dissabte, 1 de maig del 2010

Declaració final de la Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra




"L'immens desafiament que enfrontam com humanitat per aturar l'escalfament global i refredar el planeta només s'assolirà portant endavant una profunda transformació a l'agricultura cap a un model sustentable de producció agrícola camperola i indígena/originari, i altres models i pràctiques ancestrals ecològiques que contribueixin a solucionar el problema del canvi climàtic i assegurin la Sobirania Alimentaria”.


ACORD DELS POBLES

Avui, la nostra Mare Terra està ferida i el futur de la humanitat està en perill.

D'incrementar-se l'escalfament global en més de 2ºC, allò al que ens conduiria el que s'ha anomenat “Entesa de Copenhague” existeix el 50% de probabilitats que els danys provocats a la nostra Mare Terra siguin totalment irreversibles. Entre un 20% i un 30% de les espècies estaria en perill de desaparèixer. Grans extensions de boscos serien afectades, les sequeres i inundacions afectarien diferents regions del planeta, s'estendrien els deserts i s'agreujaria la fusió dels pols i els glacials als andes i els Himalaies. Molts Estats insulars desapareixerien i l'Àfrica sofriria un increment de la temperatura de 3ºC. Així mateix, es reduiria la producció d'aliments en el món amb efectes catastròfics per a la supervivència dels habitants de vastes regions del planeta, i s'incrementaria de forma dramàtica el nombre d'afamegats en el món, que ja sobrepassa la xifra de 1.020 milions de persones.

Les corporacions i els governs dels països denominats “més desenvolupats”, en complicitat amb un segment de la comunitat científica, es posen a discutir el canvi climàtic com un problema reduït a l'elevació de la temperatura sense qüestionar la causa que és el sistema capitalista.

Confrontam la crisi terminal del model civil patriarcal basat en el sotmetiment i destrucció d'éssers humans i natura que s'accelerà amb la revolució industrial.

Els sistema capitalista ens ha imposat una lògica de competència, progrés i creixement ilimitat. Aquest règim de producció i consum cerca el guany sense límits, separant l'ésser humà de la natura, establint una lògica de dominació sobre aquesta, convertint tot en mercaderia: l'aigua, al terra, el genoma humà, les cultures ancestrals, la biodiversitat, la justícia, l'ètica, els drets dels pobles, la mort i la mateixa vida.

Baix el capitalisme, la Mare Terra es converteix en font no només de matèries primeres i els éssers humans en mitjans de producció i consumidors, en persones que valen per allò que tenen i no per el que són.

El capitalisme requereix una potent industria militar per el seu procés d'acumulació i el control de territoris i recursos naturals, reprimint la resistència del pobles. Es tracta d'un sistema imperialista de colonització del planeta.

La humanitat està enfront d'una gran disjuntiva: continuar per el camí del capitalisme, la depredació i la mort, o emprendre el camí de l'harmonia amb la natura i el respecte a la vida.

Requerim forjar un nou sistema que restableixi l'harmonia amb la natura i entre els éssers humans. Només hi pot haver equilibri amb la natural si hi ha equitat entre els éssers humans.

Plantejam als pobles del món la recuperació, tornar valorar i enfortir els coneixements, savieses i pràctiques ancestrals dels Pobles Indígenes, afirmats en la vivència i proposta de “Viure Be”, reconeixent a la Mare Terra com un ésser viu, amb el qual tenim una relació indivisible amb interdependència, complementaria i espiritual.




Per enfrontar el canvi climàtic hem de reconèixer a la Mare Terra com la font de la vida i forjar un nou sistema basat en els principis de:

- Harmonia i equilibri entre tots i amb tot
- Complementarietat, solidaritat, y equitat
- Benestar col·lectiu i satisfacció de les necessitats fonamentals de tots en harmonia amb la Mare Terra.
- Respecte als Drets de la Mare Terra i als Drets Humans.
- Reconeixement de l'ésser humà per el que és i no per el que te.
- eliminació de tota forma de colonialisme, imperialisme i intervencionisme.
- Pau entre els pobles i amb la Mare Terra.

El model que propugnam no és de desenvolupament destructiu ni il·limitat. Els països necessiten produir bens i serveis per a satisfer les necessitats fonamentals de la seva població, però de cap manera poden continuar per aquest camí de desenvolupament en el qual els països més rics tenen una empremta ecològica 5 vegades més gran d'allò que el planeta és capaç de suportar. A l'actualitat ja s'ha excedit en més d'un 30% la capacitat del planeta per a regenerar-se. A aquest ritme de sobreexplotació de la nostra Mare Terra caldrien 2 planetes per al 2030.

En un sistema amb interdependència del qual els éssers humans som un dels seus components no és possible reconèixer drets només a la part humana sense provocar un desequilibri en tot els sistema. Per a garantir els drets humans i restablir l'harmonia amb la natura és necessari reconèixer i aplicar efectivament els drets de la Mare Terra.

Per això proposam el projecte adjunt de Declaració Universal de Drets de la Mare Terra en el qual es consignen:

- Dret a la vida i a existir;
- Dret a ser respectada;
- Dret a la continuació dels seus cicles i procesos vitals lliure d'alteracions humanes;
- Dret a mantenir la seva identitat i integritat com éssers diferenciats, auto regulats i inter relacionats;
- Dret a l'aigua com a font de vida;
- Dret a l'aire net;
- Dret a la salut integral;
- Dret a estar lliure de la contaminació i polució, de rebuigs tòxics i radioactius;
- Dret a no ser alterada geneticament i modificada en la seva estructura amenaçant la seva integritat o funcionament vital i saludable;
- Dret a una restauració plena i prompta per les violacions als drets reconeguts en aquesta Declaració causats per les activitats humanes.

La visió compartida és estabilitzar les concentracions de gasos d'efecte hivernacle per fer efectiu l'article 2 de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que determina “l'estabilització de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses per el sistema climàtic”. La nostra visió és, sobre la base del principi de les responsabilitats històriques comunes però diferenciades, exigir que els països desenvolupats es comprometin amb metes quantificades de reducció d'emissions que permetin retornar les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera a 300 ppm i així, limitar l'increment de la temperatura mitjana global a un nivell màxim de 1ºC.

Emfatitzant la necessitat d'acció urgent per assolir aquesta visió i amb el suport dels pobles, moviments i països, els països desenvolupats s'hauran de comprometre amb metes ambicioses de reducció d'emissions que permetin assolir objectius a curt termini, mantenint la nostra visió a favor de l'equilibri del sistema climàtic de la Terra, d'acord a l'objectiu últim de la Convenció.

La “visió compartida” per ”l'Acció Cooperativa a Llarg Termini” no ha de reduir-se en la negociació de canvi climàtic a definir el límit en l'increment de la temperatura i la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, sinó que ha de comprendre de manera integral i equilibrada un conjunt de mesures financeres, tecnològiques, d'adaptació, de desenvolupament de capacitats, de patrons de producció, consum i altres essencials com el reconeixement dels drets de la Mare Terra per tornar establir l'harmonia amb la natura.

Els països desenvolupats, principals causants del canvi climàtic, assumint la seva responsabilitat històrica i actual, han de reconèixer i honrar el seu deute climàtic en totes les seves dimensions, com a base per a una solució justa, efectiva i científica al canvi climàtic. En aquest marc exigim als països desenvolupats que:

Restableixin als països en desenvolupament l'espai atmosfèric que està ocupat per les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Això implica la descolonització de l'atmosfera mitjançant la reducció i absorció de les seves emissions.

Assumeixin els costos i les necessitats de transferència de tecnologia dels països en desenvolupament per la pèrdua d'oportunitats de desenvolupament per viure en un espai atmosfèric restringit.

Es facin responsables per els centenars de milions que hauran d'emigrar per el canvi climàtic que han provocat i que eliminen les seves polítiques restrictives de migració i ofereixin als emigrants una vida digna i amb tots els drets en els seus països.

Assumeixin el deute d'adaptació relacionada als impactes del canvi climàtic en els països en desenvolupament proveint els mitjans per a prevenir, minimitzar i atendre els danys que sorgeixen de les seves excessives emissions.

Honrin aquests deutes com a part d'un deute major amb la Mare Terra adoptant i aplicant la Declaració Universal dels Drets de la Mare Terra a les Nacions Unides.

L'enfocament ha de ser no sols de compensació econòmica, sinó principalment de justícia restitutòria -és a dir restituint la integritat a les persones i als membres que formen una comunitat de vida a la Terra.

Deploram l'intent d'un grup de països d'anular el Protocol de Kioto l'únic instrument legalment vinculant específic per a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països desenvolupats.




Advertim al món que no obstant estar obligats legalment les emissions dels països desenvolupats en lloc de reduir, creixeren en un 11'2% entre 1990 i 2007.

Estats Units a causa del consum il·limitat augmentà les seves emissions de GEI en 16'8% durant el període 1990 al 2007, emetent com a mitjana entre 20 i 23 tones anuals de CO2 per habitant, que representa més de 9 vegades les emissions corresponents a un habitant mitjà del Tercer Món, i més de 20 vegades les emissions d'un habitant d'Àfrica Subsahariana.

Rebutjam de manera absoluta l'il·legítim “Enteniment de Copenhage”, que permet a aquests països desenvolupats oferir reduccions insuficients de gasos d'efecte hivernacle, basades en compromisos voluntaris i individuals, que violen la integritat ambiental de la Mare Terra conduint-nos a un augment del voltant de 4ºC.

La propera Conferència sobre Canvi Climàtic que ha de realitzar-se a finals d'any a Mèxic ha d'aprovar l'esmena al Protocol de Kioto, per el segon període de compromisos de 2013 a 2017 en el qual els països desenvolupats han de comprometre reduccions domèstiques significatives de al manco el 50$ respecte a l'any base de 1990 sense incloure mercats de carbono o altres sistemes de desviació que emmascaren l'incompliment de les reduccions reals d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Requerim establir primer una meta per el conjunt dels països desenvolupats per a després realitzar l'assignació individual per a cada país desenvolupat en el mar d'una comparació d'esforços entre cada un d'ells, mantenint així el sistema del Protocol de Kioto per a les reduccions de les emissions. Els Estats Units d'Amèrica, en el seu caràcter d'únic país de la Terra de l'Annex 1 que no ratificà el Protocol de Kioto te una responsabilitat significativa davant tots els pobles del món per quan ha de ratificar el Protocol de Kioto i comprometre's a respectar i donar compliment als objectius de reducció d'emissions a escada de tota la seva economia.

Els pobles tenim els mateixos drets de protecció davant els impactes del canvi climàtic i rebutjam la noció d'adaptació al canvi climàtic entesa com la resignació als impactes provocats per les emissions històriques dels països desenvolupats, qui han d'adaptar els seus estils de vida i de consum davant aquesta emergència planetària. Ens veiem forçats a enfrontar els impactes del canvi climàtic, considerant l'adaptació com un procés i no com una imposició, i a més com eina que serveixi per contrarestar-los, demostrant que és possible viure en harmonia baix un model de vida distint.

És necessari construir un Fons d'Adaptació, com un fons exclusiu per enfrontar el canvi climàtic com part d'un mecanisme financer manejat i conduït de manera sobirana, transparent i equitativa per els nostres Estats. Baix aquest Fons s'ha de valorar: els impactes i els seus costos a països en desenvolupament i les necessitats que aquests impactes derivin, i registrar i realitzar l'anàlisi del suport per part de països desenvolupats. Aquest ha de manejar a més un mecanisme per el rescabalament per danys per impactes ocorreguts i futurs, per pèrdua d'oportunitats i la reposició per esdeveniments climàtics extrems i graduals, i costos addicionals que podrien presentar-se si el nostre planeta sobrepassa els límits ecològics així com aquells impactes que estan frenant el dret a Viure Be.

“L'Enteniment de Copenhage” imposat sobre els països en desenvolupament per alguns Estats, més enllà d'oferir recursos insuficients, pretén en sí mateix dividir i enfrontar als pobles i pretén extorsionar als països en desenvolupament condicionant l'accés a recursos d'adaptació a canvi de mesures de mitigació. De manera addicional s'estableix com inacceptable que en els processos de negociació internacional s'intenti categoritzar als països en desenvolupament per la seva vulnerabilitat al canvi climàtic, generant disputes, desigualtats i segregacions entre ells.

L'immens desafiament que enfrontam com humanitat per aturar l'escalfament global i refredar el planeta només s'assolirà portant endavant una profunda transformació a l'agricultura cap un model sustentable de producció agrícola camperola i indígena/originari, i altres models i pràctiques ancestrals ecològiques que contribueixin a solucionar el problema de l'escalfament climàtic i assegurin la Sobirania Alimentaria, entesa com el dret dels pobles a controlar les seves pròpies llavors, terres, aigua i la producció d'aliments, garantint, a través d'una producció en harmonia amb la Mare Terra, local i de cultura apropiada, l'accés dels pobles a aliments suficients, variats i nutritius en complementació amb la Mare Terra i aprofundint la producció autòctona (participativa, comunitària i compartida) de cada nació i poble.

El Canvi Climàtic ja està produint profunds impactes sobre l'agricultura i els modes de vida dels pobles indígenes/originaris i camperols del món i aquests impactes s'aniran agreujant en el futur.

L'agronegoci a través del seu model social, econòmic i cultural de producció capitalista globalitzada i la seva lògica de producció d'aliments per el mercat i no per a complir amb el dret a l'alimentació, e´s una de les causes principals del canvi climàtic. Les seves eines tecnològiques, comercials i polítiques no fan més que aprofundir la crisi climàtica i incrementar la fam en el planeta. Per aquesta raó rebutjam els Tractats de Lliure Comerç i Acords d'Associació i tota forma d'aplicació dels Drets de Propietat Intelectual sobre la vida, els paquets tecnològics actuals (agroquímics, transgènics) i aquells que s'ofereixen com falses solucions (agrocombustibles, geoenginyeria, nanotecnologia, tecnologia Terminator i similars) que únicament aguditzaran la crisi actual.

Al mateix temps denunciam com aquest model capitalista imposa megaprojectes d'infraestructura, envaeix territoris amb projectes d'extracció, privatitza i mercantilitza l'aigua i militaritza els territoris expulsant als pobles indígenes i camperols dels seus territoris, impedint la Sobirania Alimentària i aprofundint la crisi socioambiental.

Exigim reconèixer el dret de tots els pobles, els éssers vius i la Mare Terra a accedir i gaudir de l'aigua i donam suport a la proposta del Govern de Bolívia per reconèixer l'aigua com un Dret Humà Fonamental.

La definició de bosc utilitzada en les negociacions de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, la qual inclou plantacions, és inacceptable. Els monocultius no són boscos. Per tant, exigim una definició per a finalitats de negociació que reconegui els boscos natius i la selva i la diversitat dels ecosistemes de la terra.

La Declaració de l'ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes ha de ser plenament reconeguda, implementada i integrada en les negociacions de canvi climàtic. La millor estratègia i acció per evitar la desforestació i degradació i protegir els boscos natius i la selva és reconèixer i garantir els drets col·lectius de les terres i territoris considerant especialment que la majoria dels boscos i selves estan en els territoris de pobles i nacions indígenes, comunitats camperoles i tradicionals.

Condemnam els mecanismes de mercat, com el mecanisme de REDD (Reducció d'Emissions per la Desforestació i Degradació de Boscos) i les seves versions + i ++, que està violant la sobirania dels Pobles i el seu dret al consentiment lliure, previ i informat, així com a la sobirania d'Estats nacionals, i viola els drets, usos i costums dels Pobles i els Drets de la Naturalesa.

Els països que contaminen estan obligats a transferir de manera directa els recursos econòmics i tecnològics per pagar la restauració i manteniment dels boscos i selves, en favor dels pobles i estructures orgàniques ancestrals indígenes, originaries, camperoles. Això haurà de ser una compensació directa i addicional a les fonts de finançament compromeses per els països desenvolupats, fora del mercat de carboni i mai servint com les compensacions de carboni (offsets). Demandam als països a aturar les iniciatives locals a boscos i selves basats en mecanismes de mercat i que proposen resultats inexistents i condicionats. Exigim als governs un programa mundial de restauració de boscos natius i selves, dirigit i administrat per els pobles, implementant llavors forestals, de fruiters i de flora autòctona. Els governs han d'eliminar les concessions forestals i donar suport a la conservació del petroli baix la terra i que s'aturi urgentment l'explotació d'hidrocarburs a les selves.

Exigim als Estats que reconeguin, respectin i garanteixin l'efectiva aplicació dels estàndards internacionals de drets humans i els drets dels Pobles Indígenes, en particular la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, el Conveni 169 de la OIT, entre altres instruments pertinents, en el marc de les negociacions, polítiques i mesures per a resoldre els desafiaments plantejats per el canvi climàtic. En especial, demandam als Estats a que reconeguin jurídicament la preexistència del dret sobre els nostres territoris, terres i recursos naturals per a possibilitar i enfortir les nostres formes tradicionals de vida i contribuir efectivament a la solució del canvi climàtic.

Demandam la plena i efectiva aplicació del dret a la consulta, la participació i el consentiment previ, lliure i informat dels Pobles Indígenes en tots els processos de negociació així com en el disseny i implementació de les mesures relatives al canvi climàtic.



A l'actualitat la degradació mediambiental i el canvi climàtic assoliran nivells crítics, essent una de les principals conseqüències la migració interna així com internacional. Segons algunes projeccions el 1995 existien al voltant de 25 milions d'emigrants climàtics, avui s'estima en 50 milions i les projeccions per a l'any 2050 són de 200 a 1000 milions de persones que seran desplaçades per situacions derivades del canvi climàtic.

Els països desenvolupats han d'assumir la responsabilitat sobre els emigrants climàtics, acollint-los en els seus territoris i reconeixent els seus drets fonamentals, a través de la firma de convenis internacionals que contemplin la definició d'emigrant climàtic perquè tots els Estats acatin les seves determinacions.

Constituir un Tribunal Internacional de Consciència per a denunciar, fer visible, documentar, jutjar i sancionar les violacions dels drets dels emigrants, refugiats i desplaçats en els països d'origen, trànsit i destinació, identificant clarament les responsabilitats dels Estats, companyies i altres actors.

El finançament actual destinat als països en desenvolupament per a canvi climàtic i la proposta de l'Entesa de Copenhague són ínfims. Els països desenvolupats han de comprometre un finançament annual nou, addicional a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament i de font pública, de al manco 6% del seu PIB per enfrontar el canvi climàtic en els països en desenvolupament. Això és viable prenent en compte que gasten un mont similar en defensa nacional i destinaren 5 vegades més per a rescatar bancs i especuladors en fallida, cosa que qüestiona seriosament les seves prioritats mundials i la seva voluntat política. Aquest finançament ha de ser directe, sense condicionament i no vulnerar la sobirania nacional ni l'autoderminació de les comunitats i grups més afectats.

A la vista de la ineficiència del mecanisme actual, a la Conferència de Mèxic s'ha d'establir un nou mecanisme de finançament que funcioni baix l'autoritat de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic rendint comptes a la mateixa, amb una representació significativa dels països en desenvolupament per garantir el compliment dels compromisos de finançament dels països.

S'ha constatat que els països desenvolupats incrementaren les seves emissions en el període 1990-2007, no obstant haver manifestat que la reducció es veuria de manera substancial coadjuvada amb mecanismes de mercat.

El mercat de carboni s'ha transformat en un negoci lucratiu, mercantilitzant la nostra Mare Terra, això no representa una alternativa per enfrontar el canvi climàtic, donat que saqueja, devasta la terra, l'aigua i fins i tot la mateixa vida.

La recent crisi financera ha demostrat que el mercat és incapaç de regular el sistema financer, que és fràgil i insegur davant l'especulació i l'aparició d'agents intermediaris, per tant, seria una total irresponsabilitat deixar a les seves mans l'atenció i protecció de la pròpia existència humana i de la nostra Mare Terra.

Consideram inadmissible que les negociacions en curs pretenguin la creació de nous mecanismes que ampliïn i promoguin el mercat de carboni tota vegada que els mecanismes existents mai resolgueren el problema del Canvi Climàtic ni se transformaren en accions reals i directes en la reducció de gasos d'efecte hivernacle.

És imprescindible exigir el compliment dels compromisos assumits per els països desenvolupats a la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic respecte al desenvolupament i transferència de tecnologia, així com rebutjar la “vitrina tecnològica” proposada per països desenvolupats que només comercialitzen la tecnologia. És fonamental establir les alineacions per a crear un mecanisme multi lateral i i multi disciplinari per el control participatiu, la gestió i l'avaluació contínua de l'intercanvi de tecnologies. Aquestes tecnologies han de ser útils, netes i socialment adequades. De igual manera és fonamental l'establiment d'un fons de finançament i inventari de tecnologies apropiades i alliberades de drets de propietat intel·lectual, en particular, de patents que han de passar de monopolis privats a ser de domini públic, de lliure accés i baix cost.

El coneixement és universal, i per cap motiu pot ser objecte de propietat privada i d'utilització privativa, com tampoc les seves aplicacions en forma de tecnologies. És deure dels països desenvolupats compartir la seva tecnologia amb països en desenvolupament, crear centres d'investigació per a la creació de tecnologies i innovacions pròpies, així com defensar i impulsar el seu desenvolupament i aplicació per el viure be. El món ha de recuperar, aprendre i tornar a aprendre els principis i enfocaments de llegat ancestral dels seus pobles originaris per aturar la destrucció del planeta, així com els coneixements i pràctiques ancestrals i recuperació de l'espiritualitat en la reinserció del viure be juntament amb la Mare Terra.

Considerant la manca de voluntat política dels països desenvolupats per a complir de manera efectiva els seus compromisos i obligacions assumits a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el Protocol de Kioto, i front a la inexistència d'una instància legal internacional que prevengui i sancioni tots aquells delictes i crims climàtics i ambientals que atemptin contra els drets de la Mare Terra i la humanitat, demandam la creació d'un Tribunal Internacional de Justícia Climàtica i Ambiental que tengui la capacitat jurídica vinculant de prevenir, jutjar i sancionar als Estats, les Empreses i persones que per acció o omissió contaminen i provoquen el canvi climàtic. Recolzar als Estats que presentin demandes a la Cort Internacional de Justícia contra els països desenvolupats que no compleixin amb els seus compromisos baix la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el Protocol de Kioto incloent els seus compromisos de reducció de gasos d'efecte hivernacle. Instam als pobles a proposar i promoure una profunda reforma de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), perquè tots els seus Estats membres compleixin les decisions del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica i Ambiental.

El futur de la humanitat està en perill i no podem acceptar que un grup de governants de països desenvolupats vulguin definir per tots els països com ho intentaren fer infructuosament a la Conferència de les Parts de Copenhague. Aquesta decisió ens compromet a tots els pobles. Per això és necessària la realització d'un Referèndum Mundial, plebiscit o consulta popular, sobre el Canvi Climàtic en el qual tots siguem consultats sobre: el nivell de reduccions d'emissions que han de fer els països desenvolupats i les empreses transnacionals; el finançament que han de proveir els països desenvolupats; la creació d'un Tribunal Internacional de Justícia Climàtica; la necessitat d'una Declaració Universal de Drets de la Mare Terra i la necessitat de canviar l'actual sistema capitalista.

El procés del Referèndum Mundial, plebiscit o consulta popular serà fruit d'un procés de preparació que asseguri el desenvolupament amb èxit del mateix.

Amb la finalitat de coordinar el nostre accionar internacional i implementar els resultats del present “Acord dels Pobles” cridats a construir un Moviment Mundial dels Pobles per la Mare Terra que es basarà en els principis de complementarietat i respecte a la diversitat d'origen i visions dels seus integrants, constituint-se un espai àmpli i democràtic de coordinació i articulació d'accions a nivell mundial.

Amb tal propòsit, adoptam el pla d'acció mundial adjunt perquè a Mèxic els països desenvolupats respectin el marc legal vigent i redueixin les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 50% i s'assumeixin les diferents propostes incloses en aquest Acord.

Finalment acordam realitzar la 2ª Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra el 2011 com a part d'aquest procés de construcció del Moviment Mundial dels Pobles per la Mare Terra i per a reaccionar enfront als resultats de la Conferència de Canvi Climàtic que es realitzarà a finals d'any a Cancun, Mèxic.





Fotos JV10

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que bé! Ja era hora que algú del país fés ressò del que va succeïr a Cochabamba!! Que gran ha sigut, pensem només en aquesta nova definició de bosc que es demana... Però per al món i els seus pobladors és un inici cap a preservar la nostra vida!
Gràcies Amics dels arbres, gràcies Evo, gràcies pobles del món!