Esclats de boix grèvol

El camí de l'establia

El camí de l'establia
no el sabríem oblidar.
Atzavares el voregen
i espurneig de gallerans.

Ara deixa la carena
i s’endinsa pels sembrats.
Al camí de l’Establia
cal anar-hi peu descalç.

Brilla el grèvol, fuig la boira,
el cel tiba de tan blau.
I la neu de la congesta
com la palma de la mà.

Tomàs Garcés i Miravet
(Barcelona, 9 octubre 1901 - Barcelona - 16 novembre 1993)

Nadal dels infants

Per Nadal
collirem la satalia.
Per Nadal
ha florit el penical.

Una cova s’esbadella
en un corriol estret.
I la llum d’aquesta Cova
de la terra treu el fred.
Ja s’ablana d’alegria
fins la pedra del penyal.

Per Nadal
collirem la satalia.
Per Nadal
ha florit el penical.

Bou i mula del pessebre
com escalfen l’aire humit!
Orenetes i cardines
van pel vidre de la nit.
I la porta forrellada
hem obert el camí ral.

Per Nadal
collirem la satalia.
Per Nadal
ha florit el penical.

Tots volem anar-hi, mare,
i volem anar-hi amb tu.
Per l'Infant de l'Establia
l'estelada volta i lluu.
Li darem el grèvol tendre,
n'ompliràs el davantal.

Per Nadal
collirem la satalia.
Per Nadal
ha florit el penical.

Tomàs Garcés i Miravet
(Barcelona, 9 octubre 1901 - Barcelona - 16 novembre 1993)

Arços i grèvol

Arços i grèvol,
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.

Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 10 juliol 1913 - Barcelona, 22 febrer 1985)

Demà, a trenc d'alba...

Demà, a trenc d'alba, allà on s'esdevé blanca la campanya,
Jo marxaré. Veus tu, jo sé que tu m'atens.
Jo aniré pel bosc, jo aniré per la muntanya.
Jo no puc romandre lluny de tu per més temps.

Jo caminaré amb els ulls aferrats en les meves pensades,
Sense veure res a fora, sense escoltar cap brogit,
Sol, desconegut, l'esquena corbada, les mans plegades,
Trist, i el dia per a mi serà com la nit.

Jo no miraré ni l'or del crepuscle del dia que tomba.
Ni els vaixells de veles a la llunyania descendent vers Harfleur,
I quan jo arribaré, jo posaré damunt la teva tomba
Un ram de flors de boix grèvol i de brucs en flor.

Victor Hugo
(Besançon, 26 febrer 1802 — París, 22 maig 1885)
Traducció: Pau Mestres i Parés
•

Demain, dès l'aube...

Demain, dès l'aube, à l'heure où blanchit la campagne,
Je partirai. Vois-tu, je sais que tu m'attends.
J'irai par la forêt, j'irai par la montagne.
Je ne puis demeurer loin de toi plus longtemps.

Je marcherai les yeux fixés sur mes pensées,
Sans rien voir au dehors, sans entendre aucun bruit,
Seul, inconnu, le dos courbé, les mains croisées,
Triste, et le jour pour moi sera comme la nuit.

Je ne regarderai ni l'or du soir qui tombe,
Ni les voiles au loin descendant vers Harfleur,
Et quand j'arriverai, je mettrai sur ta tombe
Un bouquet de houx vert et de bruyère en fleur.

Victor Hugo

Libèl•lula en vol

Que fas bella libèl·lula
saltant entre les flors del taronger ?
És de matí, hi ha rosada,
el ginebró encar no ha despertat,
vas i véns pel brancam de la boixeda
o et quedes encisada
mirant el verd de la molsa,
l´esclat proper del boix grèvol
o l´heura que s´arrapa per l´arbrat.
Ara no facis d´espiadimonis,
aprèn a gaudir la joia
que entorn de cada cosa s´hi endevina.
El bell marfull del jardí,
El card florit, l´aloc de torrentera,
la cuca de llum o el bernat pescaire.
Mira el poni con gusta l´herba gerda,
la flor d´oriol salvatge
o l´esbarzer que aplega ja les móres.

Pere Vives Sarri
(Barcelona, 30 desembre 1924 - 19 octubre 2010)

Convivència d'aigües, el meu paisatge

El vol de les gavines confon les superfícies, espills
de rogenques nuvolades ponents, riu amunt.
Davallen els camins vers la planícia reverberant de sol.
La lluna s'emmiralla, basses de nits salobres
El teu alè m'apropa la fragància dels grèvols odorants,
aspre vent de dalt tallant entre el rocam esquerp.
Els voltors vinclen el vol en mòbils espirals.
Al fons del barranc, lluent silenci, els còdols.
De les últimes cendres, foc vespral, un poema
arrapa àvidament les més lleus engrunes de càlids epitelis.
Metafòric redós, alquímia, l'escriptura. Humides oquedats,
esclat, a l'alba, d'irreals colors i llavis líquids,
demoren la immediata urgència d'atresorar imatges.

Zoraida Burgos i Matheu
(Tortosa, Baix Ebre, 10 març 1933)

Neix, Nen, un altre cop

Neix, Nen, un altre cop,
aquest any que les baies
dels gallerans i del grèvol
són els grumolls de sang
que duem a les mans,
senyal de sofriment
i del dolor aferrat
i l'angoixa congènita.

Neix, Nen, un altre cop,
entre la mula, estèril,
i el bou, capat. Escalfa't
amb els peuets innocents
amb el seu baf humit,
mou-te al llitet d'agulles
del fenc gebrat, cruixent,
dels nostres cors rebecs.

Neix, Nen, un altre cop,
oblida la misèria
de la nostra abundància
i aquest pessebre brut
que guarnim amb deixalles,
molsa de plàstics, rius
d'àcids letals, turons
devastats ja per sempre.

Neix, Nen, un altre cop,
i venç aquest soroll
enferritjat del món;
el grinyol i l'ahuc,
el plany, el crit, el clam,
el xiscle i el rogall,
venç-los amb el silenci
de la teva paraula.

Neix, Nen, un altre cop.
Fes-ho a cegues. No dubtis,
aquest any desolat.
I mira'ns i sorprèn-nos
ni que sigui amb l'esbós
d'un somnriure precari.

Narcís Comadira
(Girona, 22 gener 1942)

· Fotos: · Jaume Borredà · Josep Mª Comas Sugrañes · Miquel Àngel Vich ·
· gusikalo · Xevi V · Agustí Reixach i Coll · Màrius Domingo · unamagrana ·