dimarts, 31 de gener de 2012

A l'ombra de les alzines

Despertar

De sol a sol
brancada
De la saba
al desig
la clatellada
Alzina al nord
-manyoc
badoc-
de brosta
llum
s'hi amara alhora
Amb dits de pop
l'albada molla
Hora i olla

Lluís Calvo
(Saragossa, 27 maig 1963)

Esporles

Alzines esporlerines,
alzines de bona arrel,
que alçau les branques al cel
per haver les pluges fines:
jo us salud de pas, alzines
d'aglans dolços com la mel.

(Llepolies i joguines, 1946)

Maria Antònia Salvà
(Palma, Mallorca, 1869 - Llucmajor, Mallorca, 1958)

Tot ve per mar, de fosc, a les alzines

Si dic: Montnegre, en pintar una marina,
quan la foscor posseeix els brillants
i el Carro Gros del firmament tragina
una estiba amb feixines i aglans,

l'ombra del nom hi enfosqueix els turons.
Tot ve per mar, de fosc, a les alzines,
amb raigs glaçats als fars dels espigons,
si dic: Montseny, entre vels i boirines,

guaitant l'obaga alpina dels estels;
o bé, si veig, amb els cims bo i presents,
jocs de mars i torderes, rere cels

llevadissos, o, enllà dels plegaments,
vessants pairals i pics d'oratge, als gels
acolorits de la rosa dels vents.

'Perejaume'
Pere Jaume Borrell i Guinart
(Sant Pol de Mar, Maresme, 1957)

Diumenge assolellat

La boira d’ahir s’ha esvaït;
el cel és ara d’un blau límpid,
els niguls d’un blanc benvolent.
Jo sec a l’ombra d’una alzina;
mentre escric sent com gisca, lluny,
una engronsadora; veus, nins...
La papallona i la libèl•lula
passaren; fugaç companyia.

Jaume Galmés
(Sant Llorenç des Cardassar, 1967)

L'alzinar i el pollanc

Un alzinar tot negre en el matí
on s'arrossega un poc de boira morta,
en legió s'allarga, sense fi,
com l'amistat, plegadissa i forta.

I a un llambregueig de sol, que vol i dol,
la fontanella riu en una prada,
i el fi pollanc devora un corriol
es torç com una dona enamorada.

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)

1 comentari:

Franc Guinart ha dit...

Felicitat per aquest recull, ... les alzines estaran contentes de ser tanta font d'inspiració.