dimecres, 20 de juliol de 2011

Branques trapelles de les tipuanes

Tipuanes amb tropismes tal•lirots?

Quan pràcticament s’ha esvaït el groc de la tipuana, aquesta encara ens ofereix motius d’admiració.
En segons quines tipuanes observarem la presència d’unes branques trapelles, que s’escapen de la capçada amb un atreviment increïble. Sembla que ho facin només per gronxar-se per damunt dels distrets ciutadans per poc airet que faci.
Es tracta d’un tropisme aparentment tal•lirot: el creixement s’orienta en el sentit contrari a l’esperat doncs es pot arribar a la llum per un altre camí. És un ràpel aeri, vertiginós, fugint de l’empara d’una capçada massa acollidora. I allà es queden les fulles, com suspeses en una ingravidesa plena de llum.
Podria ésser que aquestes curioses ramificacions s’anomenessin dolicoblasts ...
Només és de doldre que aquests brots siguin la conseqüència d’una pertorbació en l’hàbit de creixement de l’arbre. Cal tenir present que la tipuana no admet massa poda. Tallar una branca de només cinc centímetres de diàmetre ja provoca aquest tipus de rebrotada.
La tipuana només prova d’omplir el buit que se li ha provocat, cercant restablir l’equilibri perdut. I sense passar comptes amb ningú.

J.D. Fernàndez i Brusi

4 comentaris:

malesherbes ha dit...

salut companys

reproduim l'article en el nostre bloc

males herbes

Anònim ha dit...

Curiosa aquesta reacció de l’arbre.
Sempre s’aprenen coses amb aquest bloc.

Anònim ha dit...

Una possible explicació sería segons el forestal austríac Viktor Schauberger (de principis del segle XX), que aquest arbre necessiti el tronc a l'ombra. Quan s'obre una clariana, el mateix arbre fa créixer noves branques per tapar aquella entrada de llum. La majoria d'arbres necessiten el tronc tapat de la radiació directe del sol. Per això s'ha d'anar amb compte a l'hora d'esporgar.
Salutacions,
Jordi Cortell

jd ha dit...

Jordi,
certament que els arbres al crèixer s’estructuren de forma que el tronc cada cop queda més lluny de la llum directa. En fruiters mal esporgats - a l’hora de “formar-los” - es veuen les cremades del sol. Això provoca fusta morta i menys producció.
La majoria dels arbres de carrer tenen una reacció similar a la de la tipuana, però aquell dia justament em mirava... una tipuana !
T’he de dir que desconeixia totalment Schauberger. Sembla un personatge interessant !
salut i gràcies per la teva aportació !