Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
Fa poques setmanes vam tornar al municipi de Montagut i Oix amb l’objectiu de retrobar els dos roures de l’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei. Per als qui estimem els arbres i els espais naturals, la Vall d’Hortmoier, perduda al cor de l'Alta Garrotxa, és un indret molt especial que et fa sentir el batec de la natura i de la vida, el silenci i el pas del temps. Dels tres roures de l’Hortmoier se’n conserven dos, i diuen que un d’ells l’havia marcat no sé quin rei per abastir fusta per a la marina reial. Probablement la distància i les dificultats d’accés els en va fer desdir. Quina sort!
Consulteu, si cal, la bibliografia o les referències a Internet i visiteu-los, a qualsevol època de l’any que ho feu us encomanaran la seva pau, serenor i bellesa.
Jordi Cassany
1 comentari:
gerard passola
ha dit...
del roure que va caure es van comptar els anells de creixement, i es va comprovar que tenien al voltant de 250 anys, això posa una mica en dubte el marcatge per obtenir-ne fusta que deien coincidí amb la "armada invencible", aixo no treu cap valor a l'especularitat de l'indret ni dels arbres
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva.
Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista.
D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
1 comentari:
del roure que va caure es van comptar els anells de creixement, i es va comprovar que tenien al voltant de 250 anys, això posa una mica en dubte el marcatge per obtenir-ne fusta que deien coincidí amb la "armada invencible", aixo no treu cap valor a l'especularitat de l'indret ni dels arbres
Publica un comentari a l'entrada