Onze de setembre
Voldria ser de glaç i no tenir bandera
però m'encén la flama del meu desig constant
i sento Catalunya com una primavera
que anéssim preparant.
Voldria plantar boscos, reconstruir el paisatge,
i netejar rieres i repoblar la mar,
i progressar en l'estudi i vivificar el coratge
del pensament i l'art.
Podríem, entre tots, fer feina de profit,
salvar-nos les arrels, crear riquesa nova,
i en una temporada de no tant de neguit,
florir, saltar, sorprendre i aclaparar l'oblit
amb una gesta bella, després del temps de prova.
Mirall de vellut negre (1981)
David Jou i Mirabent
(Sitges, 1953)
Voldria ser de glaç i no tenir bandera
però m'encén la flama del meu desig constant
i sento Catalunya com una primavera
que anéssim preparant.
Voldria plantar boscos, reconstruir el paisatge,
i netejar rieres i repoblar la mar,
i progressar en l'estudi i vivificar el coratge
del pensament i l'art.
Podríem, entre tots, fer feina de profit,
salvar-nos les arrels, crear riquesa nova,
i en una temporada de no tant de neguit,
florir, saltar, sorprendre i aclaparar l'oblit
amb una gesta bella, després del temps de prova.
Mirall de vellut negre (1981)
David Jou i Mirabent
(Sitges, 1953)
Fotos: Francesc Mas i Castanyer
1 comentari:
Bon poema i ben triades les fotos per a celebrar aquesta diada de l’onze de setembre.
Publica un comentari a l'entrada