dimarts, 31 de gener de 2012

Plantada de plançons del xop d'Elx

Inici d'un projecte per a reproduir
el Pollancre d'Elx "populus euphratica"


El diumenge 29 de gener vam plantar un centenar de plançons del xop d’Elx "populus euphratica". A vegades no costa tant ajudar a la conservació d'una espècie en perill d'extinció a Europa, com és el "populus euphratica", i em sento orgullós d'haver assolit un desig personal pel bé comú d'Elx. La setmana passada vaig acompanyar personalment a un tècnic de la conselleria de medi ambient que va vindre des de València per a estudiar l'espècie prop del pantà, i aquest diumenge gràcies a l'ajuda de bons amics com José Ferrando, Vicente Antón i altres, podeu veure en les fotos l'inici del nostre projecte per a reproduir el Pollancre Il•licità a través d'una associació perquè els discapacitats mentals tinguen una ocupació. Per a això ens hem dirigit a la finca d'Oliver, familiar afeccionat a la botànica, que ens ha facilitat l'obtenció de rebrots, i els hem plantat, amb la intenció d'assolir la seua reproducció per mètodes asexuals i posar-los a la venda per a tots els il•licitans interessats.
De totes maneres he localitzat exemplars mascle en la localitat murciana de Cieza, i a més tinc l'esperança que algun regidor assolisca fer realitat el projecte per a posar en valor turístic el paratge original dels nostres pollancres mitjançant la senyalització d'un sender de petit recorregut, o bé només ha de fer les gestions oportunes amb els propietaris de la sèquia major del pantà que està inclosa juntament amb els seus pollancres en la declaració de la UNESCO, així com amb els propietaris i amics meus de la finca confrontant (senyors García). En qualsevol cas, com la sensibilitat cap a les persones necessitades ha de prevaldre als arbres, espere que l'associació il•licitana Tamarit continue podent desenvolupar la seua labor d'ajuda a aquests éssers humans que només necessiten el viver per a jardineria que ells mateixos han creat i instal•lat de degoteig, continuant amb l'ús de l'hivernacle per a realitzar les seues tasques ocupacionals, imprescindibles per a les persones amb malaltia mental, a l'aire lliure i usant les seues pròpies mans en un hort declarat patrimoni de la humanitat que ells contribueixen a la seua conservació a pesar de la minusvalidesa psíquica. Gràcies.
Raúl Agulló