dijous, 24 de maig de 2012

L'arbre de la vida


Formigues







S'agrairà qualsevol informació naturalista al respecte.

Fotos JV24maig12.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Jo no te la puc pas donar... més aviat l'esperava al capdavall. :)

Que curiós, oi? Gairebé m'han agafat ganes de dibuixar formigues arborícoles com una boja... :)

Joan Vicenç ha dit...

Al facebook hi ha prou comentaris interessants, jo, concretament en resposta a uns, els he dit això:

"No crec que existeixi cap anomalia, només la curiositat per saber l'espècie ila raó per la qual s'enfila a aquesta gramínia, pels grans, per petits polls, per la humitat del matí.... curiositat tan sols."

"l'estona que hi he estat, curta, només m'ha semblat que estaven molt tranquil·les i a la seva tasca, que desconec. La meva vista ha minvat força. Potser amb una lupa.... No traginaven. Qui sap aquesta planta què els dona... i què en rep?"

Lectora corrent ha dit...

Joan Vicenç, segurament algú de l'Asociación Ibérica de Mirmecología (http://www.mirmiberica.org) te'n podria donar informació.
En conec un dels fundadors, el català Xavier Roig, però no vull donar la seva adreça de correu públicament. Com te la podria fer arribar?

Lectora corrent ha dit...

Joan Vicenç, t'envio les dades del mirmecòleg Xavier Roig en un correu a l'adreça que he vist en el marge del bloc.

Rafel Mas ha dit...

Hola Joan V,
he vist a alguna banda que certs caragols infectats de paràsits tornen autòmates i s'enfilen a herbetes per que els aucells se'l mengin i així el paràsit segueix el cicle, infectant l'aucell i completant el seu cicle (Zombie snails en anglès http://www.youtube.com/watch?v=dXuSMluFCjI)
Potser les formigues aquestes també estàn infectades...no sé...
Sembla que hi ha fongs que també fan formigues zombie http://www.youtube.com/watch?v=aLnZvvrLXxA
salut!
RAfel

Anònim ha dit...

Salutacions i records des d'aquí a la "Lectora corrent". Aquesta formiga es tracta d'una Messor bouvieri, una de les quatre formigues Messor que es troben als Països Catalans. Les Messor són les formigues granívores per excel•lència. A les illes balears només n'hi ha 3: Messor bouvieri, Messor capitatus i Messor structor. La M. bouvieri és la més escampada i es troba a totes les illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera). La M. capitatus només a Mallorca i Eivissa. La M. structor a Mallorca, Eivissa i Formentera. És curiós que l'espècie més comuna i famosa de totes, la formiga bíblica Messor barbarus no es troba a les illes. Joan Vicenç, aviat t’enviaré un missatge amb més informació i documentació adjunta.

Bon dia a tothom,

Xavier Roig

Anònim ha dit...

Ep! Em deixava el comportament aquest de pujar a les tiges de gramínies i d'estar-s’hi sense fer-hi, sembla, gaire cosa.

Jo no el coneixia massa però he consultat al meu mestre, el professor Xavier Espadaler de la UAB (el principal especialista de formigues que tenim entre nosaltres) i em comenta el següent: "És un fenomen prou descrit a Messor que hi ha obreres "especialistes" en pujar i tallar, i tallar, fins que no quedi res. Quan cau allò que tallen, sigui una espiga o una flor seca o un fruit, altres "especialistes" que són al terra, esperant, ho recullen i ho duen al niu. És una mena de divisió del treball, prou efectiva, que estalvia pujades d'obreres buides i garanteix que allò que cau és recollit per obreres del mateix niu. Desconec si s'ha estudiat i si, d'un dia per l'altre, aquesta especialització es manten: caldria marcar obreres que són dalt la planta i obreres que són al terra, i mirar durant 4-5 dies seguits si es manté d'alguna manera aquest repartiment de la feina. O quants dies es manté. És una història ben bonica per exposar."

Bé, em sembla que ara, tots plegats, ja en sabem una mica més de formigues.

Que tingueu un bon dia!

Xavier Roig

Lectora corrent ha dit...

Estava segura que Xavier Roig podria aclarir els vostres dubtes. si el que m´s en sap és Xavier Espadaler, ell deu ser el segon que més en sap.

Joan Vicenç ha dit...

Moltes gràcies a tots dos. Efectivament, ja les coneixem un poc més a les amigues formigues. Una abraçada.