dimecres, 27 de juliol de 2011

Baladres en format d'arbre

Baladres trullolians d’enigmàtiques medul•les

Si alguna planta hi ha que faci estiu aquesta és un baladre ben florit !
Pels més clàssics es tractaria d’un arbust; els més moderns diuen que és un arbre de tronc múltiple. Tan se val, el cas és que l’eloqüència de la seva floració fa que no passi desapercebut. És un exemple de resistència extrema davant qualsevol causa adversa que puguem imaginar en l’àmbit mediterrani: sequera, salinitat, alcalinitat.... Potser per tot això se’n ha fet una mica d’abús en la seva aplicació paisatgística i no l’acabem de valorar com cal per tenir-lo massa vist.
És de la família de les Apocinàcies i té parents molt interessants i exòtics: Alstònia, Acokanthera, Carissa, Plumeria, Rauwòlfia, Thevetia ...
El cas és que algú del Institut Municipal de Parcs va tenir l’encert de fer plantar baladres de peu únic, o sigui en format d’arbre, per a engalanar un carrer estret i costerut com és el carrer Trullols al barri barceloní de Sant Genís del Agudells.
La poda és una tasca de formació constant per a integrar aquests Nerium com a recurs paisatgístic en unes voreres estretes. D’una banda la capacitat de rebrotar de la soca no s’acaba mai i, poc o molt, s’ha d’estar al cas també en mantenir una capçada adaptada al seu entorn.
Una peculiaritat dels baladres és la disposició de les seves fulles -verticil•lades: tres a cada nus– la qual cosa provoca que de cada brot escapçat en surtin tres més i si aquesta poda es fa tardanament és perd la floració estiuenca.
Val a dir que si mai trobeu un brot amb verticils de quatre fulles no cal que us entretingueu en propagar-lo per a tenir bona sort eternament. La bona sort la tindreu igualment, allò que passarà és que aquesta mutació no la podreu fixar i revertirà altre cop als verticils trifoliats !
Una altra singularitat que he observat és el dimorfisme de la seva medul•la: a la base de les tiges més gruixudes és de secció clarament hexagonal mentres que a la part més apical d’aquestes és de secció triangular. El genial i malaguanyat Gaudí podia haver-se inspirat en aquest detall a l’hora de dissenyar la columna de doble generació. És una qüestió aquesta senzillament fascinant; tard o d’hora hauré d’estudiar la relació del món gaudinià amb les estructures vegetals...
Sigui com sigui, gràcies als seus baladres,Trullols és per a mi un carrer gens anònim !
J.D.Fernàndez i Brusi

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa molt de goig aquest baladre. No se’n veuen gaire en forma d’arbres. És veritat que fan estiu i alegren el paisatge.

Joa.net ha dit...

Sí que fa goig, sí. La pena és que sigui tant tòxic: cal explicar-ho de seguida a les criatures perquè s'estiguin de grapejar-lo massa i, sempre, en acabat, es rentin bé les mans.

malesherbes ha dit...

os reproduim l'article

gracies i salut

jd ha dit...

Malesherbes agafeu allò que vulgueu, que estem per a compartir !
Joa.net: tens tota la raó del món ! Els baladres són tòxics, sort n'hi ha que no són cap llaminadura !
A mi em encara em fan més por les prunes de l'Acokanthera !!!