dimecres, 15 de setembre de 2010

El so del vent a través d'un bosc

Un so monòton
Consell sobre els pins

Un so monòton, necessàriament, no calma. Un trepant no calma a ningú, excepte potser el capatàs. Tanmateix, en els sons monòtons és on hi ha més possibilitat de trobar la pau.
El que és més agradable en el so del vent bufant a través d'un bosc de pins, és que aquest soroll no té cap aresta, és rodó. Però no té res d'avorrit. (O bé calma perquè ens indueix a imaginar un ésser gran i bonàs, absolutament incapaç de sortir-se de polleguera?) [...]

Traducció aproximada d'un fragment extret de La nuit remue, d'Henri Michaux. Gallimard, 1967. [Henri Michaux, La nit es mou, Lleida, Pagès Editors, 1966. Traducció de Manuel de Pedrolo]
· Apunt de Ricard Casals Alexandri publicat a Quadern de Sons el 14.08.2010 ·
· Fotos: Francesc Mas i Castanyer

2 comentaris:

Vida ha dit...

A mi m'agrada més el so del vent sobre la mar, però, d'acord, no diré que no sigui agradable el del bosc, sempre i quan sigui de dia...

Joan Vicenç ha dit...

Llàstima dels avions que passen...