savinar, vegetació dunar, halòfila i brolla de romaní.

Els coneixements etnobotànics illencs, un contrapunt al turisme

Per tal de contextualitzar el saber etnobotànic en els territoris estudiats, és important introduir el medi físic i humà que els caracteritza. Les illes de Mallorca i Formentera formen part de l'arxipèlag Balear, conjuntament amb Menorca, Eivissa, Cabrera i altres illes deshabitades. Mallorca té una extensió de 3.600 km2 i s'hi distingeixen tres àrees ben diferents: el pla central i les marines del sud, la serra de Tramuntana a l'oest, amb el Puig Major de 1.435 metres, i les serres del Llevant d'una altitud menor. La temperatura i la pluviositat mitjana anual són, respectivament, de 16 ºC i 550 mm. Aquestes característiques permeten trobar set classes de vegetació, que inclouen els camps cultivats, l'alzinar, les terres pobres i pedregoses de la muntanya, així com les costes rocoses que suporten una calor sufocant a l'estiu i les envestides de la mar a l'hivern. Formentera és la més petita de les quatre illes habitades i aquella on hi plou menys i hi fa més calor. El terreny és pla, però hi destaquen dos promontoris: un de 195 metres i l'altre de 108. En el paisatge vegetal destaquen sis tipus d'ambients: brolla amb pinar, timoneda, savinar, vegetació dunar i halòfila i brolla de romaní.

Per a l'elaboració d'aquests treballs s'han seleccionat a cada illa informants d'edat avançada, que han tingut una relació més o menys directa amb el treball al camp i que, per tant, tenen un gran coneixement del medi que els envolta. Les entrevistes han permès recollir un total de 129 tàxons a Formentera i 228 a Mallorca, amb usos ben diversos, des dels medicinals i alimentaris fins als domèstics i també de caire magicoreligiós. Els noms de les plantes també presenten diferències i similituds entre illes, o fins i tot podem trobar diferències dins d'una mateixa illa. Pel que fa a la fitonímia, podem remarcar el cas d'alga, denominació aplicada a una planta vascular (filogenèticament prou allunyada de les algues, doncs) pel seu hàbitat marí –que, certament, comparteix amb les algues–, que ha originat topònims en diversos llocs del nostre domini lingüístic, com és el cas prou conegut de la ciutat de l'Alguer. En una de les illes a les quals fa referència aquest article, Formentera, hi ha es torrent de s'Alga i s'Algar es troba en una altra de les Balears, Menorca.

© Esperança Carrió. A Mallorca tenim tres àrees de paisatges ben diferenciats: el pla central i les marines del sud, la serra de Tramuntana, a l'oest, i les serres del Llevant, de menor altitud. En les imatges, diversos paisatges de l'illa.

L'alga, de fet, és un bon exemple d'ús d'una planta marítima molt lligada a la vida quotidiana dels illencs de fa més de cinquanta anys.

La nomenclatura mèdica és la més subjectiva a l'hora de ser expressada pels informants, i en aquest sentit a l'hora de realitzar un estudi etnobotànic és necessari sistematitzar la terminologia de les utilitzacions. Entre les espècies medicinals escollides, destaquen els usos antiinflamatori i diürètic. En general, tot i que en la restringida mostra exposada en la taula de la pàgina següent no és del tot apreciable, podem dir que els usos remeiers dels vegetals a les illes, així com hem vist que passa en altres treballs fets a la nostra àrea cultural, són sobretot destinats a malalties quotidianes i lleus. Pel que fa als usos alimentaris, distingim entre alimentació humana i animal. Trobem per exemple plantes silvestres comestibles com la verdolaga i d'altres de cultivades des de fa molts anys a les Illes com les figueres. També trobem usos domèstics de les plantes, com l'elaboració de coixins en el cas de l'alga, per exemple.

En aquesta taula es mostren alguns exemples d'usos de les espècies més citades a Formentera (F) i Mallorca (M), amb alguns dels seus noms populars. El 24% de tota la flora d'aquestes illes són plantes útils, el que ens demostra la importància dels coneixements sobre plantes.


Les figueres de moro (Opuntia maxima) són cultivades des de fa molts anys a les illes. Els seus fruits són comestibles, i per tant han format part de la dieta dels illencs.

(Foto: © Joan Vallès Xirau
)


Una de les participants en l'estudi a Ma
llorca asseca un ramell de trencapedra (Herniaria glabra), una herba emprada com a diürètic, antiinflamatori renal i analgèsic, entre altres usos.
(Foto: © Esperança Carrió)

L'índex d'etnobotanicitat (el percentatge de plantes útils respecte el total de la flora del territori) de les dues àrees en conjunt té un valor aproximat del 24%. Aquest indicador ens permet posar de manifest l'amplitud dels coneixements sobre plantes que tenen els nostres avis, que han viscut en connexió amb el medi que els envolta. Aquestes persones exemplifiquen la unió dels dos mons que hem referit en l'apartat ante­rior: el saber identificar i conèixer les espècies vegetals i l'aprofitament que en fan (o en feien) les persones.

Aquesta informació es perdrà ben aviat per mor del canvi de rumb que han pres les nostres illes, si no hi posem remei «abans que es pins facin magranes i ses figueres melons». Sembla que les Illes, així com molts altres territoris per tots coneguts, s'han abocat al turisme i han girat l'esquena a tot allò que els havia ajudat a sobreviure fins als anys seixanta del segle passat. Ens cal tenir present que recollir tots aquests coneixements pot ser un valor afegit i, si el sabem aprofitar, un atractiu més per als nostres visitants. De fet, creiem que aquesta idea de retorn i valoració de les «coses d'abans» ja és una realitat, ara cal fer-la encara més quotidiana i general. A més, si no en som ambaixadors nosaltres –els portadors de la cultura, també la de les plantes–, qui ho ha de ser?

Bibliografia
Barceló Combis, F., 1879-1881. Flora de las Islas Baleares. Pedro J. Gelabert. Palma de Mallorca.
Bonafè Barceló, F. 1978. Flora de Mallorca. Moll. Palma de Mallorca.
Guerau d'Arellano, C. i N. Torres, 1981. Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera. Institut d'Estudis Eivissencs. Eivissa.
Payeras, A., 2006. «Història de la Botànica a les Illes Balears: plantes vasculars». Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears, 49: 155-172.
Vallès, J., 2007. «La recerca en etnobotànica a Catalunya: objectius, mètodes, zones estudiades, alguns resultats i comentaris generals.» RIDEC (Recerca i Difusió de l'Etnologia Catalana), 2 – ix – 2011: 1-10.

Esperança Carrió i Marina Mayans. Investigadores del Laboratori de Botà­nica. Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
Joan Vallès. Catedràtic de Botànica. Laboratori de Botànica. Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
· Article publicat a Mètode. Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València. Jardí Botànic de la Universitat de València.
Al número 72 :
Botànica estimada. Etnobotànica, una ciència de persones i plantes. Hivern 2011/12. 128 pàgines Pvp: 7.00 €