dimarts, 29 de maig del 2012

La figa i l'himenòpter (2008)

Amb el permís de la Lectora corrent, he pensat que no seria mala idea actualitzar aquesta publicació, més que res perquè hi puguin accedir moltes persones que potser el desconeixen. Gràcies.




Figues i figaflors
Quan aquest matí he anat al mercat, he vist figaflors (o haurien de ser figuesflor?) en una parada de fruita. No n'havia menjades encara enguany i m'he aturat a comprar-ne. Quan he demanat a la venedora que em posés unes 5 o 6 figaflors, m'ha mirat estranyada i m'ha preguntat, com si no m'hagués entès: "Què vol? Figues?". Li he dit que no, que volia figaflors, que la figa és el fruit de la figuera que ve més endavant, però que aquestes figues del mes de juny son figaflors.
No he volgut entrar en detalls sobre la diferència entre un fruit i un altre perquè he vist que em mirava sense massa convicció. Entre d'altres coses, perquè potser hauria hagut d'explicar-li que això que ens mengem no és el fruit de la figuera, sinó el contenidor del fruit --el 'siconi', en termes de botànica-- i que el fruits són aquelles boletes dures i negres que se'ns fiquen entre les dents quan mengem les figues. Per altra banda, perquè tampoc hi ha massa acord, fins i tot entre els botànics, sobre la natura de les figaflors. Quan vaig estudiar botànica --d'aixo fa tant de temps....-- vaig aprendre que les figaflors eren fruits partenogenètics (sense fecundar, com el plàtan, per exemple, que és un fruit que es forma sense que la flor es fecundi). Però després he sabut que també les figues normals poden ser partenogenètiques.
La figa és el receptacle tancat on hi ha centenars de flors. Però no sempre són del mateix tipus, perquè hi ha figueres que són dioiques (amb flors masculines i femenines en el mateix arbre) i d'altres que són monoiques (amb flors només masculines o només femenines en el mateix arbre). La fecundació sembla que ha de ser una mica complicada, perquè, com pot escampar-se a l'ambient el pol·len d'una planta que té les flors masculines tancades en un receptacle (figa)? I com pot entrar aquest pol·len a les figues que només contenen flors femenines? La solució la trobem en un insecte, un himenòpter (el grup de les abelles i vespes), que penetra en la figa per pondre-hi els ous a l'interior de les flors. Quan surten les noves abelles, s'enduen pol·len en unes bosses que tenen en el tòrax. Aquest pol·len servirà per fecundar flors femenines a l'interior d'una altra figa. Les figueres mostren típicament una sincronia dins del mateix arbre (amb les figues desenvolupant-se més o menys en la mateixa època) i una asincronia entre els diferents arbres, de manera que no tots els arbres facin les figues al mateix temps. Això permet que, quan els nous insectes carregats de pol·len surten d'una figa, hi hagi altre figues amb flors a punt per ser pol·linitzades.


Estudis moleculars fets en aquesta insectes i figues indiquen que la interacció entre els dos grups d'organismes es remunta a uns 90 milions d'anys i que, des d'aleshores, han evolucionat conjuntament donant els diversos tipus de relacions que es coneixen avui dia (molt més complexes encara del que jo he escrit més amunt). Hi ha especialistes que es dediquen a estudiar aquesta relació, i s'organitzen congressos per tractar exclusivament de la biologia de les figues. Tenint en compte que es coneixen més de 750 espècies de figueres no és estrany que hi pugui haver molts tipus de relacions amb els insectes que les pol·linitzen.
La figaflor crec que a València és anomenada 'bacora'; en castellà, breva. Pel que fa a l'arbre, a la figuera, Pius Font i Quer, en la seva obra Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, també registra en català 'figuera de cristià', en contraposició a la 'figuera de moro'. En la mateixa obra, Font i Quer reprodueix un aforisme castellà que diu quines característiques han de tenir les figues: "El higo, para ser bueno, ha de tener cuello de ahorcado, ropa de pobre y ojo de viuda."
Val la pena llegir l'entrada corresponent a 'figa' en el Diccionari català-valencià balear (l'Alcover-Moll), que recull dotzenes de figues: carlina, de coll de dama, gavatxona, llimonenca, de la Mare de Déu de Lluc, de porc, xereca, etc. Diu que a Catalunya, i amb lleugeres variacions a les Balears, es canta una cançoneta que resumeix les condicions d'una figa saborosa: " La figa per ser madura / ha de tenir tres senyals: / clivellada, secallona / i picada de pardals." I que, a Mallorca, "diuen que les condicions de la figa més bona són: coll de beata (un poc torçuda prop del capoll), llàgrima de viuda (el botonet de mel a l'ull) i vestit apedaçat (que sigui clivellada)".

Mercè Piqueras

Resposta a un comentari:
No es tracta d'una única espècie d'himenòpters (si bé tots són de la mateixa família), de la mateixa manera que no és una única espècie de figuera. Si llegeixes anglès, potser t'interessarà l'article "The biology of fig trees and their associated animals", signat per S.G. Compton, J.T. Wiebes i C.C. Berg, publicat a Journal of Biogeography (1996) 23:405-407. (Per poder-lo llegir o descarregar, cal accedir-hi des d'alguna biblioteca universitària que tingui accés a les revistes de Blackwell's, si no, fan pagar.) L'article inclou un esquema amb les relacions entre diversos gèneres d'insectes i diversos gèneres de figueres
Abans es deia que cada figuera tenia un insecte específic per a la pol·linització, però no hi ha un acord entre els especialistes i sembla ser que pot ser més d'una espècie. A més, hi ha insectes que aprofiten la figa per pondre els seus ous sense fer la pol·linització.
De tota manera, a un arbre en concret no li perjudica que no hi vingui l'insecte, perquè les figues ja són allà. Seria l'espècie en conjunt la que en sortiria perjudicada, perquè no hi hauria renovació quan els exemplars anessin morint
Un insecte que polinitza les figueres en la regió mediterrània és /Blastophaga/, que es pot veure a:


Tot i que sigui un himenòpter, el seu aspecte és molt diferent del que tenen abelles i vespes. I aquella mena de cua tan llarga és l'oviducte, el tub per on pon els ous dintre l'estil (el prolongament filiforme de l'ovari) de les flors de la figuera, a l'interior de la figa.



4 comentaris:

aigua ha dit...

Felicitats pel bloc! Molt interesant l'article dedicat a la figa, una gran desconeguda vist tot el que expliques.
gràcies!

Anònim ha dit...

si, molt interesant l'article. es nota que gaudeixes amb l'estudi de la naturalesa.

us escric des de Ecoveritas, la cadena de supermercats ecològics de Barcelona. ens estem posant en contacte amb gent interessada en l'ecologia per a convidar-los a apuntar-se al nostre butlletí, que preparem cada 15 dies (més o menys...)sobre novetats en el sector del menjar ecològic.

si us interessa, podeu apuntar-vos en la nostra web: www.ecoveritas.es

salutacions

Joa.net ha dit...

Excel·lent l'article i també excel·lent aquest fruit-flor que a casa ens té el cor robat... No puc passar un any que no en mengi de fresques i, si no puc collir-les personal i assaborir-les allà mateix (quina delícia de déus!) me les he d'anar a comprar. I quan s'atansa el fred és l'hora de comprar-ne de seques que són un veritable magatzem d'energia natural. Ja ho veieu, no me'n puc estar!

Lectora corrent ha dit...

Gràcies a vosaltres per tornar a reproduir-lo. Ja no recordava que havia escrit això fa gairebé quatre anys. Com passa el temps!