dimarts, 8 de maig de 2012

Volen destruir un jardí centenari de Gràcia

Cal salvar el jardí centenari de Gràcia

El convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada, ubicat al carrer de l’Encarnació 62-64, de Gràcia, a Barcelona, va ser enderrocat el passat mes de gener.
Tot just feia un mes que les missioneres havien donat una quarta part de la propietat del convent a l’Arquebisbat de Barcelona i una altra part igual a l’església de Sant Joan de Gràcia. Un cop repartides les parts, l’inici de les obres va estar, sorpressivament, imminent.
Però el solar del convent compta –encara- a la part del darrera amb un jardí d’uns 800 m² on hi ha arbres frondosos que aporten a l’interior de l’illa formada pels carrers de Encarnació, Torrent de les Flors, Sant Lluís i Escorial un paisatge verd urbà d’alta riquesa paisatgística. Aquests arbres són:
• 4 Palmeres de canàries enormes (Phoenix canariensis), dues d’elles, • segons van explicar fa anys les monges més velles del convent, van ser plantades en el 1902 per la fundadora de la congregació, Maria Emilia Riquelme.
• 2 Lilàs esplèndids (Wisteria siensis), actualment en floració, que conformen una ombrejada glorieta en el centre del jardí.
• 1 Avet magnífic (Araucaria heterophyla) d’uns 15 metres d’alçada.
• 2 Llimoners molt apreciables (Citrus aurantium)
• 3 Ficus (Ficus elastica) força desenvolupats, en especial un exemplar del fons del jardí.
• 4 Troanes (Ligustrum japonicum). Arbres de grans dimensions i diversos desenvolupaments que aporten verd a les parts més aèries.
• 4 Adelfes, o llorers de flor rosa, (Nerium oleander), algunes d’elles bastant grans i d’abundant floració a l’estiu.
• 3 Nesprers del Japó (Eriobotrya japonica), dos d’ells petits, però són ambaixadors i homenatge de l’amor i del profund respecte pels arbres que hi ha en els països de l’extrem orient.
D’altra banda, aquests arbres acullen gran varietat d’ocells com cotorres, merles, tórtores, pit-roigs o pardals.
No obstant això, el jardí del convent és amenaçat actualment pels interessos econòmics dels propietaris del solar, que pretenen arrasar amb tot el verd del jardí centenari i fer una construcció de vivendes privades i places de pàrkings per a fer negoci amb aquesta parcel•la. Parcel•la que, malgrat sempre ha estat un equipament escolar i religiós, per un error material en el Pla General de Planejament Urbanístic, va quedar aquest terreny com a Residencial i, en el seu lloc, dos blocs d’edificis privats del costat del convent estan –sorpresivament- classificats com a equipament. Des de l’Ajuntament se’ns ha manifestat el compromís verbal de “treballar en la línea de salvar el màxim possible del jardí”, però també la llicència d’obres de l’empresa promotora per a construir habitatges privats i pàrkings no ha estat aturada per l’Ajuntament, cosa que dóna desconfiança a les paraules de la regidora del districte.
Curiosament, es dóna la circumstància que, a primers del 1900, la família terratinent d’aquest espai va adjudicar com herència aquesta propietat a l’església amb la condició de construir una escola a la barriada de Sant Joan de la Vila de Gràcia.
Els veïns de l’entorn d’aquest jardí, afectats per la seva possible desaparició, han iniciat les mobilitzacions veïnals i pretenen aconseguir que, d’una banda, es respecti el jardí centenari com a patrimoni de la Vila de Gràcia i, d’altra banda, l’església faci un exercici responsable d’aquests terrenys i construeixi, enlloc d’habitatges privats, un edifici d’equipaments socials pel barri.

4 comentaris:

lamarderemuée ha dit...

Me parece sensata la explicación, el plan que citas es el causante de lo que pasa en la ciudad, desde 1976 fecha en que se aprobó nadie ha tenido interés en modificarlo, la democracia no ha funcionado, eran épocas desarrollistas a las que han seguido minicrisis y otros desarrollismos en el sentido que todos conocemos. En aquellas épocas Barcelona tenía un déficit de zonas verdes según los estandares anglosajones. Ha habido más perspicacia en otras ciudades menores aunque para llegar a los mínimos algunas han medido las superficies de las playas como zonas libres, será que el paisaje playero es lo que nos es propio.

Amigos da Rua Gonçalo de Carvalho ha dit...

Aqui no Brasil, querem alterar a Lei das Florestas para beneficiar o agonegócio e permitir a derrubada de milhões de árvores e também anistia aos que desmataram irregularmente. Estamos dependendo do VETO da presidenta Dilma para que isso não ocorra.
"VETA TUDO, Dilma!"

Joa.net ha dit...

Això que expliques és un cas molt comú: els donants d'aquests espais no podran dir res i, mentrestant, el clero a fer calés...

Adam ha dit...

Espero que es pugui salvar el jardí, que maco. Per cert, m'he fixat en alguns noms comuns dels arbres, i crec que potser algun està mal anomenat. Els "lilàs", el nom que jo conec és glicínia, perque el lilà és un altre arbust, no enfiladís. L'avet, no és un avet, és una araucaria. Es possible que alguns d'aquests noms siguin noms locals que s'en diu a Barcelona, a veure ai algú ho pot desmentir o confirmar, gràcies
Adam.