dilluns, 10 d’octubre de 2011

Camins amb moixeres

El patge Jonàs flaqueja camí de Santa Maria de la Serra

Quin animal, quin rèptil de pissarra
té aquesta carn en forma de teulada?
De quin naufragi, de quin mar provenen
les nostres pobres restes en el ventre
acollidor al fons d’aquesta vall?
A quina platja estranya entre muntanyes
hem avarat, suspesos com borralls
de neu, per dur a quin estable buit
el branc de la moixera, tot vermell
per comptes de la mirra, l’or, l’encens?
Vinc a complir allò que vaig prometre
i res no sembla el que m’havíeu dit.

Jaume Subirana
(Barcelona, 1963)

Camí de la Senyora

Indestorbada,
la flor de la moixera
encén l'obaga.
De sobte es fan visibles
les defeses alcoves.

'Miquel Desclot'
Miquel Creus i Muñoz
(Barcelona, el Clot, 20 març 1952)

La Deessa Blanca

Els sants la ultratgen, igual que els prudents,
guiats per l’ideal d’Apol·lo déu…
Per això, menyspreant-los, embarcàrem
i la buscàrem per remots indrets:
la desitjàvem per damunt de tot,
germana dels miratges i de l’eco

El no quedar-nos fou virtut,
seguir el nostre camí heroic, tossut,
cercant-la dins el cràter del volcà,
entre icebergs, o en el traç esborrat
més enllà de la cova dels set nans:
el seu front ample és blanc, com de leprós;
els ulls, blaus; els llavis, glans de moixera;
els cabells, rulls de mel fins als malucs.

La saba agitarà, al bon temps, el bosc
tot celebrant la gran Mare-Muntanya,
i cada ocell cantarà per ella;
Però nosaltres, fins quan ve el novembre
-l’estació crua- sentim tan fort la
magnificència de la seva nuesa
que oblidem traïcions i crueltats,
indiferents de on caigui el proper llamp

Robert Graves
(Wimbledon, 24 juliol 1895 - Deià, 7 desembre 1985)
Traducció de Josep M. Jaumà


The White Goddess

All saints revile her, and all sober men
Ruled by the God Apollo's golden mean -
In scorn of which we sailed to find her
In distant regions likeliest to hold her
Whom we desired above all things to know,
Sister of the mirage and echo.

It was a virtue not to stay,
To go our headstrong and heroic way
Seeking her out at the volcano's head,
Among pack ice, or where the track had faded
Beyond the cavern of the seven sleepers:
Whose broad high brow was white as any leper's,
Whose eyes were blue, with rowan-berry lips,
With hair curled honey-coloured to white hips.

The sap of Spring in the young wood a-stir
Will celebrate with green the Mother,
And every song-bird shout awhile for her;
But we are gifted, even in November
Rawest of seasons, with so huge a sense
Of her nakedly worn magnificence
We forget cruelty and past betrayal,
Heedless of where the next bright bolt may fall.

Robert Graves
(Wimbledon, 24 juliol 1895 - Deià, 7 desembre 1985)

· Fotos: · Joan Masdeu · Xevi V · Rhisiart Hincks ·
· Jordi Roy Gabarra · Jordi Chueca · Jordi A.S. ·

1 comentari:

Joan Masdeu ha dit...

M'ha agradat el blog.

Només com a curiositat, la moixera de la primera foto i la de l'ultima és la mateixa. Val a dir que és un arbre molt fotogenic situat en un lloc privilegiat!