dilluns, 6 de setembre del 2010

Dels boscos de Madeira

L'illa de la Fusta

És evident que els boscos constitueixen un dels trets distintius i característics de Madeira, fins el punt que un dels seus components –segurament, el més útil des de la pragmàtica visió de João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira, els primers navegants portuguesos que hi desembarcaren el 1419—va acabar donant nom a l’illa. Però ja abans, almenys des del segle XIV, aquesta apareixia esmentada en diversos atles i documents --junt amb les veïnes Desertes i Porto Santo—sota els noms de Legname, Ligname o Leiname, problement derivats també de “legna”. Hui sabem --alguns— que els boscos són molt més que fusta, i han estat ells (i, en particular, la meua reconeguda fascinació per les laurisilves macaronèsiques, de les quals ja he parlat en un altre lloc), la causa principal del meu interés en conéixer Madeira. Per això, em permetreu que tanque aquesta série d’entrades –que tampoc no convé abusar de la vostra benevolència-- amb quatre ratlles sobre el que constitueix, des del meu punt de vista, un dels majors tresors naturals que encara hui, i malgrat tot, guarda Madeira: la seua floresta laurissilva, joia biològica i Patrimoni Mundial.
Principals hàbitats de Madeira, estrets de la pàgina Madeira Gentes e Lugares, de recomanable visita. En verd més clar, la distribució actual de la laurisilva a l'illa.

No m’estendré, però, en descripcions sobre les característiques i peculiaritats d’aquest bosc singular; són moltes les pàgines on podeu trobar-ne complida i detallada informació, tant pel que fa al cas específic de Madeira, com per a la resta d’illes de la Macaronèsia on encara apareixen retalls més o menys ben conservats d’aquestes formacions relíctiques i excepcionals. Si és d’aquesta illa que parlem, em permet suggerir-vos una visita al magnífic blog “Árvores da laurissilva”, un projecte didàctic en el qual podeu trobar una senzilla però precisa descripció de les principals espècies que configuren el bosc, com també un breu estudi sobre les característiques i distribució d'aquest. També són interessants les pàgines de Madeira Nature o de WWF, per esmentar-ne només un parell, mentre que per a una introducció més general a la riquesa vegetal de l’illa, pot consultar-se per exemple aquest article de la pàgina Rincones del Atlántico. Des d’una perspectiva més excursionista, i entre la també abundant informació, pot ser interessant escomençar per fer una ullada al portal de Turisme de Madeira, en el seu apartat dedicat al senderisme.
Tal i com he dit en les entrades anteriors, les circumstàncies no m’han permés gaudir d’aquests espectaculars paisatges illencs tant com haguera volgut. Però almenys he tingut ocasió de poder caminar per algunes de les àrees on encara apareixen retalls interessants d’aquest ecosistema, entre elles les conegudíssimes levadas que discorren a prop de Rabaçal i Ribeiro Frio. Tot i ser, també, dues zones molt visitades per caminants i turistes, una i altra permeten fer-se una idea consistent sobre les peculiaritats d’aquest bosc i d’altres ecosistemes característics de l’illa --com les brugueres de muntanya--, com també d’algunes de les espècies de flora i fauna més característiques: és molt fàcil veure en aquestes àrees animals com l’endèmic colom de Madeira (Columba trocaz), el pinsà (Fringilla coelebs ssp madeirensis) o les confiadíssimes sargantanes (Podarcis dugesii), també endèmiques i omnipresents per tota l’illa.
En tot cas, poder fer un passeig per les ombrívoles, humides i antiquíssimes laurisilves, acompanyat pel soroll de l’aigua de les fonts i séquies i emmarcat per la boira dels cims i el blau de la mar, m’ha tornat a semblar un d’aquells plaers íntims i intensos dels què saps que voldràs tornar a gaudir sempre que la vida t’ho permeta. Tant de bo, i que no tarde massa. I vostés que ho vegen.
Pep Nebot Cerdà
· Article publicat a La línia de Wallace el 03.09.2010

2 comentaris:

Jordi Tudó ha dit...

Bona tarda

he donsat un tomb pel vostre bloc i em sembla molt interessant. Com afeccionat tincs plantats alguns arbres, i voldria si em poguéssiu donar un cop de mà amb els tarongers, tinc un taronger i està totalment groc des de fa molts anys i no fa taronges. El rego i abono amb regularitat, què li he de fer.
També tinc algun altre arbre fruiter.
Salut i endavant amb el bloc.
Jordi
www.miradesalvent.blogspot.com

Juan Bibiloni ha dit...

Madeira és un paradís, però cada vegada ho és menys, per la constant destrucció dels seus boscos de laurisilva. Un altre greu problema que hi vaig veure és la invasió contínua de noves espècies sobretot vegetals, que s´aclimaten facilment i tornen invasores fins al punt que més d´un 70% de la flora és alòctona. Plantes que nosaltres tenim dins cossiols com rareses de jardí, allà estàn asilvestrades i proliferen com una plaga. Per a trobar la falguera ancestral Asplenium anceps, avantpassat del nostre Asplenium azomanes, vaig haver de pujar a més de 1500 msnm, però va valer la pena perque era com un jardí de falgueres.

Jordi Tudó, pel que dius sembla que el teu taronger pateix clorosi per probable falta de ferro o per un excés d´adobs quimics que li han enverinat les arrels. Jo de tu no li tornaría tirar adobs quimics fins que estigui ben recuperat. Prova de repartir-li dues senalles de fems de bístia, conill o ovella ben descompost, després li dones una cavada superficial i a continuació el regues voltant la soca dins un radi d´un metre amb dos poals de Quelat de Ferro, a raó d´un sobre de Quelat per poal d´aigua. Si es recupera, ja no li tornis tirar mai més adobs quimics. Amb dues senalles anuals de fems d´animal en tendrà de sobres. També li anirà bé un poal de Quelat de ferro cada hivern, abans de la brostada primaveral.

Que tenguis sort: Joan