Sana com una poma

Els arbres d’Alaró

La poma (Malus domestica) (II)

És curiós com la poma ha estat un element de discòrdia en la història, certa o no, de la humanitat. En tot cas qualque protagonisme hi deu haver tengut la poma en els esdevenirs de l'homo sapiens. Cultivada des de tant antic qui sap si amaga els secrets de la sabiduria més enllà del bé i el mal. Posar el repte a Déu de demostrar que l'home, la dona, és capaç de crear fruites i arbres nous en virtut de manipulacions genètiques, va poder ser el detonant de l'expulsió del paradís. No és necessari que vos recordi la que se va armar amb aquest fruit a la història d’Adàn i Eva. També potser heu sentit parlar de la poma de la discòrdia que marca l’origen de la guerra de Troia. En tot cas avui parlarem de les seves grans qualitats nutritives i medicinals i no ho puc fer més que limitant-me a transcriure els texts on se’n parla. Ho transcric de dos autors que solc citar habitualment, Francesc Bonafè i Antonio Palomar.

Diu el pare Bonafè a la seva Flora de Mallorca: “ Les pomes són molt nutritives i endemés molt convenients per a les persones delicades de salut. Si les pomes al natural les resulten indigestes que les mengin cuites. Són útils per combatre la diarrea i l’alcoholisme, ja que un alcohòlic que menja pomes amb freqüència arriba a avorrir el vi. La sidra és útil contra les malalties del fetge i dels ronyons i contra la gota. Evita la formació de càlculs urinaris.”

I Antonio Palomar a La despensa de Hipòcrates: “Bona part dels beneficis de la poma es deuen al seu contingut en quercetina, substància antioxidant i antiinflamatòria. L’any 1997 un estudi finlandès del Institut Nacional de Salut Pública de Helsinski va trobar que els homes que menjaven més pomes tenien un menor risc de patir càncer de pulmó; els investigadors indicaren a més que la poma podria prevenir els tumors de colon i de pell.

La pectina és una fibra vegetal soluble en aigua. Al intestí exerceix importants funcions: afavoreix el trànsit intestinal i evita el restrenyiment, segrestrant àcids biliars i reduint així el colesterol de la sang i, retardant el pas de la glucosa a la sang mantenint baix el sucre a la sang (la glucèmia o nivell de glucosa en sang), cosa que no només és interessant per a les persones diabètiques, sinó per a les persones amb tendència a la baixada de sucre transitòria (hipoglucèmia reactiva). A més la pectina té la facultat d’atrapar tòxics importants i acumulatius com són els metalls pesats (plom, mercuri).

Encara que els fitoquímics interessants de la poma estan tant a la polpa com a la pell, aquesta és especialment rica en ells i així ho publicaren científics dels Estats Units l’any 2000 a la revista Nature. Dit estudi va trobar un potent poder anticancerígen enfront de les cèl·lules tumorals del colon a la poma amb clovella. El poder anticancerígen de la poma podria ser el resultat d’una sinergia de diversos components: quercetina i altres flavonoides juntament amb la pectina. Investigadors japonesos publicaren el 1995 que la pectina frenava el desenvolupament de càncer de colon en animals.

Prevenció de malalties cardiovasculars com infart de miocardi i els ictus (infarts i trombosis cerebrals) degut també a una combinació d’efectes: la pectina que baixa el colesterol, la quercetina i altres flavonoides que eviten l’oxidació del colesterol “dolent” (LDL), a més de la vitamina C si es pren crua, l’àcid fòlic que baixa la homocisteina (un “nou” factor de risc cardiovascular similar al colesterol). A més, la quantitat de potassi en relació sodi li confereix un poder diürètic que afavoreix la davallada de la tensió arterial.

Per altra banda, la seva riquesa en tanins confereix a la poma un cert poder astringent o antidiarreic, similar –encara que no tant fort- que el del codony. Això és vàlid per a la poma sencera, però no per els sucs, especialment els sucs industrials.

Per el seu contingut en potassi, però també en bor (un mineral poc conegut), les pomes poden afavorir la incorporació del calci i magnesi als ossos prevenint l’osteoporosi.

El lleuger efecte antimicrobià de les pomes i el seu suc es deu, potser, a la quercetina i altres flavonoides, que en el colon es combinen amb les propietats antisèptiques de l’àcid màlic i de la resta d’àcids orgànics.

S’ha d’evitar que les criatures peguin una panxada de suc, s’han donat casos de diarrees degut al consum de sucs de poma (casi sempre envasats). Un estudi holandès va trobar que el procés industrial per a evitar que el suc sigui tèrbol, provoca que augmentin les concentracions de monosacàrids i polisacàrids, que podrien fer sinergia amb la fructosa i el sorbitol potenciant el seu efecte laxant.

Si el suc s’oxida massa posant-se marró es formen substàncies mutàgenes, encara que es desconeix la rellevància d’aquest efecte. Els pinyols contenen àcid cianhídric.”

Joan Vicenç Lillo i Colomar.

Aplecs sobre les pomes i les pomeres.
Alaró a 10 de novembre de 2006.

· Els Arbres d’Alaró ·
· La pomera (Malus domestica) (I). L’accessió de les pomeres de Kazakhstan ·
~