dissabte, 6 agost de 2011

25 anys del foc de Montserrat

El foc passa factura a Montserrat després de 25 anys
El pi blanc s'ha expandit descontroladament i ha envaït els dominis de la pinassa, que pràcticament ha desaparegut

25 anys del foc de Montserrat . Fotografia feta l' agost del 1986. Jordi Comellas

El bosc de Montserrat no ha recuperat totes les espècies d'arbres que el configuraven abans de l'incendi de fa 25 anys, ni la fesomia de les espècies que van resistir l'embat del foc. El gran incendi de l'agost del 1986 gairebé hi va posar fi a les poblacions de pinassa i de pi roig. L'incendi va cremar 3.216 hectàrees de les 7.760 de l'espai protegit, és a dir, una mica més del 40% del bosc. La pinassa -una espècie també anomenada pi escarrassó i que no s'ha de confondre amb la fullaraca dels pins, l'altra accepció del terme- ocupava, sobretot, el vessant nord de la muntanya, el que tocava al Bages.
El biòleg del parc natural de la muntanya de Montserrat, Jordi Calaf, explica que, abans de l'incendi, el bosc era format per alzines, pins blancs, pinasses, roures i altres espècies més minoritàries, com pins roigs. Calaf assegura que l'incendi va modificar la composició de la vegetació montserratina i, sobretot, de l'estrat arbori, perquè "notables pinedes de pinassa que es distribuïen per les obagues del vessant nord de la muntanya van desaparèixer cremades i només ha quedat una mínima mostra d'arbres vells". Calaf explica que la raó que alguns individus de pinassa sobrevisquessin és degut al fet que eren arbres "molt alts que van suportar el pas del foc, perquè va córrer per terra sense prou intensitat per cremar-los l'escorça", però el responsable de la flora i la fauna del parc assegura que "avui no hi ha cap bosc de pinassa que es pugui dir que es regenera". Segons el biòleg, a diferència de l'alzina, el pi blanc i el roure, el pi roig i la pinassa no tenen estratègies per defensar-se de les flames.
La pèrdua d'aquesta mena d'arbres, que solien tenir una alçària considerable, de fins a 20 metres, ha perjudicat els grans ocells rapinyaires que nidificaven al bosc, com l'astor, l'àguila marsenca o l'aligot. "Fan els nius allà on se senten segurs, als boscos alts de pinassa i als de pi blanc. A la zona cremada no queda cap astor, aligot ni tampoc cap àliga marsenca", assenyala Calaf.

Els que van resistir

A diferència de la pinassa, l'alzina, el pi blanc i el roure van resistir les flames. Calaf explica que l'alzina i el roure tornen a brotar des de la soca després d'un incendi, al cap d'uns mesos, una estratègia d'adaptació al foc "molt forta", diu Calaf, que afegeix que "en condicions normals, un incendi no destruirà mai les soques".
El pi blanc allibera les pinyes que contenen les llavors quan sent la presència del foc. Es tracta d'una estratègia més expansiva que el rebrot de soca perquè les pinyes colonitzen altres territoris a prop del del pi blanc que les han expulsades. En canvi, els rebrots creixen des de la mateixa soca, sense colonitzar cap nou espai.

Un bosc baix i de matollar
Ara bé, els nous plançons de pi blanc creixen amb menys força que els d'alzina o de roure, de rebrot, diu el biòleg. On hi havia pinassa han fructificat els matolls i una massa de pins blancs "densa com canyissars que no acaben d'evolucionar prou de pressa per formar un bosc adult" perquè, explica Calaf, les densitats són massa elevades i els individus competeixen entre ells, de manera que les alçàries actuals queden lluny de les del bosc d'abans de l'incendi. El mateix passa amb roures i alzines. La soca rebrota amb diversos peus, és a dir, amb diversos brots de roure o alzina. Com que s'alimenten de les mateixes arrels, cap dels peus no creix amb prou alçària i són més vulnerables si hi ha sequera. Calaf assegura que "queda clar que, si no es fa cap gestió del bosc, potser ni en cinquanta anys n'hi haurà prou" perquè es recuperi el bosc de Montserrat als nivells d'antany.

Ramon Aran | Montserrat


Hi ha més risc de foc al bosc ara que fa un quart de segle
La neteja del bosc a la zona de Can Maçana contrasta amb la nul·la gestió a la resta de masses forestals de la muntanya de Montserrat

Vista de Can Maçana, amb el bosc aclarit a la part inferior, i masses forestals molt denses a la superior. Ramon Aran

"En general, està acceptat que el risc és superior [que fa 25 anys] perquè hi ha més combustible al bosc", adverteix el biòleg del parc natural de la muntanya de Montserrat, Jordi Calaf, que explica que la raó és el descuit dels boscos per part dels propietaris. "Fa 25 anys encara se'n treia una mica de fusta, però ara ja no", assegura. Calaf diu que "si n'ets el propietari i saps que no n'has de treure rendiment, no invertiràs" en la gestió forestal, amb referència al fet que la gran majoria de terrenys que formen l'espai protegit de la muntanya són de propietat privada.
El biòleg del parc indica que "en la major part dels casos l'elevada densitat dels arbres crescuts després del foc ha creat massa competència entre els diferents peus de manera que, en lloc de créixer un sol tronc per cada deu metres quadrats, que es podria considerar una densitat encara un pèl elevada, acabem tenint indrets amb sis arbres per metre quadrat". El director de l'àrea de Territori i Medi Ambient de l'obra social de CatalunyaCaixa, el biòleg Miquel Rafa, coincideix en l'anàlisi de Calaf. "Hi ha una vegetació de tipus arbustiu que tendeix a ocupar-ho tot", diu Rafa, amb referència als matolls i al pi blanc, que ha quedat baix i que sembla més aviat un arbust que no pas un arbre. L'obra social posseeix la finca de Can Massa, de 180 hectàrees, en la qual s'han fet actuacions d'aclarida per afavorir el creixement de "boscos madurs, amb menys densitat i arbres més grossos, amb més ombra i que no hagin de competir", explica Rafa.
El responsable de medi ambient explica que han aclarit 37 hectàrees de les 180 que tenen. En aquest sector intervingut han deixat entre 100 i 150 peus per hectàrea, en contrast amb "els 10.000 o 20.000 peus per hectàrea del pi blanc descontrolat". L'obra social s'ha gastat uns 60.000 euros en l'aclarida. La gestió forestal és cara i, per això, no es fa a Montserrat. "Si permetem que el bosc creixi descontroladament, es converteix en una pira", amb el consegüent perill per a les urbanitzacions de la vora, adverteix Rafa.
La prevenció a Can Maçana es completa amb el projecte Guardabosc, aplicat a partir del 2009, que consisteix a incorporar pastures de vaca pel bosc. Rafa explica que aquesta mesura "redueix els costos de gestió" del bosc perquè les vaques fan de piconadores, i s'alimenten d'herbes, de manera que desbrossen. L'obra social té repartida la pastura en un terreny de 80 hectàrees limitat per un filat.
Calaf recorda que "la Diputació de Barcelona recomana treure els arbres sobrers, tasca que 25 anys després encara s'ha d'efectuar a la majoria de pinedes a la muntanya de Montserrat".

Ramon Aran | Montserrat


25 anys de l'incendi
Foc al bosc montserratí l´any 1986
Les flames hi van trobar molta càrrega combustible

Redacció. Entre els dies 7 i 23 d'agost del 1986, Montserrat i el seu entorn immediat van ser objecte de quatre incendis forestals. El més gran va ser el quart, que s'inicià a Castellfollit del Boix el dia 18. Les flames van trobar un corredor natural de bosc espès, brut i sense tallafocs naturals i en poca estona van arribar a la zona de Can Maçana, des d'on es van expandir en dues llengües de foc cap a les cares de llevant i ponent. Aquell estiu va ser també el de la devastació de la serra de Rubió, a l'Anoia; a Catalunya es van cremar més de 60.000 hectàrees. A La Revista de Regió7, del dissabte dia 6 d'agost del 2011, publiquem un ampli reportatge dels 25 anys de la tragèdia.
· Galeria de fotos:
· Els incendis del 86 va afectar greument el bosc de Montserrat
· Montserrat no ha recuperat la riquesa botànica

· Articles publicats a Regió7 el 05.08.2011:
· El foc passa factura a Montserrat després de 25 anys
· Hi ha més risc de foc al bosc ara que fa un quart de segle. Bages
· Foc al bosc montserratí l´any 1986. Bages

7 comentaris:

Joan Bibiloni ha dit...

Record haver estat a Montserrat a finals dels anys 70 i l´agradable impressió que em va causar va ser tan forta que em va quedar la seva imatge gravada d´una manera indeleble a la meva memòria. Sempre he desitjat tornar a visitar-la.

Salutacions

Joan Vicenç ha dit...

http://amicsarbres.blogspot.com/2006/03/qu-fem-amb-els-boscos-cremats.html

Un estudi de la revista Serra d'Or de resposta a aquells incendis.

Salut.

Joan Vicenç ha dit...

Revista Serra d'Or número 324 del mes de setembre de 1986

Anònim ha dit...

Vaig tenir el privilegi, quan era jovenet, de poder fer moltes excursions al Montserrat d'abans de l'incendi. Després hi he anat comptades vegades i sempre amb recança, perquè me'n recordo de la catedral verda que havia après a estimar i em fa pena. Si hi aneu amb ulls nous us agradarà, per això. El verd ja fa anys que ha tornat, però és un verd més arran de terra.

mikasa ha dit...

Preciós video de la muntanya de Montserrat 25 anys després de aquell tràgic incendi: Video de montserrat

Anònim ha dit...

Jo tenia 8 anys i recordo que desde casa dels meus pares, on es veu per la terrassa la muntanya de Montserrat, es veien totes les flames com si fos l'infern. Es una imatge que mai oblidaré, feia molta por. Ja han passat 25 anys pero ho recordo com si fos ahir.

Anònim ha dit...

Ho recordo perfectament, tenia 10 anys.

Era el 16 d´agost crec que dijous, estabem a Montserrat Parc passen les vacances de estiu, ens va agafar de ple, va començar a veures el foc prop de Castelloli a unes massies en cuestió de poques hores ja estaba dins de la Urbanitzación, ens van haber de desallotgar al parador que hi ha a la entrada de la Urbanització, el poble de Sant Pau de la Guardia va estar molt aprop de cremarse tot, lo pitjor que recordo, es la nit de aquell día, quan varem poguer tornar a les cases, el paisatge dantesc del bosc , l´olor a cremat, i el resplandor de les flames que encara cremaben per Montserrat i tota la serralada miratn cap a Manresa, una pena era un paisatge precios, per sort sempre estará al meu record.